Actualitat

Els sindicats escalfen motors i preparen una vaga al metall de Barcelona a la tardor

El primer gran conflicte laboral sembla servit. El conveni del metall de la província de Barcelona pot ser el camp de batalla. Després de mesos de negociacions els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han decidit fer un pas endavant. La mobilització sembla inevitable. Es tractaria del primer gran xoc entre empresaris i treballadors. Aquest conveni empara empreses que donen feina a 150.000 treballadors. Aquestes empreses són les que en moltes ocasions són proveïdores de grans companyies multinacionals com Seat o Nissan, que no poden permetre’s  para la seva producció.

Javier Pacheco, secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO, declarava mentre aguantava la pancarta davant del Foment. ” La patronal vol congelar les taules salarials del conveni de la província, a més de 150.000 treballadors i treballadores. Vol augmentar la jornada laboral, amb la idea d’intentar millorar la seva rendibilitat i la seva competitivitat amb la política de baixos costos laborals. Això topa directament amb la política dels sindicats, consistent a aconseguir un augment salarial per als treballadors perquè això ajudi a l’economia, perquè aquest és un sector de referència a Catalunya”, afirma.

Per desbloquejar la situació, que segons expliquen a UGT i a CCOO, no avança a les taules de negociació, , Pacheco es mostra partidari “de consultar les treballadores i treballadors en quines condicions estarien per afrontar un conflicte. Aquesta consulta serà clau per establir en model de mobilització que es faci, nosaltres, els sindicats, defensarem el què es decideixi , portarem aquesta mobilització a la taula de negociació i intentarem que el conveni acabi amb la política de congelació salarial que ens volen imposar”.

Per la seva banda, Juan Antonio Garcia, secretari general de la Federació del Metall Construcció i Afins (MCA) de la UGT de Catalunya, afirmava que “el conflicte té totes les pintes que esclatarà després de l’estiu” . El sindicalista explicava al respecte: “ens trobem en una situació semblant a la de fa dos anys. Llavors es va trigar 15 mesos a negociar el conveni. La gent té aquest detall al cap i el que no vol és que aquest conveni allargui el seu debat igual que llavors. Si aquesta línia no canvia, que no sembla que ho faci, després de l’estiu segurament s’entrarà en un moment de forta conflictivitat “.

Per a Garcia, hi havia entre els sindicats l’esperança que “amb el canvi de direcció de la patronal UPM pensàvem que canviaria l’estil de la negociació, però veiem que fan gairebé el mateix: allargar la negociació i no voler pactar res. No hem pogut parlar de res, ni d’increments salarials i la resta de la plataforma”.

Dimecres vinent hi ha una nova reunió de la comissió negociadora del conveni del metall de Barcelona, pels sindicats majoritaris, després de la mobilització, en aquella trobada s’ha de notar si canvia el tarannà de la patronal o es va al xoc.

La mobilització de dilluns semblava el pròleg d’un procés que pot acabar en vaga. Aquesta paraula era la més repetida entre els diversos centenars de delegats de la UGT i CCOO. Abans de concentrar-se davant la seu de la patronal, es van fer sengles assemblees als respectius locals. En aquestes reunions l’ambient era d’indignació i en ella les direccions sindicats han consensuat els moviments futurs en aquesta batalla incruenta.

Minuts abans de migdia, l’hora fixada per a la concentració, hi havia diversos centenars de delegats de la UGT davant la seu de la patronal catalana. Via Laietana avall es concentraven els delegats de CCOO. Amb una pancarta i banderes desplegades en forma d’una manifestació espontània, els sindicalistes de CCOO han tallat l’avinguda fins arribar a l’alçada de la plaça d’Antonio Maura. Mentre es llegien els manifestos i els líders feien declaracions, entre el públic els crits de vaga eren repetits, i si s’hagués de fer cas a les converses entre sindicalistes, l’envit és seriós. “Una setmana” era el termini de temps més repetit entre els delegats quan es parlava de tirar endavant una vaga. Perquè entre els sindicalistes hi ha la consciència que mentre la sortida de la crisi es pot veure en l’horitzó, es vol eternitzar la congelació salarial.