Actualitat

França busca retrobar-se amb la indignació

La mobilització sindical del dijous passat contra la reforma laboral francesa, coneguda com la llei El Khomri, no va concloure com solen fer-ho aquest tipus de protestes: concentració, manifestació pels carrers de París i retorn cap a casa. Més d’un miler de persones van acampar durant la nit a la Plaça la República, al centre de la capital francesa. Una acció, batejada amb el nom de #NuitDebout (Nit d’Empeus), que es va perllongar a la nit del divendres amb una altra acampada. Aquest moviment incipient, que reconeix inspirar-se amb els indignats del 15-M, busca canalitzar el malestar social respecte a la classe política tradicional.

Segons el diari digital francès Mediapart, la idea d’acampar havia sorgit el 23 de febrer durant una reunió entre els membres del col·lectiu ciutadà Les Engraineurs i la revista satírica Fakir -el seu director, François Ruffin és tot un referent mediàtic de l’esquerra alternativa francesa després d’haver estrenat a mitjans de febrer el documental Merci Patron (Gràcies patró), que ridiculitza la vida del multimilionari Jean-Luc Lagardère. Es van organitzar, aleshores, acampades en les principals ciutats de França, com Lió, Bordeus o Nantes. La més nombrosa de totes elles acabaria sent la de París.

La metodologia indignada

Després del final de la manifestació a la capital francesa, que havia reunit 28.000 persones segons la policia, “François Ruffin va demanar a la gent que no tornés cap a casa i que ocupés la Plaça de la República, i aquesta crida va tenir una acceptació massiva”, declara a El Diari del Treball Antoine, un jove aturat de 25 anys.

Així que prop de 2.000 persones van reunir-s’hi durant el vespre. Primer, aquestes es van organitzar a partir de torns oberts de paraula de dos minuts, seguint uns procediments força similars al dels indignats espanyols o del moviment Occupy Wall Street. Després van conformar comissions d’animació, vigilància o per a l’elaboració d’un programa política. “Quan estem d’acord amb algun dels discursos, movem les mans damunt del cap en lloc d’aplaudir”, explica Antoine.

Cap a les cinc del matí, però, la policia va desallotjar els manifestants sense cap tipus d’incident. Aquests van convocar una altra concentració per al divendres a la tarda. A les nou del vespre hi havia reunides “al voltant de 1000 persones enmig de la Plaça la República”, afirma Antoine. I els centenars que van acampar-hi han tornat a ser expulsats per la policia aquest dissabte al matí. Tanmateix, els organitzadors de #NuitDebout volen seguir ocupant la plaça almenys fins al diumenge al vespre.

Una protesta més enllà de la reforma laboral

“Volem que no deixin d’haver-hi assemblees en què qualsevol tipus de ciutadà pugui tenir el seu torn de paraula”, explica Antoine. Assegura que “el moviment ha emergit a partir de la lluita en contra la reforma laboral, però volem que vagi més enllà i convergeixi en altres reivindicacions, com la lluita mediambiental o la protesta en contra l’estat d’emergència (establert després dels atemptats de novembre i fins a la conclusió de l’Eurocopa de futbol al juliol)”.

L’espurna de la protesta ha estat la reforma laboral que tramita el govern de Manuel Valls. Inspirada en la reforma del PP de 2012 i en la del govern italià de Matteo Renzi del 2015, aquesta posa en dubte alguns dels tòtems del model social francès, com la setmana laboral de 35 hores. També concedeix una major autonomia a les empreses per reestructurar-se en l’àmbit salarial.

Malgrat ser menys ambiciosa que la dels seus homònims espanyols i italians, aquesta ha despertat la indignació ciutadana, sobrepassant les expectatives dels sindicats. Una petició a la xarxa va reunir en pocs dies més d’un milió de signatures en contra de la reforma laboral a finals de febrer. Això va permetre que s’organitzés una primera jornada de protesta ciutadana el 9 de març, mentre que els sindicats preferien organitzar només una vaga general a finals de mes. L’èxit de la convocatòria va provocar que tant els sindicats tradicionals com els d’estudiants s’hi afegissin. Des d’aleshores hi ha hagut mobilitzacions cada setmana amb la culminació de la vaga general del dijous passat.

El principi d’un nou moviment d’indignació?

Es tracta de la mobilització més important després de l’elecció de François Hollande com a president el 2012. Un moviment, format sobretot per estudiants i joves assalariats, que evoca el ressorgiment de la França més rebel. Aquella que amb les grans mobilitzacions de 1995, del 2006 en contra del primer contracte d’ocupació o del 2011 en contra de la reforma de les pensions ha permès que el país mantingui un dels models socials més generosos en l’àmbit europeu.

“És un moviment format per simples ciutadans indignats, que van observar amb anhel com moviments similars apareixien en altres països com Espanya”, declara Antoine. “Volem expressar el malestar de la societat envers tota la classe política i el desig que volem alguna cosa millor”, afegeix.

Malgrat la resignació i l’escassa mobilització de la joventut francesa durant el mandat d’Hollande, aquesta ha contemplat amb fascinació l’emergència del moviment del 15-M, de les marees espanyoles i d’un partit com Podemos. Aquest desig que emergeixi una alternativa a l’esquerra del Partit socialista no l’han aprofitat les forces tradicionals de l’esquerra radical francesa. Formacions com els Verds o el Front de Gauche no només són incapaces de renovar-se i deixar pas a les noves generacions, sinó que sofreixen importants divisions internes. En les últimes eleccions regionals del desembre van obtenir uns pobres resultats, amb menys d’un 10% dels vots.

L’enduriment extrem de les mesures de seguretat interna després dels atemptats de novembre també dificulta l’emergència d’aquest moviment. Tot i que no s’han produït enfrontaments violents entre policies i manifestants, el desplegament policial és omnipresent. “Uns quants centenars de policies han envoltat la Plaça de la República al llarg del dia”, explica Antoine. La França que té por enfront de la França que lluita. La primavera de la revolta sembla que vol renéixer enmig de l’hivern europeu.