Els sindicats de docents (la majoria, si més no) fa anys que denuncien l’arquitectura jurídica que des de l’any 2010 s’ha edificat per a la gestió del personal del Departament d’Educació, la conselleria de la qual, sense dubte, pengen més llocs de treball. L’acusen d’haver portat l’amiguisme, la inseguretat i la por als claustres, i per això han demanat en innombrables ocasions la retirada dels decrets d’autonomia de centres (102/2010), de direccions (155/2010) i de plantilles (39/2014). Aquest setembre, la Federació d’Educació de CCOO ha anat un pas més enllà i ha impugnat aquestes tres normatives per la via del contenciós-administratiu, ja que, segons opinen els seus serveis jurídics, estan sustentades per articles de la LOMCE que la LOMLOE ha derogat.
La impugnació no s’ha fet directament, ja que s’estava fora de termini, sinó que en realitat s’ha interposat un recurs contenciós-administratiu contra una recent resolució del Departament d’Educació (EDU/1852/2021 d’11 de juny) que permet a les direccions dels centres educatius públics catalans escollir el personal substitut per a totes les substitucions de més d’un mes de durada. Per CCOO, aquesta resolució agreuja encara més un marc jurídic que empara la discriminació i la mala praxi, i, aprofitant que es fonamenta i cita explícitament uns articles dels tres controvertits decrets, es pretén que la justícia es pronunciï no només sobre la legalitat de la resolució del juny, sinó també sobre la dels decrets.
Paral·lelament, CCOO ha registrat un Requeriment al Consell de Govern de la Generalitat perquè derogui els decrets: “Requerim la derogació parcial d’aquests decrets, ja que van en contra del redactat de la Llei 2/2006 Orgànica d’Educació i contra la mateixa llei d’educació de Catalunya, així com de l’EBEP que no doten a la direcció del centre de la competència per al nomenament de personal funcionari interí, de manera discrecional i arbitrària, sense que en la selecció d’aquests docents prevalguin els principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i transparència”, informa el sindicat en un comunicat.
El cas de les embarassades
Entre els exemples d’aquesta presumpta discrecionalitat, “que va molt més enllà de l’11% de places amb perfil”, segons explica a aquest diari Ester Satorras, secretària general de la Federació d’Educació de CCOO a les comarques gironines, hi ha el cas de les docents interines embarassades o amb baixa o reducció de jornada per maternitat. El maig de 2020, CCOO va presentar una denúncia col·lectiva per discriminació davant del Síndic de Greuges, ja que “al sindicat ens arriben molts casos de docents embarassades o que acaben de ser mares que perden la plaça per haver demanat una reducció o que renuncien al seu dret a demanar-la perquè pensen que això tindrà conseqüències. Sabem que hi ha moltes direccions que no incorren en mala praxi, però algunes sí, i volem posar fi a una normativa que ho tolera”.
En aquesta denúncia es documenten dotze casos, amb noms i cognoms, ocorreguts entre 2015 i 2019, entre els quals hi ha el de la mateixa Ester Satorras. Amb tot, en la seva resolució, datada el 4 de juny de 2021, el Síndic no entra a examinar cada cas, sinó que considera que no hi ha una discriminació sistèmica, a la vista de les dades aportades pel Departament d’Educació. Segons aquestes dades, el que passa amb les docents embarassades o amb permís de maternitat és, si fa no fa, el mateix que passa amb la resta d’interins. És a dir, que aproximadament el 30-35% no són renovades per les seves direccions un cop finalitza el curs escolar i, per tant, han d’esperar una nova adjudicació de plaça.
Així, segons les dades aportades per Educació a requeriment del Síndic, el curs 2020/21 hi va haver un total de 52.604 adjudicacions de destinacions provisionals, de les quals un total de 2.788 van ser de docents embarassades o amb permís de maternitat. D’aquestes, el 69,70% (1.943) van mantenir la plaça que ocupaven a proposta de la direcció del centre, n’hi va haver 284 que no ho podien fer perquè no complien els requisits mínims (segurament eren substitutes), i finalment n’hi va haver 561 que tenien els requisits i no van ser proposades per la direcció del seu centre. “El percentatge és semblant al del conjunt, i per això el Síndic entén que no hi ha discriminació, però crida l’atenció que a l’empresa privada una dona embarassada no pugui perdre la feina i a la funció pública sí”, comenta Satorras.
No aptes però vàlids
En el cas de la resta del personal, 49.816 docents, un total de 33.074 va mantenir la plaça amb proposta de la direcció del centre (66,50%), 6.088 no tenien els requisits, i 10.654 sí que els tenien i no van ser proposats. Per Satorras, hauria de ser motiu de preocupació, o si més no d’estudi, el fet que “un de cada quatre docents no sigui vàlid o apte per treballar en un centre però sí per fer-ho en altres”. A banda, afegeix, “el fet que les direccions no hagin de justificar de cap manera el motiu de la no proposta deixa inevitablement al personal docent indefens i amb la incertesa de no saber-ne les raons reals. Si hi haguessin raons educatives, de mala praxi o manca de professionalitat, hi hauria d’intervenir la Inspecció educativa”.
A banda del recurs contra la resolució del mes de juny, CCOO també ha activat una altra via legal per combatre el que consideren pràctiques antidemocràtiques. Així, ha presentat 9 recursos d’alçada de manera individual davant del mateix Departament en contra de la Resolució de EDU/1496/2021, de 17 de maig, per considerar-la no ajustada a Dret, ja que, segons el comunicat, “ha deixat sense plaça d’interinatge a personal docent amb molt de temps de serveis prestats per afavorir persones que hi accedeixen amb sistemes de provisió discrecionals i de manera contrària a la normativa estatal vigent (la recentment aprovada LOMLOE del 29 de desembre de 2020)”.
