Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’Índex de Preus al Consum (IPC) ha acabat l’any amb un increment de 9 dècimes respecte del mes anterior. En el conjunt de l’any els preus s’han encarit un 1,6% a Espanya i un 1,9% a Catalunya. Els principals components de l’encariment han estat l’electricitat i els carburants.
Més que una dada freda, l’IPC mostra que les pensions perden més d’un punt de poder compra, atès que no s’han revalorat d’acord amb els preus. Per tant, un any més els jubilats s’empobreixen.
L’augment dels preus també té efectes negatius sobre la massa salarial perquè atesa la minsa pujada aconseguida, no es produirà increment del consum i per tant reactivació econòmica.
Una altra constatació és que la inflació a Catalunya continua sent superior a l’estatal i per tant els sindicats consideren que cal actuar amb uns pressupostos socials per donar resposta a la situació d’emergència social que viu una part important de la ciutadania. UN element clau en aquest sentit és la reclamació a Catalunya de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).
Exigències de CCOO
Comissions Obreres ha fet un comunicat en el qual reclama que els increments salarials dels convenis permetin guany real. També reclama increments del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i dels índexs que s’hi relacionen.
Una altra exigència és recuperar la revalorització de les pensions d’acord amb la inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i la recuperació del consens del Pacte de Toledo entre partits i organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions. Tot plegat emmarcat en la reclamació de la derogació de les reformes laborals.
Catalunya hi perd més
Per la seva banda, la UGT de Catalunya emfasitza el fet que mentre al conjunt de l’Estat espanyol els preus van pujar el 2006 un 1,6%, a Catalunya l’augment va ser de l’1,9%.
Durant els darrers anys i sota les pressions i pèrdua de poder negociador pels efectes de les reformes laborals, els salaris no només no han crescut segons els augments de l’IPC, sinó que han disminuït. Les darreres dades que ofereix l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral situa una disminució dels salaris del 2,5% el 2016 a Catalunya (mitjana dels tres primers trimestres).
“Si a això li sumem la pèrdua de salari real, a causa de l’efecte de la inflació, que avui hem sabut que ha estat de l’1,9%, obtenim una pèrdua salarial real del 4,4% aquest 2016”.
El sindicat assegura també que els increments de preus s’han produït a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda. Com a contrapartida, UGT de Catalunya assegura que Els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, és a dir que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió.
Reivindicacions de la UGT
El sindicat de tradició socialista proposa entre les seves alternatives:
· Aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
· Avançar més ràpidament i situar el salari mínim interprofessional al nivell europeu, que vol dir un mínim de 1.000 euros. Perquè la creació d’ocupació sigui possible és necessari fomentar la demanda, i per això és imprescindible establir polítiques salarials que garanteixin la capacitat adquisitiva i la recuperació del consum, tant en l’àmbit sectorial com en el general.
· Fer participar els salaris de les millores econòmiques, que ja se situen per sobre del 3%
· La derogació de les reformes laborals.
