Fa uns mesos que organitzacions de dones i feministes estem en #AlertaFeminista . Entre altres raons perquè moltes dones tenim la sensació que estem en un moment en què conflueix un desenvolupament prou important de polítiques de gènere en forma de lleis i accions amb una terrible reacció del patriarcat que en forma de discursos neomasclistes, lleis en contra del dret a decidir o trobades convocades per homes misògins, intenten frenar la llibertat de les dones
El patriarcat ha reaccionat històricament de manera violenta des dels assassinats de dones a la foguera fins al sufragi masculí. En ple segle XXI i les dones no estem disposades a “tornar a casa” sabem que som el 51% de la població i som molt conscients que pel fet de ser dones rebem tracte discriminatori o hem de plantar cara a la violència masclista a la feina, a les relacions afectives o en les nostres relacions socials.
La reacció davant aquesta ofensiva que coincideix en temps i maneres amb l’atac ferotge del model neoliberal capitalista, ha de ser intel·ligent. Ha de comportar transformació simbòlica, cultural i sociopolítica, un nou pacte social. No es tracta de convertir les dones en homes. El que planteja el Feminisme són unes regles del joc diferents i imprescindibles per a poder seguir existint com a Humanitat.
Aquest és el problema que el Feminisme no deixa de ser una visió i vivència del món que planteja un Ordre diferent on la sostenibilitat de la vida és el centre de la nostra organització, de la nostra posició. Plantem cara al segrest de les nostres vides, de la nostra llibertat i estem prenent consciència del nostre espai en el món.
Davant d’aquesta realitat poden sorgir trobades per arreplegar homes que no han sabut trobar el seu espai en aquest nou món, homes que defensen institucionalitzar la violació a les dones o que voldrien la pena de mort per a castigar la llibertat de les dones o la llibertat d’opció sexual.
El Feminisme està alerta d’aquestes reaccions més o menys elaborades, però n’estant les nostres institucions?
