La fi del Correscales, una marxa reivindicativa que ha fet en una setmana 800 quilòmetres des de Bilbo fins a Barcelona, ha conclòs amb una manifestació nombrosa a la capital catalana, que ha sortit des dels Jardinets de Gràcia, a la cruïlla de la Diagonal amb Passeig de Gràcia, i ha acabat a la botiga de Movistar al carrer de Portaferrissa.
L’origen de tot plegat va ser la revolta que treballadors i tècnics d’empreses de muntatge i reparació subcontractades per Telefónica. Aquests operaris van convocar una vaga a nivell estatal per reclamar millors condicions de treball i salarials. La subcontractació en cascada que es practicava entre empreses que treballaven per a la multinacional espanyola de les telecomunicacions va deteriorar greument les relacions laborals.
La vaga es va allargar 107 dies i va tenir punts àlgids com l’ocupació de la seu de la botiga de Movistar a Barcelona. Per mantenir la protesta es van posar en marxa diversos mecanismes. Un d’ells va ser una caixa de resistència. Donacions de persones i col·lectius diversos van fornir aquest mecanisme solidari. Però, la llargada de l’aturada va fer que s’hagués de recórrer a altres mecanismes. Un d’aquests va ser un préstec concedit per la cooperativa Coop57, especialitzada en el finançament de cooperatives i entitats de l’economia participativa.
La protestava acabar amb resultat divers. Al País Basc es va guanyar i molts dels treballadors i treballadores van ser contractats fixos a les empreses instal·ladores. A Catalunya, l’altre gran focus de la reivindicació, els resultats no van ser tant clars. Es van produir acomiadaments i les millores s’han anat aconseguint empresa a empresa. El moviment del Correscales sorgeix de la doble necessitat de retornar l’ajut en forma de crèdit que es va obtenir durant la vaga i al mateix temps per l’ambició de crear un fons semblant i estable per a finançar altres lluites socials que no es vegin afectades pel que van patir els treballadors de la anomenada marea blava.
Entre Bilbo i Barcelona, els treballadors i tècnics que van realitzar la llarga vaga l’estiu de 2015 han recorregut els llocs on hi ha lluites semblants. En cadascun d’aquests punts han rebut i han donat escalf. Per això és normal que a la manifestació final de Barcelona s’hi apleguessin gent de procedències diverses, des de jubilats, Iaioflautes, col·lectius de joves, la gent de la PAH, de treballadors o feministes que han vist en aquesta lluita un mirall.
I efectivament l’esforç sembla que han tingut recompensa. Si en iniciar el moviment l’objectiu era arribar a una quantitat òptima de 146.350 euros. Un cop a Barcelona la xifra recollida era de 122.418 euros, cosa que permet una segona ronda de finançament fins arribar a lameta desitjada, que es clourà en 24 dies.
1 comentari
Pingback: El Mallolis organitza una xerrada amb els treballadors en lluita subcontractats per Movistar | Viu Molins de Rei