Un total de 236 treballadors de la planta de Coca Cola de Fuenlabrada es van resistir a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que els deixava al carrer el gener de 2014. Van començar, aleshores, una llarga lluita de resistència contra les pressions de la poderosa empresa, que va utilitzar tots els estris i arguments a les seves mans per derrotar-los.
Als treballadors els van oferir de tot. Ells es van autobatejar com ‘espartans’ en record dels combatents grecs, van rebre amenaces directes o indirectes. Van plorar i patir molt. Però, finalment, a l’empresa presidida a Espanya per Sol Daurella no li va quedar cap més remei que reincorporar-los. No ho va fer, com ells volien, al mateix lloc que tenien quan els van acomiadar, però van tornar a treballar a la planta de Fuenlabrada.
Una victòria de la lluita sindical? Ben segur, però les grans empreses no tenen sentiments. Ara pretenen que els vaguistes paguin una multa de 8 milions d’euros, per les grans quantitats de litres de coca cola que es va fer malbé durant els mesos que els treballadors van instal·lar-se en un campament a les portes de l’empresa. L’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem van donar la raó als treballadors que demanaven la nul·litat de L’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) perquè vulnerava el dret a vaga i perquè no va ser comunicat adequadament als representants sindicals. Per un cop, l’aparell judicial va dictar sentència a favor de David en contra de Goliat. Caldrà veure, però, com resol la querella dels 8 milions d’euros que ara plana sobre el cap dels sindicalistes.
El llibre que explica la història
28 mesos després que s’anunciés l’ERO i 8 després que es reobrís la planta de Fuenlabrada, un llibre recull com han viscut aquest procés els seus protagonistes, els treballadors acomiadats i després readmesos. ‘Som Coca Cola en lluita’, editat per ‘laovejaroja’, s’ha presentat, aquest cap de setmana, a la Fira d’Idees i Llibres Radicals ‘Literal’. Ho han fet alguns dels molts ‘espartans’ i ‘espartanes’ que es sinceren al llarg de les seves 336 planes.
El subtítol del llibre defineix el seu contingut: ‘Una biografia col·lectiva’. A ‘Som Coca Cola en lluita’ aquests treballadors i treballadores ens obren el seu cor i ens expliquen els seus sentiments. Com el món de treball garantit i ben pagat en què vivien se’ls ensorra d’un dia per l’altre. Com es fan un fart de patir i plorar. Com s’angoixen, es deprimeixen, emmalalteixen, tenen conflictes familiars o topen amb la covardia i la por dels que acoten el cap davant els interessos dels patrons. I també com descobreixen el valor de la solidaritat, de la lluita, de la dignitat i l’alegria de l’èxit de la seva reivindicació que l’empresa els readmeti.
És un llibre des del qual ens parlen persones normals, senzilles, que pot servir de manual de lluita sindical i que fóra bo que llegissin els empresaris que acomiaden treballadors sense tenir en compte qui hi ha al darrere de la seva decisió.
No hi falta un annex gens amable amb la presidenta de Coca Cola – Espanya. S’entén. Com diu Antonio, en una frase que subscriurien gran part dels molts i moltes que es mullen a “Som Coca Cola en lluita”: “Mai no els perdonaré. Han fet molt de mal a tota la meva família, els meus germans, el meu fill, la meva dona”.
David ha vençut Goliat per una vegada, però el gegant continua viu i els ‘espartans’ que el van derrotar temen el seu afany de venjança.
