La Renda Garantida de Ciutadania, una reivindicació llargament demanada per amplis sectors, no rep en el projecte de pressupostos cap partida econòmica. L’esborrany sí que contempla un increment important en l’apartat de Renda Mínima d’Inserció, que disposarà de 70 milions més fins a totalitzar 243. Aquesta millora es fa en previsió que finalment hi hagi un acord polític i es creï la Renda Mínima Garantida.
El projecte de pressupostos de la Generalitat de 2017 en l’apartat de Treball, Afers Socials i famílies inclou un increment de 193,8 milions respecte del que va ser prorrogat el 2015 perquè no hi va haver acord entre Junts pel Sí i la CUP. En xifres absolutes suposa passar de 2.106 milions a 2.299. Això suposa un increment del 12,7% segons els documents presentats al Parlament.
El departament de Treball agrupa sota el seu paraigua competències del que abans es diria protecció social i de gestió de les competències directament vinculades amb l’àmbit de treball.
El Govern destaca com a part més important de l’increment, la corresponent a la Renda Mínima d’Inserció, que suma 243 milions, cosa que representa un increment de 70 milions destinats a la prestació econòmica i per a polítiques d’inserció. L’executiu destaca que aquesta darrera quantitat s’ha destinat com una reserva pel que seria la futura renda garantida, o el que la campanya social anomena com a Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que està pendent d’un acord polític.
L’atenció a la dependència compta amb 53 milions pera noves places concertades i 14 milions per al funcionament de nous centres residencials de dia.
L’atenció domiciliària s’incrementa en 43 milions, la majoria dels quals va cap als contractes amb els ens locals.
L’atenció a infants i adolescents en risc rep un increment de 18 milions de despesa, cosa que hauria de servir per a crear 210 places residencials noves, dedica 6,5 milions per a serveis d’atenció dels ens locals i 3,1 milions per a prestacions econòmiques a l’acolliment.
Els Centres Especials de Treball rebran 20 milions més que l’any anterior, mentre que es manté el que es va dedicar a afrontar la pobresa emergència, 10 milions.
Ocupació
L’apartat d’ocupació rebrà, si finalment els pressupostos passen el filtre parlamentari, 724,1 milions. D’aquesta xifra 388,4 milions es destinaran a millorar l’ocupabilitat de les persones en atur o que busquen la seva primera feina. 327,4 milions en els apartats d’igualtat, qualitat i integració laboral i 8,3 milions es destinen a formació professional agrària i pesquera.
Cal destacar que de la totalitat de diners que mou el departament de Treball, només 3,1 milions correspon a inversions reals, 614,5 milions són transferències corrents, especialment fonts dedicats a pagar prestacions i subsidis de desocupació i la resta es gasta en béns i serveis corrents i en despeses financeres, que sumen 0,5 milions.
Això, no obstant, l’apartat laboral no està limitat a les competències del departament e reball. En aquest sentit, hi ha fons destinats a la promoció industrial o a programes específics del Departament d’Empresa i coneixement que incideixen també en la lluita en favor de l’ocupació.
