Els sindicats busquen una solució per als treballadors de Miró que ni treballen ni cobren des de l’estiu

Els sindicats CCOO i UGT busquen una sortida per als treballadors afectats per la crisi de Miró. La cadena d’electrodomèstics té en marxa un procés de consultes corresponent a l’acomiadament col·lectiu de 180 empleats, dels 330 que té en total la companyia. La majoria dels acomiadaments afecten Catalunya. La situació dels empleats és complicada, perquè l’empresa els deu 2 mesos, als quals es podria sumar octubre. A més, com ha passat en altres situacions semblants, la major part de la plantilla ha estat enviada a casa amb un permís retribuït que, com els salaris, tampoc cobren.

L’empresa, la propietat de la qual correspon a la multinacional Kabaena Directorship, SLU, està en concurs de creditors. Això vol dir que està sota administració concursal. El procés d’acomiadament ha celebrat ja dues reunions.

Les organitzacions obreres volen pactar un mecanisme que faci que els treballadors que l’empresa vol acomiadar puguin acollir-se al subsidi d’atur, única forma perquè puguin ingressar diners. Segons l’Administració concursal a l’empresa no hi ha diners per pagar les indemnitzacions. Aquestes no podrien superar a dreta llei els 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. D’aquests pagaments se n’hauria de fer càrrec el Fons de Garantia Salarial (Fogasa), que també hauria de pagar les liquidacions i els salaris pendents, perquè la multinacional afirma que no té fons. Però abans l’empresa hauria d’extingir els contractes de treball.

En les primeres trobades entre empresa i sindicats, CCOO té 6 delegats i UGT més, més una persona no adscrita, no s’han produït avenços, segons Moisès Berruezo, de la UGT. Les organitzacions obreres malden perquè l’empresa aporti més diners per millorar les indemnitzacions dels treballadors i, mitjançant un acord aquests puguin cobrar el subsidi d’atur. Per la seva banda, un acord laboral permetria a la multinacional vendre a tercers una part de la cadena de botigues. Per aquest motiu Berruezo afirma sense embuts que “els hi hem dit que treguin diners d’allà on vulguin, però que aquestes situacions s’han de solucionar”, en clara al·lusió a la necessitat d’arribar a un acord pel qual el grup

Allò que crida més l’atenció als sindicalistes que negocien una sortida al conflicte és la constatació, fruit de l’informe de l’administració concursal, en el sentit que just després que la multinacional comprés Miró, es va produir una sortida de diners de l’empresa, cosa que va empitjorar la situació que actualment té la xarxa d’establiments d’electrodomèstics. L’administració que supervisa els comptes de l’empresa ha xifrat l’extracció de fons en 10 milions d’euros. En aquest sentit, els sindicats no descarten denunciar judicialment el drenatge de fons.

Queda a més un segon element, els poc més de 15 treballadors que estan treballant a les botigues de Miró a Catalunya i que tenen un límit salarial de 1.300 euros fruit de la limitació fixada per l’admistració concursal. Per aquests empleats es demana un augment salarial i també el cobrament de tots els endarreriments.