Barreja de cabells blancs i samarretes reivindicatives a la porta de la sala d’actes de la Parròquia de Sant Medir de Barcelona. Joves sindicalistes i vells roquers. El consell confederal de CCOO ha escollit aquest indret per convocar solemnement l’onzè congrés d’aquest sindicat.
Igual com fa 40 anys, però amb més tranquil·litat, unes 300 persones, ara i adés, vingudes d’arreu de l’Estat, s’han reunit per fixar els elements del que ha de ser un congrés que a CCOO volen que sigui de rellançament. A 1976 la decisió era més transcendent. Es tractava de convertir el que havia estat durant el franquisme un moviment reivindicatiu dels treballadors en un sindicat, entès com una organització estructurada, amb aparell i una definició ideològica clara.
La reunió a Sant Medir es va poder realitzar, gràcies a la complicitat aconseguida amb el mossèn que hi estava destinat, Josep Bigordà, que aquest dilluns assitia també a l’assemblea especialment convidat per CCOO de Catalunya. En aquell moment hi va tenir també un paper determinant mossèn, Josep Maria Vidal. Els dos van rebre en el seu dia el carnet honorari de CCOO com a reconeixement del seu ajut al moviment obrer quan no era fàcil fer-ho. Josep Maria Vidal va morir fa uns anys. Josep Bigordà continua al peu del canó. Així, tothom recorda que va ser a l’Església del Pi, quan ell n’era el responsable, que l’any 2001 es va fer una tancada d’immigrants en demanda de papers.
“Jo vaig venir aquí l’any 1953, en aquell temps, les pressions un se les autoprogramava”, explica, rememorant els fets vinculats a la primera assemblea de CCOO de Catalunya l’any 1964 i a la realització de l’assemblea constituent de les CCOO d’Espanya el 1976. “Mossèn Vidal em deia en aquell temps: hem de saber dir si, més enllà de la por, perquè el si ha de prevaldre. I en aquell moment poder tenir les portes obertes era molt important”, explica amb un somriure als llavis recordant els seus 87 anys.
Un jove veterà
Josep Maria Rodríguez Rovira era un jove que va assistir el 1976 a l’assemblea de Sant Medir. Estava en aquell moment sense treballar, tenia 30 anys era enginyer i havia estat un actiu sindicalista a la filial d’Aigües de Barcelona ACSA. Explica anècdotes de la reunió. “Un dels punts que va dur un debat considerable va ser si s’autoritzava o no que la gent fumés” diu. En aquell moment, un dels problemes que va caldre solucionar va ser on dur a dormir la gent que s va quedar a Barcelona: “Marcelino Camacho va dormir a casa meva, a l’habitació de la meva filla petita i Antonio Gutiérrez també va dormir en una altra habitació”, explica. Rovira després es va centrar en l’activitat política als rengles del PSUC. Ara és un jubilat jovial del qui, tot i ser de Lleida, els seus companys de lluita recorda el nom amb el qual se’l coneixia per la seva pell bruna, “el gitano”, tal com recorda Joan Coscubiela, que més tard seria secretari general de CCOO de Catalunya.
En clau més oficial, el secretari general de CCOO d’Espanya, Ignacio Fernández Toxo, ha recordat que en l’assemblea s’ha convocat l’11è congrés de la confederació estatal de CCOO. El congrés es farà a Madrid els dies 29 i 30 de juny i l’1 de juliol de l’any vinent. A partir d’ara les organitzacions de CCOO celebraran els seus respectius congressos en sentit ascendent. El congrés es farà a l’Hotel Auditorium de la capital espanyola. Participaran 751 delegats i delegades que responen a una mitjana de 969.000 cotitzants del sindicat. En aquesta trobada es volen “interpretar d’una manera adient els canvis que s’han produït a la societat espanyola, no només com a conseqüència de la crisi econòmica sinó en els que es donen per la configuració del món del treball”, ha dit. En aquest sentit, es vol vincular més el sindicat amb els nous sectors, emergents, dels joves i de dones, que abans de la trobada de Sant Medir han mantingut una reunió amb Toxo.
A la tarda a l’antiga Fabra i Puig es va celebrar la segona part de la commemoració. Allà va parlar el que després seria secretari general de CCOO, Antonio Gutiérrez. També ho va fer l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau que es va referir a la lluita del moviment obrer i la seva contribució decisiva a la democràcia a Catalunya i Espanya.
