Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Hores abans de conèixer-se la decisió de la CUP sobre els pressupostos, la UGT de Catalunya feia un comunicat on feia pública la seva posició sobre els comtes de Catalunya. El sindicat afirmava: «El nostre sindicat creu que els pressupostos són continuistes i no prioritzen les polítiques d’ocupació ni industrials, però cal que superin el primer tràmit parlamentari per poder millorar-los».
Per a la UGT els pressupostos són continuistes, només tenen una variació del “2,2% en termes nominals en relació als pressupostos de l’any anterior. El seu creixement està per sota de les previsions de creixement macroeconòmic, que se situen en un 2,9% del PIB per a enguany. Estem davant, doncs, d’uns pressupostos lleugerament restrictius amb poca capacitat d’incidir en l’expansió econòmica del teixit productiu i de generació de llocs de treball”.
Pel que fa a despesa, la UGT afirma: “els pressupostos tampoc no contemplen una millora en la progressivitat ni augment de la recaptació a la part autonòmica de l’IRPF (augmentant la tarifa a les rendes més elevades) o a l’Impost de Successions, que resta congelat, tot i les grans possibilitats de recaptació (es preveu recaptar 300 milions menys que el 2008)”. En aqest sentit el sindicat enumera i opina sobre polítiques concretes incloses en el projecte de pressupostos.
Polítiques d’ocupació. Tot i incrementar el pressupost que es destina al Servei d’Ocupació de Catalunya i a les polítiques actives d’ocupació, l’origen està en l’augment dels fons provinents del Servicio Público de Empleo Estatal. En cap cas s’ha incrementat el pressupost de fons propis de Generalitat de Catalunya, sinó que, al contrari, aquests han disminuït.
Ø Protecció social. Entre d’altres, la universalitat de la renda mínima d’inserció no queda garantida, tan sols un 0,8% de les persones amb discapacitat tindran ajuts econòmics i la manca de places públiques obliga a finançar l’atenció a la dependència de centres privats.
Ø Política industrial. Les partides destinades a promocionar la indústria i la reactivació econòmica a través del crèdit cauen un 9,3% i un 27,3% respectivament. Això redueix molt la capacitat de l’administració pública a incidir en la creació d’ocupació i que aquesta sigui de qualitat, sostenible i en sectors econòmics motors per a la societat.
Ø Molts dels compromisos adquirits en Ple Parlamentari a través de la Resolució sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional no s’han inclòs als pressupostos o s’ha fet de manera incompleta. Com ja hem comentat, no hi ha mesures per fer que la nostra fiscalitat sigui més progressiva, i moltes mesures compromeses no s’han inclòs o pressupostat, com per exemple, la renda bàsica dels iguals, més inversió en escoles bressol, nova línia d’ajuts a l’FP per a desplaçament d’alumnes, recursos propis per a polítiques actives d’ocupació i formació, incorporació de l’impacte de gènere a les memòries dels programes pressupostaris o recuperar la Direcció General d’Igualtat en el Treball i dotar-la de contingut i pressupost.