Actualitat

Grans empreses i multinacionals irrompen en el sector dels Centres Especials de Treball (CET) a Catalunya

Grans empreses, algunes d’elles multinacionals han irromput en el sector dels Centres Especials de Treball (CET) creant filials que trenquen amb l’esperit fundacional amb què es van crear aquest tipus d’entitats. Societats com ACS, controlada per Florentino Pérez, Clece dedicada a serveis personals Ismi o Urbaser o fins i tot Empreses de Treball Temporal (ETT) han creat els seus CET, amb afany de lucre, com és normal en les empreses convencionals.

Els Centres Especials de Treball són empreses que originalment es van crear, en molts casos per pares i mares de persones amb disminucions físiques o psíquiques, per tal de contribuir al fet que aquestes persones tinguin mitjans econòmics i que en l’ambient laboral es puguin realitzar. Durant molt temps aquestes empreses, que per estatuts poden tenir afany de lucre o no tenir-lo, van sobreviure alguns cops amb dificultats.

La presència de grans empreses en aquest sector no és nova. Històricament familiars de persones amb discapacitat de societats com Iberia i Seat han creat CETs, però seguien l’esperit inicial, lluny d’emular les empreses convencionals, expliquen fonts del sector.

Fa uns anys es va aprovar la Llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI), que té com a clau de volta el requisit que totes les empreses han d’integrar almenys un 2% de la seva plantilla amb persones amb minusvalidesa. Com sempre passa, quan es fa una llei ambiciosa, generalment s’obre una porta a mesures que en rebaixen el contingut. Aquesta porta té forma de mesures alternatives, cosa que implica que es pot suplir l’obligatorietat d’ocupar minusvàlids fent donacions a entitats que sí que donen feina a aquestes persones com fundacions sense ànim de lucre o també amb la intenció manifesta de fer beneficis. La segona via seria subcontractar CET per realitzar algunes feines del seu procés productiu.

Destrucció de llocs de treball de persones discapacitades

La crisi econòmica, iniciada el 2008 ha tingut un efecte destructor també en l’ocupació de persones amb minusvalidesa. Fonts del sector afirmen que els acomiadaments de persones amb discapacitats es va incrementar un 160%.

Algunes empreses en veure les possibilitats que dóna la reglamentació dels CET van decidir crear els seus propis centres. L’operació servia per a diverses finalitats. Per una banda cobreix el flanc de la responsabilitat social corporativa, aspecte que sigui per màrqueting o per convenciment serveix per vincular els grups empresarials amb una certa façana humanitària. El segon element permetia cobrir el 2% de la LISMI i un tercer motiu, potser descobert més tard, era la crua i pelada rendibilitat. Com s’aconsegueix? El mecanisme és senzill. El grup empresarial assumeix directament les tasques d’administració i gestió de la CET, mentre que els centres es dediquen només a la tasca productiva. Això permet reduir costos.

Un altre element a tenir en compte és que els CET, precisament pel seu origen assistencial, compta amb un suport en forma de subvenció als llocs de treball equivalent al 50% del salari mínim, que assumeixen les administracions.

Les empreses multinacionals que han creat CETs a manera de filials han entrat amb força en l’àmbit dels facility services. Un sector que acostuma a ocupar mà d’obra intensivament i que es dedica a feines com la jardineria o la neteja d’edificis.

Abans de la crisi molts ajuntaments havien externalitzat alguns dels serveis a la ciutadania a CETs, moltes d’origen familiar. Ho feien especialment per la tasca que feien aquests centres en la cohesió social dels municipis. Però amb la crisi les corporacions van veure fortament retallats els seus pressupostos i en haver de renovar les concessions es van fixar especialment en els apartats econòmics. I aquí les grans empreses difícilment es poden batre. Els CETs originals tenien costos més elevats perquè no podien derivar la gestió i administració en les “empreses matrius”.

Diari del Treball ha consultat amb diversos responsables del sector de les CET que expliquen, amb prec d’anonimat que “la irrupció de les multinacionals en aquest àmbit ens perjudica doblement. Per un costat perquè rebenten preus a les concessions i per l’altre perquè transmeten una imatge negativa dels CET, que són vistos com uns organismes que paguen uns salaris irrisoris als seus treballadors sense que en contrapartida sembli que assumeixin la tasca social corresponent”.

Catalunya ha tingut històricament una especial protecció cap als CET, això fa que fins i tot empreses convencionals que tenen la seva seu en altres territoris hagin creat aquí els seus Centres Especials de Treball, cosa que els permet presentar-se a concursos de serveis públics fins i tot de contractes majors.

A Catalunya hi ha actualment més de 193 CET que donen feina a unes 14.000 persones que en una estimació facturen uns 15.000 euros a l’any, cosa que fa que el sector mogui 210 milions d’euros en conjunt, segons estimacions fetes en el seu dia per responsables d’aquest tipus d’empreses.