L’economia socialment responsable té a Barcelona més vitalitat del que sembla. Només dues dades ho demostren: el 8% de l’ocupació de la ciutat, 53.000 persones, s’ubica en cooperatives, fundacions, societats laborals i altres figures d’aquest àmbit. La segona és que les empreses esmentades facturen 3.750 milions, el 7% del PIB la ciutat, segons l’estudi fet per Iván Miró i Anna Fernández, i la cooperativa Ciutat Invisible, per encàrrec de comissionat d’Economia Cooperativa Social i Solidària, que presideix, Jordi Via.
El govern de la ciutat de Barcelona vol fer de l’Economia Cooperativa Social i Solidària (ECSS) una eina per construir l’economia local sobre bases noves. En paraules del comissionat Via, “es tracta de fer una descolonització mental respecte a la idea que l’economia és només allò que surt a les pàgines salmó dels diaris”.
Les declaracions de Via van ser fetes en l’acte en què, junt amb el tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, es presentava el primer informe sobre l’ECSS a Barcelona. El treball mostra la gran vitalitat a la capital de Catalunya del sector de l’economia social, conformat per una constel·lació d’entitats que van des de les cooperatives, passant per les societats laborals, entitats com a mutualitats, horts urbans i societats del tercer sector.
El 8% de l’ocupació en entitats socialment responsables
A grans trets, l’economia social representa unes 4.800 experiències, xifra que equival al 2,85% del total de les empreses de la ciutat. A un altre nivell, els socis d’entitats de consum serien 750.000 a Barcelona i hi ha 113.000 mutualistes i uns 100.000 voluntaris.
L’estudi, llargament lloat pels responsables municipals, mostra la penetració de l’economia social i solidària en els respectius districtes barcelonins. Això dóna dades interessants, com l’alta presència en l’Eixample, amb 19% sobre el total, el manteniment de la tradicional força en l’àmbit del districte de Sant Martí, amb un 12%, seguida de llocs amb una força històrica, per exemple del cooperativisme, com Sants i Gràcia amb un 11% respectivament. L’emergència de Ciutat Vella, amb un 11% i la menor penetració en districtes com Horta-Guinardó, Les Corts, o Sarrià Sant Gervasi, que tenen un 8% del pes de l’economia solidària. I finalment la relativa sorpresa de les xifres modestes d’economia social a Nou Barris i Sant Andreu, amb un 6% del total respectivament.
Elements estratègics
El consistori en aquesta etapa de potenciació de l’economia Social i Solidària planteja set elements estratègics.
El primer és facilitar la creació d’organismes que apleguin sectors que actualment no tenen espais d’articulació.
En segon lloc es tracta de faltar la participació de les iniciatives en organismes de segon gran existents per tal d’agrupar les iniciatives sectorialment.
En aquest camí d’enfortir l’estructura de l’ECSS en entitats de tercer grau, tot i respectant les característiques dels subsectors: treball, consum, habitatge, etc, que, l’informe entén que aquesta complexitat dificulta el procés.
Però no tot queda en l’estructuració dels sectors. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’aposta per potenciar xarxes que aglutinin les iniciatives socials i solidàries. Com a exemple l’estudi posa la Xarxa d’Economia Solidària (XES). En aquesta estratègia es dibuixen dues línies complementàries: la sectorial i la territorial. Tot en la línia d’emular les accions que s’han desenvolupat en altres territoris, com són les cadenes productives del Brasil i els districtes cooperatius d’Itàlia.
En l’àmbit de la representació, el treball esmenta la configuració, avui en marxa, de la Confederació Catalana de l’Economia Social, on hi hauria les 4.000 cooperatives catalanes, les 4.000 societats laborals, les mútues, els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les associacions i fundacions de la Taula del Tercer Sector i entitats específiques com la Creu Roja o l’ONCE. Aquest hauria de ser un organisme interlocutor davant la Generalitat.
Iniciatives immediates
Com a iniciatives immediates, tant Via com Pissarello van esmentar-ne dues. Una seria el disseny de clàusules socials en la contractació pública. La segona és crear una taula de proveïdors de compra pública socialment responsable. Això suposaria donar preferència com a proveïdors del sector públic aquelles entitats que acreditin un retorn social de la seva activitat.
En aquest sentit es van posar dos exemples, un seria la concessió del servei d’atenció domiciliària a les persones a una cooperativa d’aquest àmbit com és Suara. En segon lloc hi hauria la intenció de concedir part dels serveis d’accés a Internet vinculats amb l’Ajuntament a la cooperativa Eticom.
Totes les actuacions citades complementen les dibuixades en el pla fet pel comissionat i que té com a accions a curt termini iniciatives com l’impuls del ‘hub’ de la bicicleta a Can Picó, al Poble Nou; Coopolis, la pedrera de les cooperatives, que s’ubicarà a Can Batlló o l’impuls del cooperativisme a Can Calopa, a la banda muntanya de la ciutat comtal.
