Una cadena humana contra els tractats TTIP, CETA i TISA engega a Barcelona una tardor de resistència per exigir la suspensió esmentats acords: el de lliure comerç i Inversió TTIP, que es negocia entre la Unió Europea i els Estats Units, el conegut com CETA, que té els mateixos objectius i afectaria la Unió Europea i Canadà i el TISA, especialitzat en serveis públics.
A Barcelona, l’oposició a aquests acords es materialitzarà en una cadena humana que pretén unir l’Oficina de la UE, que està situada a la cantonada entre Passeig de Gràcia i el carrer Provença amb el consolat del Canadà, situat a la cantonada entre el Passeig de Gràcia i la Plaça de Catalunya. L’acció s’ha previst per a les 17 hores.
Les organitzacions vinculades amb el món del treball estaran, en la cadena, en el tram situat entre el carrer de Casp i Gran Via.
L’oposició al TTIP ha suscitat moltes queixes, especialment perquè es negocia gairebé en secret entre les delegacions nord-americana i europea, i la presumpció que suposaria una desregulació lesiva per als interessos dels treballadors i els consumidors europeus.
Què es el CETA?
Però, què és el CETA? Les sigles provenen de ( Comprehensive Trade and Economic Agreement). Aquest tractat ha estat qualificat pels seus crítics com un cavall de Troia del TTIP.
A diferència del seu ‘germà estatunidenc’ l’acord entre el Canadà i la UE es va concloure en 2014 i d’ell sí que es pot dir que la transparència ha estat totalment absent en el procés, ja que ni el Parlament Europeu ni la societat civil han tingut accés a documents durant les rondes de negociacions. Això ha fet que el tractat, segons els seus crítics, s’acosti més a la llista de desitjos de les multinacionals que als interessos de la població en general.
Es tracta d’un tractat de comerç i inversions que, igual que el TTIP, busca la baixada tant dels aranzels duaners com dels estàndards europeus. Això vol dir que moltes qüestions aconseguides durant dècades a Europa a força de molt esforç perillarien si tira endavant.
Els serveis públics han entrat a formar part d’una negociació comercial d’una forma com fins ara mai s’havia fet. Entre les coses que podrien passar si l’acord si se signés, hi ha les clàusules anomenades Standstill (punt mort) i Trinquet. La clàusula Standstill consisteix en una ‘llista de negativa’ que els estats han de facilitar perquè excloure aquells serveis que no volen que siguin privatitzats, la resta, presents i futurs, podrien privatitzar i obrir-se a competència d’empreses estrangeres, siguin canadenques o nord-americans a través de les seves filials al país veí. L’altra clàusula, Trinquet, recull que aquells serveis privatitzats no han de tornar a ser rescatats de tornada a la gestió pública pels governs a diferents nivells (siguin locals, regionals o estatals), llevat que es pugui fer front a un alt cost en matèria d’indemnització, cosa que dificultaria, per exemple, que algun dels nostres ajuntaments pugui remunicipalitzar la gestió de l’aigua, per exemple.
La idea expressada en el paràgraf anterior suposa una pèrdua de democràcia, però hi ha més. Igual que el TTIP, el CETA també recull sistemes d’arbitratge com el ISDS, ara anomenat ICS, cosa que dificulta la capacitat de legislar dels estats democràticament elegits pels diferents pobles d’Europa. Tot i que, segons la Comissió, la nova proposta realitzada amb l’ICS millora la de l’ISDS, no és més els crítics consideren no és més que un lleuger maquillatge. Aquest sistema d’arbitratge segueix atorgant majors drets a les empreses estrangeres, en detriment de les empreses nacionals, i no prveu que demandin als estats. Sobre aquest aspecte s’ha mostrat molt crítica l’associació de Jutges per la Democràcia, que ha dit: “Representa una usurpació de les funcions judicials estatals, caracteritzades per la seva independència i imparcialitat, per adjudicar-les a un organisme vinculat a les grans corporacions econòmiques i els governs més importants del món”.
Al seu torn el TISA (Trade in Services Agreement) és l’acord de liberalització dels serveis que s’està negociant en el marc de l’Organització Mundial del Comerç amb l’objectiu de liberalitzar el mercat de serveis.
