Actualitat

Més de 50 ajuntaments on viuen el 60% dels catalans donen suport a la Renda Garantida de Ciutadania

La campanya per a la Renda Mínima de Ciutadania (RMC) ha tingut una empenta decisiva en l’acte en què diverses alcaldesses i alcaldes de les principals ciutats de Catalunya hi han donat suport. De la trobada, feta als locals de CCOO n’han sortit dos missatges. Un és que la llei que ha de regular la RMC ha de desencallar la seva tramitació al Parlament de Catalunya. I el segon, que mentre això no passi s’ha de reformar l’eina que ja té la Generalitat: el Programa de Renda Mínima d¡Inserció (Pirmi). El manifest l’han firmat o s’hi han adherit fins a 50 ajuntaments del Principat on hi viu el 60% de la població catalana.

La fotografia que podia haver sortit de la reunió era llaminera. Les alcaldesses de les principals ciutats catalanes, amb alcaldes donant suport a la Iniciativa Legislativa Popular de la renda mínima. Un problema de salut d’Ada Colau va impedir la presència de la primera edil de Barcelona. I la celebració dels plens municipals de Badalona i l’Hospitalet va fer que ni Dolors Sabaté ni Núria Marín poguessin participar en directe a l’acte. L’alcaldessa de Badalona ho va fer per videoconferència. No obstant això, el pes de les intervencions es va distribuir entre Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet; Candela López, alcaldessa de Castelldefels i Laia Ortíz, tinent d’alcalde de Barcelona en substitució de Colau. A p rimera fila diversos regidors i alcaldes de ciutats catalanes que sempre han donat suport a la RMC, entre altres Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat.

La presentació va anar a càrrec de Joan Carles Gallego i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i UGT, respectivament. Gallego va destacar que des del primer dia la lluita per la Renda Mínima s’ha fet braç a braç entre els impulsors de la campanya i el moviment sindical. Ros ha destacat també que “qual algú te un problema al primer lloc on va és a l’Ajuntament o al sindicat, i no podem dir-los, torni l’any vinent quan tingui competències, o quan tingui pressupost”, va explicar.

Candela López, batllessa de Castelldefels han fet èmfasi en la seva intervenció en què contra el que s’afirma la situació econòmica no millora i això és nota especialment en la demanda de serveis socials dels més necessitats, especialment els més menuts. I per donar-hi resposta els ajuntaments no només no tenen pressupostos per finançar aquestes ajudes que la ciutadania els reclama sinó que de vegades reben traves i prohibicions.

Parlon reclama actuar ja reformant el Pirmi

Núria Parlon ha fet una intervenció amb contingut directament polític. Ha reclamat que el Parlament de Catalunya tiri endavant la llei que ha de regular la renda mínima de Ciutadania i que mentre això passa cal adoptar mesures per ajudar aquells qu

e no necessiten, com una reforma de la llei del Pirmi, Precisament, Parlon va ser dura al jutjar que la reforma del programa de renda mínima es va fer l’agost de 2011, en el moment més àlgid de la crisi, amb el vot favorable de CiU i el PP.

Al seu torn, Laia Ortíz, en representació de la batllessa de Barcelona va reclamar que front a la crisi el que calen són solucions estables com la renda mínima, de la qual va demanar que fos subjectiva, és a dir, que la seva concessió no estigui vinculada amb característiques determinades dels usuaris, cosa que podria implicar que alguns col·lectius o persones quedessin estigmatitzats.

Ortiz ha indicat “els ajuntaments ens hem sentit molt sols en la lluita per defensar els més necessitats, a cops contra la Generalitat i el contra el Govern central”. Ha posat exemples a partir dels quals s’entén que la situació no ha millorat, fruit dels canvis que ha suposat la reforma laboral. “Tenim un alberg on el 35% de les persones ateses tenen feina”, ha dit. Ha reclamat la col·laboració del govern de Catalunya, cosa que “a cops no passa” i ha posat com a exemple la llei de prestacions econòmiques de la Generalitat. Igual com Parlon ha reclamat que mentre no s’aprova la llei de la Renda Mínima de Ciutadania, es reformi el Pirmi, i que per tant, s’acceptin les esmenes presentades des de diversos angles a aquesta normativa en els seus aspectes no essencials. En elmateix sentit, Ortiz ha blasmat els recursos acceptats a tràmit pel Tribunal Constitucional a lleis com la d’emergència habitacional “que només afavoreixen als grans tenidors d’habitatges” o la norma contra la pobresa energètica.

Brument ha participat l’alcaldessa de Badalona , que ha mostrat la seva adhesió a l’acte i ha fet constar que encara s’han d’evitar a la capital del Barcelonès nord deu desnonaments setmanals, tot destacant que mentre la mitjana d’atur a la ciutat és del 25% hi ha barris on arriba al 50%, igual com passa entre els joves.

Finalment ha tancat l’acte Diosdado Toledano, el màxim impulsor de la campanya des dels seus inicis el 2013. Ha passat revista a la situació de pobresa de part del poble català i la necessitat d’un mecanisme com la Renda Mínima de Ciutadania per evitar aquestes situacions. Ha lloat la convergència entre les lluites dels moviments socials i dels ajuntaments i sindicats i ha fet una crida a seguir empenyent fins aconseguir l’aprovació de la llei, que “fa sis anys que està al Parlament”. En aquest sentit no ha descartat accions espectaculars per desencallar la situació.