Diumenge a la tarda es va fer el darrer intent per arribar a un acord que evités la vaga a Metro de Barcelona. La reunió va acabar un altre cop sense acord. Per tant, els treballadors estan cridats a fer aturades parcials entre el 25 i el 28 de febrer. L’escull més important consisteix en la reivindicació dels treballadors de mecanismes de previsió contra la contaminació per amiant. Consideren que l’empresa no fa prou i que la seva preocupació principal és evitar indemnitzacions si es produeix algun desenllaç fatal.
Divendres, es va produir el segon intent de mediació per evitar la vaga durant el Mobile World Congress, que també va fracassar fracassat. Diverses organitzacions sindicals que formen part del comitè de vaga van abandonar la negociació. En algun cas van acusar la direcció de Metro de voler allargar les converses per evitar així que els treballadors coneguessin quins serien els serveis mínims i així boicotejar la vaga.
No obstant això, el departament de Treball Famílies i Afers Socials havia fet públic el contingut del decret de mínims a mitja tarda de divendres. En concret, els dies 25, 26, 27 i 28 de febrer es desenvoluparà la vaga convocada pel conjunt de sindicats de treballadors de Metro. Aquests dies els treballadors han convocat aturades de dues hores per torn. És a dir, sis hores cada dia.
L’empresa, en un comunicat va afirmar divendres que: “Amb la informació aportada i les propostes fetes durant el procés de mediació, la Direcció de TMB no veu raons objectives per justificar la convocatòria d’aturades, que en el format escollit pels sindicats, de dues hores en cadascun dels torns de matí, tarda i nit, tindria efectes greus en el servei amb un cost mínim per als treballadors”.
Els serveis mínims seran del 50% del servei normal entre les 6,30 i les 9,30 hores i de 16,00 a les 20,00 hores, els períodes considerats com a hores punta. La resta del dia el transport metropolità ha de funcionar almenys al 30% del que ho faria un dia normal, segons el comunicat fet públic per la Generalitat.
Els motius que han dut als treballadors a convocar aquesta tongada de vagues, que pot afectar i molt la mobilitat a Barcelona, són la disconformitat de la plantilla amb les mesures preventives i de seguiment de les persones afectades per l’aparició de productes amb amiant en alguns trens i instal·lacions de Metro. En segon lloc, hi ha malestar pels efectes de la implantació a les estacions de portes amb obertura automàtica. Però hi ha aspectes molt més intemporals com l’oposició als darrers acomiadaments improcedents que s’han donat en aquesta empresa de capital públic o també la disconformitat amb la bossa de feina prevista per a l’estiu i les condicions que s’han de complir en aquest cas.
Serveis mínims
Empresa i treballadors han negociat almenys en tres ocasions una mediació que evités la vaga. Les posicions no s’han acostat prou per facilitar una desconvocatòria. En aquest sentit, CGT, un dels sindicats pressents al comitè d’empresa, ha indicat que entén la posició de l’empresa, no negociant solucions a les seves reivindicacions, és un senyal potent de l’inici d’un enfrontament llarg i persistent.
La plantilla de Metro està especialment enfadada pel tractament que la direcció fa en relació amb el descobriment de productes amb amiant en trens i instal·lacions de l’empresa de transport públic i les mesures per garantir la salut dels empleats i clients.
