Les assemblees de treballadors de Metro de Barcelona es donen temps fins a l’abril per arribar a un acord amb TMB. Aquesta és indirectament la conclusió que s’extreu de les reunions que s’han celebrat en cadascun dels torns de la societat de transports.
En les assemblees s’ha aprovat convocar vagues pels dies 2 d’abril i a partir del 23 del mateix mes, en aquest últim cas coincidirien amb la Fira Alimentària. Serien aturades parcials, tot i que no s’han concretat encara i l’abast ni la forma com es farien, segons fonts del comitè d’empresa de Metro.
Contra el que podria pensar la convocatòria de vagues no s’ha d’interpretar com un símptoma de què els contacte amb la direcció de TMB vagin malament, sinó com una mesura preventiva per si les converses no arriben a bon port, han explicat els sindicalistes.
Dimarts passat en una reunió entre la representació empresarial i el comitè d’empresa es van aconseguir millores especialment en contractació. Però queden pendents altres assumptes importants per als treballadors com són l’increment salarial i mecanismes per pactar els canvis organitzatius que s’apliquin a l’empresa.
Espasa de Dàmocles
Perquè, si es reconeixen avenços, es convoquen vagues? La resposta la dóna un dels treballadors que ha estat en les negociacions. Segons aquesta font, les millores, especialment en matèria de contractació tenen a veure amb la negociació que es va fer abans de les vagues, que van coincidir amb el Mobile World Congress (MWC). Però, un cop passades les vagues ,en converses no formals, s’ha comunicat als treballadors que les ofertes fetes anteriorment podien acabar decaient i haver de negociar de nou tot des de zero. En previsió que això passi s’ha informat els treballadors que cal tornar a negociar amb l’avís de vaga a l’horitzó.
Abans de la vaga hi ha el compromís de negociar dos cops per setmana amb l’empresa. Es tractaria d’acostar posicions en els tres aspectes en els quals hi ha punts divergents. Si res falla el punt on hi ha més possibilitats d’acord és el de contractació. Sobre salaris s’han de fer avenços. L’empresa pretén vincular els augments a una sèrie d’aspectes, com absentisme o productivitat. Els sindicats plantegen, al seu torn, apujar salaris de manera lineal i no percentual, perquè això faria disminuir les diferències entre els estaments de l’empresa. El tercer punt, que tracta d’establir mecanismes a partir dels quals els treballadors puguin dir la seva sobre possibles canvis organitzatius que vulgui aplicar l’empresa, no s’ha abordat amb profunditat.
