Comissions Obreres ha fet públic el seu estudi sobre la situació de la dona en el mercat laboral. En el treball, que ha presentat la secretària de la dona i de cohesió social del sindicat, Alba Garcia, es destaca que les condicions de treball de les dones, lluny de millorar pateixen un fort deteriorament.
Les dones tenen menys activitat laboral que els homes. La seva taxa d’ocupació, per tant és més baixa. Però quan treballen la temporalitat és més alta, igual com el treball a temps parcial. L’atur entre les dones baixa menys que entre els homes i per acabar-ho d’adobar la bretxa en la coberta de prestacions per desocupació s’eixampla respecte dels homes. I tot el que s’afirma més amunt s’empitjora quan les dones són immigrades.
Si es parla de salaris, la bretxa salarial, és a dir, la diferència entre el que cobren els homes i les dones per a una mateixa feina, s’eixampla. Concretament, una dona cobra de mitjana un 25,1% menys que un home. Dit en altres paraules, una dona cobraria a l’any 7.000 euros menys que un home.
L’estudi arriba a nivells de detall curiosos, com per exemple, que durant la vida salarial la bretxa salarial s’eixampla. Això vol dir que quan es comença l’activitat laboral la diferència mitjana se situa en el 14,63% i quan s’arriba a la plenitud laboral, entre els 45 i 54 anys, la distància ja és del 29,94%.
El que explica les diferències són aspectes ja coneguts com que les dones han d’assumir els permisos per cura de persones o el trencament de moltes carreres professionals motivat per la maternitat, entre altes casos. Si a això se suma que hi ha el conegut com a sostre de vidre, que impedeix a la pràctica que les dones assoleixin càrrecs de responsabilitat a les empreses, tot sumat explica en part la diferència salarial.
Risc de pobresa desbocat
Si els salaris entre les dones són més baixos que entre els homes, la taxa de pobresa i el risc de caure en la pobresa és més elevat entre les dones que entre els homes. El col·lectiu jove, de fins a 18 anys, aquesta taxa arriba fins a gairebé el 30%.
CCOO no sols es fixa en la situació de les dones en l’àmbit econòmic, sinó que detecta que la situació no millora perquè les polítiques públiques destinades a les dones no han fet altra cosa que minvar els últims anys. Així, afirma que des de 2008 s’han retallat a Catalunya 165 milions en polítiques de protecció social, cosa que vol dir menys recursos contra l’exclusió social de les dones.
Un altre exemple de com afecten les retallades és que els fons de l’Institut Català de les dones han patit una retallada del 36,9% en els darrers 7 anys.
CCOO també ha criticat que la llei d’igualtat hagi quedat de moment en només un document teòric. En aquest sentit Alba Garcia, ha indicat que la llei d’igualtat preveu que les polítiques actives d’ocupació i orientació laboral tinguin “impacte de gènere”, i ha assenyalat que no haurien de ser neutres perquè les necessitats de dones i homes al mercat de treball són diferents
