La taula de negociació del conveni del metall de Barcelona es va reunir dilluns sense aconseguir avenços. Les posicions de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i dels sindicats CCOO i UGT resten allunyades. Només hi ha un punt de coincidència, les dues parts accepten la durada en dos anys. Per a la resta de grans punts no hi ha acord. Queden poques dates abans de les vacances d’estiu. Fonts sindicals han indicat que
Aquest és el conveni més important en nombre de treballadors pendent de negociar a Catalunya, afecta unes 150.000 persones. La trobada del 14 de juliol vinent pot ser decisiva. Els sindicats han comunicat que si en aquella reunió no s’obtenen avenços, acceleraran la mobilització que desembocaria en accions que volen contundents a inicis de setembre.
Les divergències afecten tres punts essencials per als sindicats. El primer és l’increment salarial. La patronal ha ofert un augment del 2% per als dos anys. Res més. Els sindicats aspiren a uns augments en línia amb el que diu d’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva (AINC). Aquest pacta de pujades salarials situades en un mínim d’un 1% i que poden pujar en funció de la marxa dels respectius sectors industrials o de serveis. En aquest cas UGT i CCOO plantegen un augment que per als dos anys s’acosti al 3,5%. Els sindicats entenen que la xifra de negoci que té prevista el sector del metall de la província de Barcelona i les previsions de facturació fruit de la cartera de comandes fan pensar que els increments reclamats són perfectament assumibles per les empreses.
Un altre punt de divergència és la cláusula de revisió salarial. Els sindicats volen que estigui inclosa en el conveni, de manera que si la inflació supera els augments salarials pactats, els sous pugin perquè així els treballadors no perdin poder adquisitiu. En aquest cas la patronal no vol ni sentir parlar d’aquesta mesura, que tot sigui dit, és poc probable que els pròxims anys actuï, atès que la inflació és gairebé plana.
Un quart punt és la reclamació que els sindicats fant en el sentit que es renegociï i es clarifiqui un punt inclòs en el conveni vigent que preveu la compensació i absorció de les primes que puguin estar cobrant de manera personal els treballadors si s’apugen els salaris del conveni.
Finalment, els sindicats voldrien negociar i actualitzar molts dels punts de la resta de continguts del conveni: “des de l’any 2007 no s’han tocat i caldria posar-los al dia” ha dit José Antonio Hernàndez, negociador per la Federació d’Indústria de CCOO.
Els sindicats han declarat a Diari del Treball que la seva voluntat és no moure’s de la taula de negociació fins a aconseguir un pacte, però si això no fos possible, de manera paral·lela començaran a mobilitzar els treballadors. Això ja es va decidir a mitjans de juny i en aquest moment es fa una consulta a les empreses per decidir el format de les protestes. Atès que el juliol marca en alguns casos l’inici de les vacances, la previsió sindical és accelerar les assemblees per preparar a l’entrada de setembre les accions no només al carrer sinó a l’interior de les empreses en el que pot ser la mobilització més important des de l’inici de la crisi.
