Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

La vaga dels treballadors del Metro de Barcelona ha tingut un seguiment majoritari. Ho mostra la reducció dràstica del servei i l’assistència massiva de treballadors a la manifestació que s’ha fet pel centre de Barcelona. La protesta s’ha convertit en la primera en què treballadors i sindicats qüestionen la gestió del nou equip de govern de la ciutat, que lidera Ada Colau.
Potser per això, unes hores després d’acabada la mobilització, la regidora responsable de mobilitat, Mercedes Vidal ha fet algunes puntualitzacions. D’una banda ha cridat a ambdues parts a evitar posicions immobilistes i a buscar punts d’acord. Després ha afirmat que els drets dels treballadors de les empreses públiques són prioritaris per a l’ajuntament. Finalment, sense entrar en més consideracions, ha assegurat: “des del primer dia hem aprofundit en la transparència i hem reduït l’estructura salarial de la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)“.
La plantilla de Metro de Barcelona, amb una gran tradició sindical critica precisament que la forma d’enfrontar-se al conflicte per la nova majoria gairebé no es diferencia de com es feia durant l’anterior govern de CiU.
La manifestació ha sortit puntualment de Plaça Urquinaona a les 11,30 i ha arribat gairebé una hora més tard a la Plaça de Sant Jaume. A la capçalera els lemes eren clars, contra la reforma laboral, contra la congelació salarial i contra la precarietat.
Durant la marxa un manifestant afirmava “no pot ser, hem estat quatre mesos intentant arribar a acords i des de la direcció no es mouen”. També ho explicava Òscar Sánchez, de CGT, i membre del comitè d’empresa, “cal dir que fins i tot no han volgut fer una reunió abans d’aquesta vaga quan la Generalitat ens volia convocar a tots per conciliar”, en referència a la direcció de Transports Metropolitans de Barcelona.
Si se puede
Els manifestants tenien clar que darrere dels directius de Metro hi estan els responsables polítics que els hi donen suport. Això feia que l’alcaldessa Ada Colau fos esmentada diversos cops en els crits dels vaguistes. Fins i tot, repetint un eslògan utilitzat per la candidatura de l’alcaldessa, els treballadors han cridat majoritàriament: “Si se puede”, mentre reclamaven “Que surti Colau”, recordant quan ha estat requerida per altres manifestacions sí que ha descendit a la plaça de Sant Jaume des del seu despatx.

Mercedes Vidal, presidenta del Metro de Barcelona, ha estat un dels personatges més en boca dels vaguistes. Un nino vestit de treballadora del metro amb una careta amb la imatge de la regidora de mobilitat duia un cartell que afirmava: “Vidal, si has estat com nosaltres, ja te n’has oblidat”. Marc Grau, director el Metro de Barcelona, també era interpel·lat des d’un ninot que duia un cartell amb el lema: “Abaixa’t el sou, Grau, i vesteix-te de blau”.
Els treballadors de Metro de Barcelona reclamen des de fa molt temps que es facin públics els salaris que cobren els directius d’aquesta empresa pública. Tot i que ho han demanat diverses vegades no s’ha aconseguit que hi hagi transparència sobre aquest extrem. En els últims quatre anys, afirma el comitè d’empresa, els salaris dels treballadors que estan fora de conveni han pujat un 14%. Es tracta d’un col·lectiu de 340 persones entre les quals hi ha els directius, però també hi ha operaris contractats per fer tasques concretes que, sospiten els sindicalistes, aquests cobrarien per sota del que ho fan els empleats de l’empresa de transport.
Com en altres ocasions el conflicte del Metro pot allargar-se perjudicant de forma important els ciutadans que, en aquest conflicte queden entre dos focs. Tot i que oficialment no hi ha reaccions des de fonts del consistori barceloní, el problema es pot empitjorar. Només un exemple: els treballadors d’Autobusos de Barcelona tenen convocada una vaga per demà entre les 10 i les 16 hores. I uns i altres podrien coincidir en vagues de 24 hores els dies 22 i 24 de febrer, just quan se celebrarà a Barcelona, el Mobilie World Congress. Tot això ni cap de les dues parts fa cap moviment significatiu cap a l’entesa.