El 8 de març hi ha convocada una gran mobilització feminista. Però si es mira amb detall, aquell dia hi haurà una confluència de diverses lluites que coincideixen amb la jornada de lluita que a partir de 1910 es va decidir que se celebraria arreu del món per commemorar la massacre produïda a la fàbrica Sirtwoot Cotton on van morir cremades més d’un centenar de dones que feien vaga per la igualtat salarial i per tenir temps per donar a mamar als seus fills. L’assassinat es va atribuir al patró.
Ara fa dos anys, el 25 de novembre de 2016 es va decidir fer una aturada internacional de dones. Es tractava d’una vaga on quedés palès el paper estratègic de la feina de les dones, no només en l’àmbit laboral, sinó també en el domèstic i de les cures, explica Sara Cuentas de la Xarxa Emigració i Gènere. Només dos anys després el moviment de les dones és internacional i sòlid, molt sòlid.
A Catalunya, i especialment a Barcelona el 8 de març hi haurà diverses mobilitzacions. Per un costat hi ha la vaga feminista, organitzada i liderada per col·lectius de dones. Els sindicats majoritaris, CCOO, UGT i també USOC han convocat una vaga parcial, de dues hores per torn, a empreses privades, públiques i administracions. Els altres sindicats, CGT, CNT, Intersindical_CSC o COS, convoquen aturada de 24 hores amb una plataforma reivindicativa que coincideix amb els grups feministes. A més, el 8 de març coincidirà amb la primera de les aturades de 24 hores convocada per CCOO i UGT en el sector de la neteja d’edificis i locals, un àmbit amb majoria de treballadores.
Sara Cuentas explica que el moviment feminista no limita la mobilització a aspectes laborals. «Nosaltres convoquem 24 hores. Convoquem a les dones, no només a aturar l’activitat productiva, sinó també volen aturar el treball de cures, sovint invisible, però que assumim les dones, i també cridem a una vaga de consum, i en l’àmbit de l’educació que afecti tota la societat», assegura.
Sigui com sigui, els sindicats que convoquen l’aturada de 24 hores han demanat permís per tota la jornada de manera que, qui s’hi sumi, tindrà cobertura legal.
Per a Sara Cuentas l’explotació que viuen les dones en el món del treball es pot qualificar d’«esclavisme modern» en àmbits com la neteja de cambres en hotels o l’explotació de les dones o les que fan treballs a les llars com a internes o a hores.
El moviment feminista fixa tota l’atenció en les dones «han de ser les dones les que facin la vaga» els homes poden, en la seva opinió, «acompanyar les mobilitzacions, col·laborar, o assumir en les aturades els serveis mínims. També poden, si volen, cedir a les dones la part dels salaris que els descomptarien si fessin l’aturada», diu Sara Cuentas.
El pilar laboral
Per a Alba Garcia, responsable secretaria de dones, diversitats i polítiques LGBTI de CCOO, «els sindicats majoritaris, amb la convocatòria el 8 de març de 2 hores de vaga, completem amb una quarta columna el conjunt de la vaga: hi ha la vaga de consum, la de cures, la d’estudis i nosaltres aportem l’àmbit laboral».
CCOO i també UGT han limitat l’aturada a dues hores, perquè «corresponen aproximadament a la part del treball que fem de més les dones, sense que hi hagi una retribució a canvi». Garcia recorda que en aquest cas la vaga forma part d’un moviment internacional que afecta les principals organitzacions obreres i de dones.
«A CCOO no és d’ara que es reclamen coses com la bretxa salarial, situada en el 24%, o el sostre de vidre que evita que les dones prosperin en el treball, o els efectes que la doble jornada tenen en la vida i la salut de les dones». La diferència que, tot i la legislació, hi ha en els emoluments d’homes i dones afecta aquestes durant tota la seva vida activa. Les interrupcions en la carrera laboral per atendre la família i les baixes per maternitat fan també que les jubilacions de les dones siguin molt inferiors a les dels homes. També perjudiquen especialment les dones, fenòmens com el treball a temps parcial o els contractes temporals.
CCOO ha assumit amb naturalitat la vaga del 8 de març. «El nostre és des de l’11è congrés un sindicat feminista» diu Alba Garcia. Per això la mobilització per fer que la vaga sigui massiva ha estat assumida també pels homes. En tot cas, Alba Garcia explica que «hem recomanat que si s’han de nomenar serveis mínims, els assumeixin els homes, però la vaga és de tots».
Els sindicats majoritaris han convocat a concentracions a les 12 del migdia davant dels ajuntaments a les principals poblacions catalanes i del conjunt de l’Estat. A Barcelona les concentracions de treballadors públics es faran davant dels seus llocs de treball.
El protagonisme de les dones es veurà també en la manifestació unitària que, com cada any, es farà a Barcelona a partir de dos quarts de 7 i que sortirà de la plaça Catalunya. Al davant dones de totes les organitzacions feministes, sindicals i socials duran la pancarta. El primer tram de la marxa estarà format només de dones, serà la part no mixta. En un segon bloc hi seran dones i homes de moviments socials, polítics i sindicals que hi donen suport.
Canviar de paradigma
Eva Gajardo és secretària d’igualtat i FP de la UGT de Catalunya. Explica «la mobilització té dues grans vessants. Una és la reclamació que d’una vegada les lleis es compleixin, perquè tenim normes que en teoria podrien ser positives per a les dones, però que no es traslladen a la realitat». En les empreses aquesta diferència es veu en el dia a dia, afirma Gajardo. I aquest és el segon pilar. Aconseguir reivindicacions com l’equiparació salarial i la igualtat siguin efectives en el treball. «Els sindicats han decidit fer un cop fort sobre la taula per canviar de paradigma», assegura.
Un altre pilar fa que la jornada del 8 de març sigui diferent. Afecta l’educació. En aquest sentit, les feministes hi aposten fort; reclamen una coeducació on s’eduqui les criatures més enllà de les constriccions dels rols de gènere i de la invisibilització de les aportacions femenines al coneixement. En aquest sentit es considera que, potser equivocadament, s’ha cregut que la igualtat d’oportunitats educatives era la clau per a la igualtat en la resta d’àmbits (en particular, en el repartiment del treball remunerat entre homes i dones, i en el no remunerat també). I el temps no ha confirmat aquesta presumpció. Per això es convoca vaga especialment en el món educatiu.
Les reaccions prèvies a les convocatòries del 8 de març han estat positives en tots els partits i organitzacions polítiques progressistes. Només el PP: «no nos metamos ahora con eso», digué Mariano Rajoy, preguntat sobre la reducció de la bretxa salarial, s’hi oposa. També Ciudadanos s’hi ha mostrat contrari, amb afirmacions tan curioses com considerar incompatible ser feminista amb ser, per exemple, independentista o comunista. I, curiosament, el PNB, d’origen democristià tampoc s’ha sumat al moviment en marxa.
Sara Cuentas, considera normal que grups neoliberals i partidaris del capitalisme s’enfrontin amb la vaga de les dones. En això i amb raonaments semblants, coincideix amb Eva Gajardo, «els grups neoliberals es retraten oposant-se a les reivindicacions socials i feministes», assegura.
Contra l’aplicació de l’article 155
Sara Cuentas afegeix que l’assemblea de dones feministes ha volgut incloure en les reclamacions genèriques del 8 de març el rebuig frontal a l’aplicació de l’article 155 «mostra una pràctica que el moviment feminista sempre ha rebutjat. Sempre hem estat en contra de l’opressió política. És una forma de denunciar també que l’article 155 sorgeix de la Constitució de 1978», indica.
