La reunió del consell executiu del Govern de la Generalitat ha estat amenitzada per la protesta de centenars de treballadors públics que reclamen el retorn dels salaris que els déu l’executiu. La posició del Govern està cada cop més en fals, afirmen els sindicalistes, que demà es reuneixen amb tots els grups parlamentaris per buscar la seva solidaritat. Consideren inexplicable que l’executiu català no vulgui arribar a un pacte que saldaria el deute.
Els afilitats i delegats i delegades de CCOO, UGT i IAC ha reclamat sorollosament la recuperació dels seus sous. Expliquen que la Generalitat és gairebé l’única administració autonòmica que no ha retornat el que va retenir als seus treballadors.
La morositat de la Generalitat és ja clamorosa, perquè dins mateix de Catalunya moltes institucions que van retallar la paga extra l’any 2012 estan al corrent de pagament. Van realitzar un petit tripijoc que va permetre saltar-se la norma instaurada pel ministre espanyol Cristóbal Montoro. Ho van fer simplement avançat la paga extra de l’any pròxim, cosa que ara han regularitzat.
Segons els comptes que realitzen els sindicats presents a la mesa negociadora, el deute de la Generalitat amb els seus treballadors públics sumaria en conjunt 1.150 milions. D’aquesta xifra 300 milions correspondrien al 75% de la paga extra que no els hi va ser pagada l’any 2012. La totalitat de la paga de 2013 sumaria 425 milions tenint en compte que afecta a treballadors directes i treballadors dits estatutaris i laborals. També es deu la paga corresponent a 2014, que suma 425 milions més.
La negociació està en un punt delicat. La Generalitat sap que no pot negar-se en banda a negociar el retorn, més quan totes les autonomies ho han fet i, Aragó i Andalusia estan en aquest moment negociant els mecanismes per compensar els seus treballadors públics.
Els representants sindicals a la mesa de la funció pública estan indignats. Tot i haver plantejat mecanismes que farien possible acabar amb el problema (bàsicament retornar durant 2016 la part de la paga de 2012 que els hi deuen i fer el mateix amb les pagues de 2013 i 2014, els anys 2017 i 2018), la resposta ha estat un cert tripijoc. Quan els van retallar la paga extra, la mesura acompanyava una retallada de sou corresponent a un 5%. Després la Generalitat va retornar el 5% aquest. Ara, hauria plantejat pagar la part de la paga extra que deu, a canvi de tornar a retallar el 5% que va retornar. A la pràctica, doncs, els treballadors públics no rebrien més diners, segons explica Xesús Gonzàlez, de CCOO.
Els sindicalistes són conscients de les dificultats de finançament amb què s’enfronta la Generalitat. No obstant això, recorden que l’actual Govern va renunciar a l’impost de successions que cada any aportava fins que l’executiu hi va renunciar, més de 600 milions. Altres mecanismes que podria explorar el Govern serien la renegociació de part de gran deute bancari que té o fer el mateix amb el deute contret amb les empreses que han realitzat infraestructures.
