Els treballadors creuen que Prysmian vol tancar les plantes de Manlleu i Montcada per apujar els preus del cable

La direcció de l’antiga General Cable, ara propietat de la multinacional Prysmian, ha iniciat la negociació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO), que afectarà directament 488 treballadors i fins a 600 si es compten els serveis auxiliars a la producció. També implicaria la clausura de dues de les cinc plantes de producció que el grup té a Catalunya: la de Manlleu i la de Montcada i Reixac.

Empresa i representants dels treballadors han començat els contactes. La reforma laboral dóna 30 dies per negociar possibles mesures que minimitzin o redueixen els efectes de la decisió de la companyia.

Diari del Treball ha pogut saber alguns detalls de l’explicació donada per la direcció del grup nord-americà als representants dels treballadors. De fet, l’ERO es presenta per motius organitzatius i de producció. Abans de la reforma laboral s’havien de justificar les decisions de l’empresa bàsicament per motius econòmics. Aquest no és el cas, les plantes de Prysmian a Catalunya són rendibles. Per tant, la decisió s’argumenta en altres aspectes com els organitzatius.

L’antiga General Cable és una de les principals empreses mundials de la fabricació de cable. L’empresa va ser comprada el 2018 pel grup nord-americà Prysmian, que té presència a 50 països amb 112 plantes de fabricació i 30.000 empleats.

Segons les fonts consultades el grup té una posició de domini del mercat en algunes especialitats de cable, com són les relacionades amb energia i telecomunicacions. En aquests àmbits hi ha, a nivell mundial, una demanda estable. Això fa que els preus siguin també estables. Però la direcció de Prysmian hauria decidit intervenir en el mercat creant un cert desabastiment, cosa que faria pujar els preus i per tant milloraria els resultats econòmics del grup. I per això, un dels mecanismes seria, senzillament, tancar línies de producció. Això crearia més demanda.

La representació laboral, consultada per Diari del Treball, ha escoltat en reunions formals i alguna també d’informal, les posicions de la direcció del grup. D’entrada, hi ha unanimitat entre les plantilles a reclamar que les fàbriques es mantinguin. Hi ha moltes experiències que diuen que un cop tanca una indústria és molt difícil recuperar la producció i sobretot la qualitat de l’ocupació que hi havia anteriorment.

Mantenir les fàbriques obertes

Segons Francesc Bermúdez, delegat UGT – FICA Catalunya “nosaltres intentarem que la producció es mantingui estable i que totes les plantes també segueixin amb les portes obertes”.

A la plantilla s’han analitzat propostes per fer arribar a negociació de l’ERO. Una de les idees que s’estudien és plantejar a la direcció que realitzi els canvis sense limitar-se a les dues fàbriques que ha anunciat que tancarà. Obrint el diafragma es podrien pactar acords en la línia de fer mesures no traumàtiques. Per exemple, mirar si en el conjunt de les cinc fàbriques que el grup té a Catalunya es poden aplicar mesures com les jubilacions avançades. En aquest sentit hi hauria un col·lectiu important de treballadors amb edats properes als 60 anys a la fàbrica de Santa Perpètua de la Mogoda, a prop de la planta de Montcada. Els operaris esmentats podrien entrar en un pla de prejubilacions i els seus llocs de feina quedar coberts per altres treballadors de les dues plantes que la multinacional ha anunciat que vol tancar. De moment s’està en els moments inicials de la negociació.