Parlem amb Laura Rodríguez, una de les sòcies d’Iacta, la cooperativa especialitzada en dret social i assessorament a col·lectius.
Iacta és una cooperativa d’advocades que es defineix com a feminista. Em podeu explicar quin són els vostres orígens?
L’origen d’Iacta cal buscar-lo l’any 2010. És llavors quan la primera tongada de sòcies acaba la carrera de dret. El grup que estava fent el màster per al torn d’ofici i es trobà amb un segon grup de noies i totes decideixen posar en comú la idea de reivindicar l’àmbit social del dret. Aquestes noies es van presentar a un premi europeu que fomentava l’emprenedoria social i el cooperativisme. El que va passar és que van quedar segones i això s’ho van prendre com un fracàs, però al mateix temps aquí comença la història d’Iacta.
El grup ja existia com a cooperativa?
No, existia com a grup i existia la idea de tirar endavant el dret tal com l’entén Iacta. Totes aquestes noies tenien en comú el seu treball com a advocades en entitats socials. Cal dir que a les entitats, les advocades no treballen anant als jutjats sinó fent un primer assessorament directament amb els col·lectius amb els quals estan vinculats.
I quan es constitueix la cooperativa?
Després del 2010 s’arriba a una segona fase que és quan es constitueix Iacta. Això passa el 29 de febrer del 2012. Inicialment són 5 sòcies. Del grup pioner ara mateix només en queda una.
Aquesta rotació és normal?
Al principi estàvem una mica espantades, però després hem sabut que això és normal, que en els tres primers anys es produeix el procés de maduració en una cooperativa.
Anem a pams, què passa amb la sortida de la major part de les sòcies inicials?
Doncs a l’inici Iacta neix sense demanar cap crèdit. La cooperativa neix a partir de què totes les persones posen les seves feines individuals en comú. Això vol dir que una o dues persones van haver d’estar un any sense cobrar d’Iacta. Era un procés creixent de col·lectivització de les tasques. Si a això se li suma que algunes van viure processos d’embaràs i altres dificultats això va fer que no poguessin seguir.
Quan es pot dir que la cooperativa està consolidada?
El 2014 és quan quedem les sòcies actuals: Solange Hilberd, Laura Rodríguez, Anna Muñoz, Sílvia Granato, Núria Monfort i Marc Pairó. Després tenim una personal treballadora que ens dóna suport en tasques d’administració. S’ha incorporat fa tres mesos.
Això vol dir que heu passat de la mera supervivència al creixement.
Sí. Això va ser el 2015. El 2014 va ser l’any de consolidació. On tothom va col·lectivitzar totes les feines. Això vol dir que hi havia persones que treballaven per altres entitats i que a partir d’un moment aquestes entitats treballen amb Iacta. Això més que un tema burocràtic és molt significatiu.
Vosaltres a més de ser cooperativa són més concretes a l’hora de definir-vos.
Sí, som una cooperativa sense ànim de lucre. Això és important a l’hora de valorar la col·lectivització de les feines. Per exemple, els diners que aconseguim poden anar a inversions o per exemple a finançar casos de defensa que no volem cobrar.
Perdoneu la pregunta directa, quin ventall de sous teniu?
Tenim un sou d’1 és a 1 entre les sòcies, perquè ara la persona que treballa cobra una mica més a causa del conveni.
El que Iacta fos inicialment només de dones, és una casualitat?
Les casualitats no existeixen. Nosaltres veiem el dret com una eina de transformació social. Això vol dir que tenim una visió feminista i transversal de veure el dret. Apliquem la solidaritat i la no jerarquia en l’organització interna en els processos judicials. Volem que sigui la persona la que s’empoderi del seu procés judicial. Però no volem caure en l’assistencialisme. Al final tota aquesta manera de veure el dret, amb l’ètica que correspon en diem una manera feminista de veure el dret.
Això passa perquè tret del Marc, sou totes dones?
No, bé, el Marc és un home feminista. Això fa que en ser gairebé totes dones ens ha permès aplicar una manera de tractar el dret i d’organització interna molt horitzontal. Si el 2015 va ser l’any de la consolidació econòmica, l’inici del 2016 és l’any de la consolidació organitzativa.
La nova organització com funciona?
Abans nosaltres tenim un organigrama on totes ho decidíem tot. Ara hem passat a una nova organització en la qual totes ho seguim decidint tot però hem repartit una mica la cooperativa per comissions. Tanmateix, totes sis sòcies seguim fent tasques reproductives a l’organització. Això vol dir que hi ha feines que són productives, directament relacionades amb l’objecte social de l’entitat i les reproductives, que afecten l’organització interna del treball i la logística que permet que la feina sigui eficient, i les dites productives que són les relacionades directament amb la professió. I les dues tasques són remunerades.
