Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els bancs ètics atorguen més crèdits, no han tingut fallides durant la crisi i a més han guanyat tres vegades més que els convencionals. Aquestes són les conclusions de l’estudi sobre finances sostenibles a Europa presentat al Parlament europeu, a Brussel·les, dimecres 6 de febrer pel grup Banca Ètica.
Segons l’estudi, en els últims 10 anys, mentre la crisi econòmica aturava la concessió de crèdits, els bancs ètics han continuat fent la seva activitat clàssica: recollint dipòsits i atorgant préstecs mentre que els bancs tradicionals, també dits sistèmics (massa grans per a fer fallida). En concret, 2017, la concessió de préstecs va representar una mitjana de gairebé el 77% del total d’actius pels bancs ètics i sostenibles, però només el 40,52% pels grans bancs tradicionals. Els bancs convencionals s’han dedicat, diu l’informe, a altres activitats (inversions de valors, serveis financers, etc.).
A l’Estat espanyol entitats que reuneixen les característiques de banca ètica són a més de Fiare Banca Ética, Triodos Bank, Caixa d’Enginyers o les caixes d’estalvis d’Ontinyent o Pollença.
Entre 2007 i 2017, els bancs ètics i sostenibles van rendir tres cops més que els bancs tradicionals, amb una rendibilitat anual (en termes de ROE – Return on Equity) de 3,98% davant de l’1,23% dels bancs tradicionals. Cal recordar, afirma el treball, fins al 2006-2007 els bancs tradicionals van poder beneficiar-se de l’especulació i l’endeutament, «però aquesta fase s’ha acabat», afirma el treball. Després, els bancs tradicionals van haver d’ordenar els seus actius per no ser aclaparats per l’esclat de les bombolles especulatives causades per la crisi. Això va suposar que deixessin de donar crèdit a l’economia real.
Un altre element destacat per l’informe és que amb la crisi, el creixement dels gegants bancaris europeus s’ha aturat o, com a mínim, s’ha alentit. En canvi, els actius, dipòsits, préstecs i capital dels bancs ètics i sostenibles han augmentat amb percentatges al voltant del 10% anual. De 2007 a 2017, els actius (i, per tant, el total de les inversions, els crèdits i la liquiditat) dels bancs ètics han crescut una mitjana del 9,66% a l’any, davant del -1% anual dels bancs tradicionals.
Fons d’inversió responsables
Un altre element diferencial és la continuïtat del creixement de les xifres dels fons d’inversió socialment responsables, aquells que inverteixen en accions i obligacions d’empreses que cotitzen en borsa, o en títols de deute sobirà, seleccionats d’acord amb una sèrie de criteris ambientals i socials. A Europa, el patrimoni invertit en fons ètics ha pujat una mitjana del 9% anual entre 2015 i 2017, fregant els 600.000 milions d’euros.
En el seu informe, els bancs ètics reclamen la necessitat que les regulacions estatals reconeguin el comportament diferent dels bancs ètics i que reconeguin i recompensin aquestes diferències.
La investigació analitza com ha canviat el sistema financer en deu anys després de l’esclat de la crisi. En aquest sentit es pregunta,
quan pesen els lobbies financers en les decisions polítiques i quantes oportunitats de reforma s’ha perdut els últims anys, amb la tornada de vents d’involució i conservadorisme inquietant en ambdós costats de l’Atlàntic.
L’estudi ha estat editat amb la col·laboració de la fundació espanyola Finances Ètiques i la fundació italiana Finanza Etica, ambdues pertanyents al grup Banca Ètica.
