El preacord de caps d’estat i de govern de la UE i del Govern turc davant la crisi humanitària dels refugiats que arrisquen la seva vida fugint de la guerra evidencia l’absoluta insensibilitat i manca d’ètica de la UE i els estats membres. És un acord immoral, vergonyós i il·legal, i posa en qüestió els fonaments de la Unió Europea.
És immoral plantejar-se tornar refugiats a canvi de diners i lliure visat a ciutadans turcs. Preval el càlcul oportunista del possible cost polític dels governs actuals, davant l’auge dels partits d’extrema dreta, que alimenten amb total impunitat el populisme, la xenofòbia i la islamofòbia, i s’opta, defugint tota responsabilitat, per externalitzar el problema. Davant la impotència política de la UE s’opta per la mercantilització dels refugiats. Hem de denunciar-ho, exigint una resposta al repte humanitari a partir d’una política migratòria i d’asil comuna, respectuosa amb els drets humans, la democràcia i la solidaritat, la que va definir el somni d’una Europa unida, que distribueixi els esforços, eviti la instrumentalització i garanteixi els drets de les persones.
És vergonyós veure les imatges dels camps de refugiats, que ens mostren que arribar a Europa pot ser més cruel que la mateixa guerra. Però també ho és signar un acord amb un país i un govern que violen sistemàticament drets fonamentals, com la llibertat de premsa, la llibertat sindical o els drets laborals i que criminalitzen les reivindicacions democràtiques del poble kurd. No ens podem permetre que Europa sigui còmplice de la conculcació dels drets humans ni defugir la seva responsabilitat. Necessitem definir i executar una política migratòria i d’asil comuna que s’adreci no als efectes, sinó a les causes de la migració forçada.
És il·legal, ja que vulnera la Carta de drets humans, la Carta de drets fonamentals de la UE i la Convenció de l’Estatut del refugiat. Amb l’excusa de “combatre l’activitat de les màfies” la UE elabora un pla que assimila demandants d’asil i immigrants econòmics, considerant-los a tots “il·legals” per tal d’expulsar a Turquia els refugiats que arribin a Europa per aquesta via. L’ONU ja ha alertat que les deportacions massives atempten contra els drets humans i que equiparar refugiats a immigrants econòmics vulnera l’especial protecció dels demandants d’asil. La UE disposa de mitjans per fer efectiva la seva solidaritat des del respecte als drets humans, a través de polítiques comercials que no comportin ni espoli ni mecenatge ni alimentar conflictes armats, de polítiques de cooperació i de veïnatge que redrecin les diferències Nord-Sud i gestionant els fluxos migratoris amb actuacions d’acollida i plena garantia de drets de les persones.
canvi econòmic és inhumà i no ajudarà a donar una resposta més humanitària: pagar a Turquia no eliminarà el perill al qual els siris, iraquians i d’altres s’exposen als seus propis països. Si la política migratòria s’endureix, el resultat serà l’augment de les dificultats, perills i inseguretats de les vies d’entrada i, consegüentment, un major enriquiment dels traficants de persones. Aquest preacord és un atac als valors i principis d’Europa i és una instrumentalització política de la crisi dels refugiats que pot afavorir posicions populistes, xenòfobes i la islamofòbia.
Davant de tot això, només ens queda la voluntat i la capacitat de la ciutadania de plantar cara a la deshumanització i a la fallida ètica d’Europa, mobilitzant-nos per rebutjar aquest preacord i exigir als partits polítics, als governs i a les institucions europees la seva derogació i l’establiment de mesures urgents per respondre al repte humanitari d’acollir a qui busca refugi i seguretat, fugint de les guerres, persecucions i la misèria. I recordar als governs d’Espanya i Catalunya que, a hores d’ara, amb prou feines han arribat refugiats sirians a casa nostra i que cal responsabilitat, compromís i recursos per implementar programes d’acollida amb plenes garanties de drets.