En moltes organitzacions aquestes feines s’externalitzen
A casa nostra no. Nosaltres tenim un còmput d’hores, i en aquesta suma comptem les tasques reproductives. En aquest sentit hem introduït una millora interessant. Això vol dir que quan algú té un fill o un pare o mare a càrrec seu, se li dóna l’opció de jugar amb 10 hores d’una borsa. És a dir, treballar-ne 30 hores a la setmana i cobrar-ne 40, perquè aquesta persona pugui dedicar aquestes 10 hores a la cura del familiar, o cobrar 50 hores treballant 40 per externalitzar aquestes 10 hores a una tercera persona que la pugui ajudar.
Parlaves abans de comissions de treball, en què consisteixen?
Tenim quatre comissions. Una és la tècnica. Una altra correspon a l’àrea del dret laboral i de la seguretat social. La tercera seria estrangeria i dret administratiu, i finalment hi ha l’àrea de penal i penitenciari. Els nostres clients són privats, però sobretot nosaltres ens nodrim també del torn d’ofici. Creiem fermament que tot advocat hauria d’estar al torn d’ofici, i també fem treball a les entitats. Aquesta darrera tasca la considerem molt important perquè et fa veure la realitat des d’una altra perspectiva.
Per exemple, en una entitat que treballi amb immigrants, la tasca vostra seria..?
Doncs, assessorar legalment en matèria d’estrangeria. Això vol dir assessorament, acompanyament, veure les necessitats. Aquesta feina ha estat molt important per a Iacta, per això ho repeteixo sovint.
Parlaves abans del canvi organitzatiu, com us ho plantegeu?
No es tracta, pensem, de crear una organització capitalista de la vida, sinó de fer que la feina sigui sostenible per a nosaltres. No es pot negar que perquè un projecte sigui rendible a la fi s’han de treballar més de 40 i 50 hores a la setmana.
Com us vau vincular a les altres entitats del món cooperatiu?
Bé, nosaltres estem a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), al grup ECOs, on tenim la seu, al carrer Bailèn, 5, i també estem a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). La nostra vinculació té a veure amb el nostre naixement. Iacta no va demanar cap crèdit per començar, si bé teníem un pis des d’on treballàvem. Llavors passava que es sentíem molt allunyades de la realitat cooperativista. Per informació a través d’Internet vam conèixer la XES. Vam demanar si en podíem formar part i vam conèixer el grup ECOs.
Us ha ajudat a trobar feines estar vinculades a, per exemple, a Federació de Cooperatives?
Sí gràcies a ella hem aconseguit feines puntuals. Però també projectes de llarga durada. Un dels principis del cooperativisme és la col·laboració entre entitats. En aquest sentit hem aconseguit el projecte de la cooperativa de recollida de ferralla Alencoop que va organitzar l’anterior Ajuntament de Barcelona. La cooperativa afecta 15 nois que estaven al carrer després del desnonament de l’enclavament del Poble Nou on vivien. Doncs, nosaltres estem fent l’assessorament legal a aquest projecte.
I feu altres actuacions encarregades per cooperatives?
Tenim també un projecte amb la cooperativa Celobert, d’arquitectes. En aquest cas assessorem sobre la situació jurídica d’unes cases abandonades a Cardona.
Pel que em dius, la xarxa cooperativa funciona?
Sí, la xarxa funciona.
De cara al futur, què voldríeu fer?
El que ens agradaria és no perdre ni la il·lusió ni la convicció. Voldríem poder mantenir ferms els ideals i al mateix temps poder-nos seguir mantenint.
Una curiositat, quan va començar la cooperativa ja teníeu aquests principis, de transformació feminista, o això ha vingut més tard?
No, m’he oblidat. Les sòcies que comencen la cooperativa quan es van presentar al premi es van trobar amb unes altres persones, que són les actuals cooperativistes, i ho van fer a la comissió legal del 15M, és a dir, ja llavors hi havia el desig de canviar la societat.
A més, aquesta posició moral la tenim en la feina de cada dia: a laboral, no defensem empreses. En dret penal no es porten acusacions, perquè som abolicionistes en el tema penitenciari. A estrangeria, no defensem la posició de l’Estat, nosaltres sempre defensem l’immigrant.
Us agradaria créixer com a entitat?
Voldríem créixer però no molt. Ara bé, el que ens agradaria és que sortissin moltes Iactes petites. Entenem que el feminisme també és això: un altre model organitzatiu. És millor el treball en xarxa i apostem per equips reduïts de persones perquè ens organitzem millor.
