«Totes les dones, sigui quina sigui la feina que facin, pateixen bretxa salarial», amb aquestes paraules, Lídia Sandalinas, responsable d’acció de gènere a les empreses de CCOO, intentava explicar junt amb Alba Garcia, secretaria de dones, diversitats i polítiques LGBTI de CCOO, la situació de la dona en el mercat laboral a Catalunya. Les dues sindicalistes han esgrimit una altra dada cridanera, procedent de la Confederació Sindical Internacional. Entre el 42 i el 50% de les dones treballadores han estat víctimes d’assetjament sexual a la feina.
En la roda de premsa, CCOO ha aportat juntes moltes de les dades que ha presentat per separat i que fan referència a la situació de les dones a Catalunya. Així, la bretxa salarial, del 24% en el conjunt de Catalunya, però també la diferència de 15 punts quan es mesura només el preu per hora percebut.
També han explicat que la bretxa s’amplia en aquelles ocupacions més elementals, com neteja o restauració, mentre que es redueix en aquells sectors amb més presència sindical.
També les pensions es veuen afectades per les diferències salarials entre homes i dones. Aquesta rasa se situa en el 40%. La pensió mitjana dels homes és de 1.232 euros al mes en 14 pagues, mentre que entre les dones se situa en 743 euros. Però, «entre les pensions no contributives, de cada 4, 3 corresponen a dones», ha afirmat Sandalinas.
Un element molt destacat dels estudis fets per l’organització sindical és el risc de pobresa. Segons aquesta valoració, el risc de pobresa de les dones, analitzada a partir de la seva posició individual. Per tant, no integrada en una unitat familiar, dobla el que pateixen els homes. En el primer cas, el risc de pobresa arriba al 49,7% de les dones, 25 punts més que el que pateixen els homes. Pel que fa risc de pobresa entre dones que tenen feina, aquest arriba al 25%, mentre que en la mateixa situació entre els homes queda en el 14%.
També han recordat a CCOO que les dones són les que pateixen amb més intensitat la plaga de les hores extres no remunerades. Al mateix temps són les dones les que agafen fins a un 93% de les excedències per maternitat i un 83% de les relacionades amb les cures familiars.
Les dues dirigents sindicals han posat altres dades sobre la taula que mostren la discriminació que viu la dona, no només en l’àmbit laboral sinó en el social. Així, han indicat que en tot l’any només s’han firmat 536 contractes bonificats que protegeixen dones objecte de violència de genero. S’han fet 561 contractes de substitució.
A banda dels canvis legislatius, les dues sindicalistes de CCOO han assenyalat els acords socials i la negociació col·lectiva com a eines per millorar la situació de la dona a la feina i a la societat. En aquest sentit ha augmentat lleugerament el sobre de convenis sectorials que inclouen mesures d’igualtat i articles sobre negociació de plans d’igualtat. En concret, el 44,8% dels convenis incorporen plans d’igualtat i un 77% tenen alguna mesura contra l’assetjament sexual i en un 40,8% mesures de protecció a les dones que pateixen la violència masclista.
Preguntades sobre quines mesures serien, en la seva opinió, més importants per millorar la situació de les dones al món laboral i social, Garcia s’ha referit a la derogació de la reforma laboral, com a mare dels ous de moltes discriminacions. També ha enumerat accions com l’existència de polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere. Avançar en polítiques de conciliació entre vida social i laboral. Dotar amb fons adients les polítiques d’igualtat i dotar a la inspecció de treball de personal format i especialitzat en problemàtiques de gènere.
Sindicat feminitzat
Al seu torn, CCOO, segons han afirmat, va feminitzant-se a poc a poc. Les dones són ja el 41,5% de l’afiliació i en alguns territoris, com a les comarques de Lleida arriben al 46,7% i al Barcelonès el 44,78%, El percentatge de delegades és lleugerament superior al de l’afiliació, especialment, una altra vegada a les terres de Lleida i el Barcelonès. Alba Garcia ha considerat una victòria que en el darrer congrés el sindicat es definís com a feminista.
Sobre la vaga del 8 de març, les sindicalistes han defensat la convocatòria de 2 hores per torn «perquè una cosa és convocar una vaga i una altra organitzar-la i fer-la», han indicat en referència indirecta a altres convocatòries que criden a aturades de 24 hores.
No obstant això, Sandalinas i Garcia han dit que les dones i homes de CCOO assistiran a les manifestacions unitàries que convoca el moviment feminista la tarda del 8 de març a Barcelona i la resta de poblacions catalanes i espanyoles.
