Fa un any, el 18 d’abril del 2015, ens vam manifestar a Barcelona i altres ciutats europees contra el TTIP. Les negociacions entre la Comissió Europea i els EUA ha continuat, la presència de les grans corporacions s’ha mantingut, l’opacitat s’ha atenuat, però els dubtes i els perills es mantenen on eren. La necessitat del TTIP no està justificada i els beneficis (socials, ciutadans) no es veuen, mentre els problemes reals d’Europa (inversió interna, frau fiscal, crisi model del social, refugiats, dèficit democràtic…) no s’aborden. Per això és important estar atents al que passi el 21 i el 22 d’abril en la trobada europea d’autoritats locals i plataformes anti-TTIP que acull l’Ajuntament de Barcelona. Pot posar llum a l’estat de les negociacions de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (TTIP) i l’Acord integral d’economia i comerç (CETA), als seus efectes sobre les condicions de vida i de treball, i als perills per a les sobiranies dels estats i la democràcia. Pot ajudar a mobilitzar les mateixes autoritats locals i la ciutadania en la defensa dels drets laborals, socials, mediambientals i de la democràcia. És el mateix que, el 14 d’abril, la plataforma de la campanya “Catalunya no al TTIP”, que aplega més de 130 organitzacions, federacions i plataformes, va reclamar al Parlament de Catalunya: que promogui la màxima informació pública, avaluï els efectes d’aquest acord i es posicioni a favor de la sobirania nacional i la democràcia, del teixit econòmic i social del país i dels drets laborals i socials.
El TTIP des del punt de vista econòmic no és necessari, ja que Europa exporta amb força i atrau suficient inversió estrangera. Avui, per si encara no n’érem prou conscients, els papers de Panamà han evidenciat que pel que fa a la inversió pública el problema d’Europa és de frau i evasió fiscal (el 2012 va suposar, per al conjunt de la UE, una pèrdua d’ingressos de prop d’1 bilió d’euros). Solucionant-ho podríem incidir en el creixement i l’ocupació. No tenim un problema de manca d’inversió externa, sinó d’inversió a l’interior de la mateixa Europa, entre uns països que es distancien cada vegada més, tant en els seus indicadors econòmics com en la confiança mútua.
L’augment del comerç transatlàntic, en el cas de la UE, seria en gran mesura a costa del comerç intern (es calcula d’un 30%) i, per tant, amb escàs impacte en termes de creixement del PIB i amb efectes molt diferents en funció del teixit econòmic i empresarial. A Espanya i Catalunya la tendència històrica a un dèficit per balança corrent no és un bon precedent. La baixa inversió en R+D+I (1,24% del PIB davant del 2,94% a Alemanya o el 3,32% a Finlàndia), la poca especialització tecnològica, la reduïda productivitat i el nombre mitjà de les empreses (4,7 treballadors de mitjana, davant d’11,7 a Alemanya) impliquen un model en què tradicionalment la competitivitat no es genera a través del valor afegit sinó dels baixos salaris i costos de producció. El TTIP reforçarà la tendència oberta per les polítiques d’austeritat, retallades en la inversió pública, falta de crèdit a les empreses, fugida de cervells i precarització de l’ocupació en el marc de la reforma laboral, consolidant la pauperització del model productiu, la desindustrialització i la terciarització econòmica. Els sectors de baix valor afegit es poden veure afectats amb un descens de l’activitat econòmica traduint-se en menys ocupació, menors salaris. Un escenari negatiu on la reducció d’ingressos fiscals i una major pressió sobre els sistemes de seguretat social pressionaran a la baixa el model social actual.
Des del punt de vista de l’ocupació i les condicions laborals el tractat no és innocu. Malgrat que la Comissió Europea insisteix que es respectaran els estàndards mínims en aspectes com els drets laborals o el medi ambient, la realitat és que no s’ha determinat cap mecanisme que permeti, en un entorn de concurrència competitiva, respectar i mantenir els estàndards més alts. Tot i que prevalgui el reconeixement mutu de les regulacions i normes, quan entren en contacte ordenaments laborals diferents i es deixa a la lliure elecció del capital el lloc per ubicar l’empresa o el lloc on prestar els serveis, apareix el dúmping social (deslocalitzant empreses o desplaçant treballadors) o la competència normativa. De facto ens podem trobar amb una harmonització a la baixa. No podem obviar que els EUA només han signat 14 dels 189 convenis laborals, i 2 dels 8 convenis fonamentals de l’OIT, entre els quals no figuren els de negociació col·lectiva, llibertat sindical o discriminació. Ens podem trobar amb forts ajustos en l’ocupació i en la qualitat de la contractació.
Legitimitat democràtica
El TTIP amenaça la legitimitat democràtica quan pretén posar en peu d’igualtat les grans empreses amb els estats. En les disputes entre inversors i Estats s’equipara la condició jurídica del capital transnacional a la de l’Estat-nació, fent prevaldre els mecanismes d’arbitratge (ISDS) i beneint que es puguin demanar indemnitzacions quan les decisions dels estats afectin de forma adversa els beneficis de les corporacions. S’està qüestionant la democràcia i la sobirania dels Estats. Els drets socials i laborals queden supeditats a l’interès econòmic de les grans corporacions, els serveis públics es converteixen en objecte de negoci. S’aprofundirà en la mercantilització de la vida social en tots els seus àmbits.
Són qüestions preocupants. La necessitat i els beneficis econòmics del TTIP són més que dubtosos, però pot eixamplar la bretxa entre països i fer augmentar la posició subalterna de la nostra economia. Correm el perill d’entrar en una fase de major desregulació en temes laborals, socials, mediambientals, fiscals, etc., amb resultats negatius sobre l’ocupació i la qualitat del treball, fent augmentar les desigualtats i afeblint la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. La sobirania nacional i la democràcia poden quedar supeditades als interessos i les pressions de les grans corporacions.
Serà important seguir la trobada d’aquest 21 i 22 d’abril, i animar que serveixi per teixir una posició comuna de ciutats i autoritats locals a favor de la transparència, la sobirania local i la democràcia i els drets laborals, socials i ambientals.
