Uns 670.000 treballadors porten almenys un any amb el salari congelat, segons CCOO de Catalunya, que xifra en 68 els convenis col·lectius autonòmics i 44 estatals pendents d’acordar com per exemple l’agropecuari. De fet, el secretari general del sindicat, Javier Pacheco ha assegurat que “estan preocupats per l’evolució econòmica”, ja que la inflació continua elevada, en un 3,5% mentre que la subjacent, que no té en compte el preu de l’energia o els aliments frescos, encara se situa en el 5,8%.
El sindicat treu pit d’haver aconseguit un increment dels sous del 4,1% acordats per conveni a Catalunya, uns augments salarials que han quedat absorbits per l’elevada inflació que amb l’encariment de la cistella de la compra i dels tipus d’interès deixen a moltes famílies a la vora de l’exclusió social. Des de CCOO han tornat a demanar una política de control de preus com es va fer amb el topall al gas, en aquest cas per als aliments, ja que “s’ha vist que la reducció de l’IVA en molts productes només ha servit per augmentar els beneficis empresarials” igual que per als lloguers que ha marcat un nou rècord a Barcelona: 1.123,56€.
Una agenda de mesures progressistes
En plenes negociacions de Pedro Sánchez per a conformar un nou govern de coalició, des del sindicat insisteixen en continuar amb una agenda social que en l’àmbit laboral “busqui la qualitat del treball ara que s’ha aconseguit l’estabilitat”. Per això demanen millorar la contractació parcial, encarir els acomiadaments i blindar per llei que el salari mínim sigui sempre el 60% del sou mitjà del país tal com recomana la Carta Social Europea.
En l’àmbit català, en la taula del Diàleg Social, es vol compensar la pèrdua de poder adquisitiu i augmentar la Renda Garantida de Ciutadania i l’IRSC, índex que determina els ingressos que has de tenir per poder accedir a prestacions socials. Altres mesures són la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) del 6% del PIB per a l’educació, que el sindicat presentarà el mes que ve i demanen “el desplegament de la llei de l’habitatge i mantenir els incentius al transport públic”.
Reducció de la jornada laboral
Pacheco ha defensat la reducció de la jornada laboral, però ha assegurat que “no és una solució senzilla, sinó complexa” i ha afirmat que cal tenir en compte sempre la conciliació perquè la reducció horària no suposi més càrrega de cures per a elles. Per això, ha reclamat obrir un debat social que tingui al centre la conciliació i la redistribució de les cures. Ara per ara, afirmen que cal reduir-la fins a les 35 hores i lamenten que aconseguir-ho en l’àmbit de la negociació col·lectiva és difícil per les resistències de les empreses.
