El 30 de juliol és el Dia Mundial contra la Tracta. L’Assemblea General de Nacions Unides va designar aquest dia l’any 2013 per conscienciar sobre la situació en la qual es troben les víctimes del tràfic humà i per promocionar i protegir els seus drets.
Cada minut una persona al món és reclutada, transportada, transferida, reclosa o raptada mitjançant amenaces, ús de la força o qualsevol altra forma de coerció, abducció, frau, engany o abús de poder en una situació de vulnerabilitat i amb una finalitat d’explotació (Convenció de Nacions Unides contra el crim organitzat transnacional, Protocol de Palerm i Conveni contra la tracta de persones del Consell d’Europa).
Malgrat que la gran majoria de persones víctimes de tracta són dones per explotació sexual, la tracta està conformada també per altres rostres: cambreres que cobren 3 euros/hora i treballen set dies a la setmana, persones treballadores sense prestacions socials, infants obligats a la mendicitat…
La tracta de dones és conseqüència de la desigualtat de gènere unida a la violència estructural a la qual les dones estan sotmeses en el dia a dia. De fet, les dades són esgarrifoses. Segons detalla l’Informe Global sobre Tracta de Persones del 2014, una de cada tres víctimes són infants, majoritàriament nenes. Tanmateix la detecció de tracta de persones amb la finalitat d’explotació laboral va en augment.
El diumenge tothom deplorarà i es posicionarà en contra de la tracta, però la lluita contra aquesta xacra no s’aconseguirà si no es realitza una visió integral del delicte. Com bé denuncia Amnistia Internacional, la tracta de persones s’aborda des de la perspectiva d’un problema d’ordre públic així com de control de la immigració, però no des de la perspectiva de protecció i defensa de les víctimes.
A Catalunya comptem amb la Llei 5/2008 d’eradicació de la violència masclista, que situa les dones com a subjectes de drets i considera el tràfic amb finalitat d’explotació sexual com una forma específica de violència masclista dins de l’àmbit comunitari. Aquesta llei, al títol III, reconeix el dret d’aquestes dones a la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral. Aquesta norma s’afegeix el Protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya, signat el 2013 i que posa l’èmfasi en la cooperació i la coordinació entre les autoritats policials, judicials i fiscals, així com les organitzacions i entitats de cada territori amb experiència en l’assistència a les víctimes.
A banda d’aquestes eines jurídiques amb les quals comptem, la gran assignatura pendent es troba a les cadenes de subministrament de béns i serveis, que tenen una responsabilitat directa en la detecció del delicte de tracta. De fet, aquestes cadenes haurien de ser coneixedores del procés de confecció i comercialització dels productes, a més de les condicions laborals a què estan sotmeses les persones treballadores. De fet, les condicions salarials i de seguretat i salut poden posicionar aquestes persones en situacions de treball forçós.
