FESC 2015: recuperar la vida i l’economia per a les persones

Gairebé 200 entitats s'aplegaran a l'antiga Fabra i Puig de Sant Andreu per demostrar que es pot viure millor amb una altra forma de produir i relacionar-se

Tomeu Ferrer
 
 
 
Celebració de la fira a Fabra i Coats l'any passat

Celebració de la fira a Fabra i Coats l’any passat

Si el 15 M la gent va sortir al carrer al crit, un altre món és possible, el mateix any la Xarxa d’Economia Solidària (XES) havia posat en marxa la Fira de l’Economia Solidària de Catalunya (FESC) que afirmava que una altra economia i una altra forma de viure és possible.

La quarta edició de la FESC se celebra en el recinte de l’antiga Fabra i Coats de Sant Andreu del 23 al 25 de novembre. L’espai serveix, un any més, com a lloc on gairebé 200 entitats exposen els seus projectes, i el que és més important, debaten sobre l’economia social i solidària del segle XXI.

L’economia social ha passat, en quatre anys, d’una mostra en què els pioners exposaven les seves inquietuds a una realitat creixent. La crisi econòmica ha estat un estímul per a les empreses i entitats que uneixen en el seu funcionament valors socials i funcionament democràtic. La idea mestra és que hi ha alternatives a l’economia capitalista en els seus àmbits principals: treball, consum, de finances o fins i tot en la moneda.

Aquest any les entitats que formen part de la XES debatran sobre cinc camps: el desenvolupament comunitari, el mercat social, el consum responsable, la sobirania alimentària, l’economia vista des del feminisme, els drets fonamentals i les polítiques públiques. Tot des de la perspectiva de recuperar el control de la vida per a les persones.

Tot i el creixement experimentat per l’economia social i solidària a Catalunya, en el primer semestre l’ocupació en aquest àmbit s’ha incrementat un 4% mentre que entre l’economia convencional només ha pujat un 1% a Catalunya.

Sectorials per tot Catalunya

Enguany la Fira debat també sobre un concepte molt estimat en el món de l’economia alternativa: la intercooperació, és a dir, la col·laboració entre diverses entitats per millorar els resultats de totes elles. Igualment, la XES ha passat de formar un únic nucli a organitzar-se en forma de sectorials territorials arreu de Catalunya.

La pràctica d’unificar esforços ha fet, per exemple que dues iniciatives en l’àmbit de les telecomunicacions com Eticom i Som Connexió s’unifiquin, i tot plegat gràcies al fet que una i altra cooperatives es van trobar a la fira i van decidir que treballar plegades era més fructífer. De fet, del que es tracta és d’aplegar esforços entre diverses entitats de forma que juntes poden tirar endavant projectes que per separat no podrien assumir. Un altre exemple en aquest sentit és l’acord aconseguit entre diversos restaurants cooperatius que han constituït la Xarec, la xarxa que s’encarrega de la gestió del servei gastronòmic a la fira.

La quarta edició de la Fira es produeix només uns mesos després que s’hagi produït a Catalunya un canvi significatiu en l’àmbit municipal. En aquest sentit, la xarxa es planteja esdevenir un grup de pressió que interactuï amb les noves autoritats locals que, en molts casos han fet pública professió de fe favorable a l’economia social i solidària. De fet, abans de les passades eleccions municipals, presenta un document amb 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària en l’àmbit local. Seguint el mateix camí, la XES ha elaborat un esborrany de llei d’economia social i solidària, i ha posa en marxa una campanya per recollir adhesions a un manifest per una nova normativa que defineixi, reconegui i reguli el sector. Això en un moment en què el govern sortint de la Generalitat ha aprovat i publicat la nova llei de cooperatives que, durant la seva redacció va rebre les crítiques d‘alguns sectors del cooperativisme disconformes amb algunes de les novetats incloses en la norma que, en la seva opinió desvirtuen els principis de l’economia solidària.

Ecosol i voluntariat

La FESC és un compendi d’activitats també en l’àmbit de l’animació i la cultura de carrer. Així, el cap de setmana anterior en l’àmbit de la fira es va celebrar al Prat de Llobregat el festival Esperanzah. La llista d’activitats seria inacabablel. Per exemple el fet que enguany hi hagi com a nació convidada Kurdistan, que agafa el relleu del qual va ser l’any passat Grècia.

I com no, la FESC manté alguns dels trets que l’han fet significativament distinta, com l’adopció de l’Ecosol, com a moneda en què s’opera exclusivament en el recinte, o el fet que tota l’organització pivoti sobre els voluntaris.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*