Declaren nul per discriminatori l’acomiadament d’un treballador en Incapacitat Temporal

La sentència dictada a Barcelona invoca una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que estableix que la incapacitat temporal d'un treballador si és de durada incerta o perllongada s'ha d'equiparar a la protecció de la discapacitat

Redacció
 
 
 

 Hotel Vela foto: Juanedc from Zaragoza U CC BY 2.0,

Hotel Vela, lloc on treballa l’empleat que va ser acomiadat foto: Juanedc from Zaragoza U CC BY 2.0,

Un jutjat del social de Barcelona ha declarat nul l’acomiadament d’un treballador que estava en situació d’Incapacitat Temporal (IT) per considerar que a aquesta circumstància en tenir una durada incerta calia aplicar-li una protecció similar a la d’una situació de discapacitat, segons explica el Col·lectiu Ronda, que ha dut la defensa jurídica d’aquest cas. Les sentències de nul·litat permeten la reincorporació del treballador al seu lloc de feina i la indemnització de tots els salaris no percebuts a causa de l’acomiadament aplicat incorrectament.

El jutjat 33 de Barcelona ha dictat la primera sentència que invoca una resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que estableix que la situació d’incapacitat temporal d’un treballador en considerar-se de durada incerta o que tingui la perspectiva de “perllongar-se significativament” pot veure’s afectada per una consideració semblant a la que es mereix la discapacitat.

En la seva sentència, el magistrat Joan Agustí estableix la nul·litat de l’acomiadament d’un treballador de la cuina del restaurant de l’hotel Vela de Barcelona que havia estat acomiadat per raons disciplinàries -és a dir, sense indemnització- mentre es trobava de baixa a causa d’un accident laboral (greument lesionat del braç) amb l’argument que “no havia assolit les expectatives establertes per l’empresa ni el rendiment que l’empresa considera adequat o idoni”.

En el cas concret al qual es refereix la sentència, a més de reintegrar-se el treballador en les mateixes circumstàncies en què havia estat operant, l’empresa ha d’adaptar el lloc de treball i a més de pagar els salaris no percebuts per l’operari el jutge ha condemnat la companyia a compensar l’afectat amb una indemnització complementària de 6251 euros i 2841 euros en concepte de danys materials.

Fins ara la malaltia, entesa com a incapacitat pel treball, suposava que a l’empresa no li resulti rendible mantenir el contracte de treball i, en aquest sentit, “no es considera que acomiadar el treballador sigui un factor discriminatori en sentit estricte” afirma el Col·lectiu Ronda. En aquest sentit, les decisions judicials adoptades fins ara establien la declaració d’improcedència dels acomiadaments més que la de nul·litat. Aquesta situació es manté des que l’any 1994 la reforma legal adoptada va eliminar la figura de la “nul·litat radical per frau de llei” que fins aquell moment s’aplicava habitualment als acomiadaments considerats “arbitraris” o “sense causa”.

Ara, la sentència del jutjat 33 de Barcelona, s’acull al contingut de l’esmentada resolució del TJUE per resoldre en el cas d’un treballador, acomiadat mentre es trobava amb el braç enguixat, de baixa per accident laboral, que va patir la incapacitat realitzant les seves funcions com a ajudant de cuina en un hotel barceloní. El treballador va ser acomiadat tot i que se li havia renovat el contracte poc abans de la lesió i se li havia ampliat la jornada arran dels informes favorables dels seus superiors després que el treballador informés la direcció de l’empresa de la impossibilitat de reincorporar-se en un termini curt atès que continuava amb el braç immobilitzat. Pocs dies després, l’empresa el va acomiadar per raons disciplinàries -és a dir, sense indemnització- argumentant que el seu empleat “no havia assolit les expectatives establertes per l’empresa ni el rendiment que l’empresa considera adequat o idoni”.

El magistrat Joan Agustí, responsable d’aquesta important resolució judicial, justifica la nul·litat de l’acomiadament en el fet que aquest “compromet drets i principis fonamentals i constitucionals, tant en l’ordenament jurídic espanyol com en el comunitari, com són els principi d’igualtat i prohibició de discriminació, el dret a la integritat física, a la salut i l’accés a les prestacions de la seguretat social i el mateix dret al treball” tot destacant “l’indesitjat efecte d’inseguretat i vulnerabilitat que ha generat aquesta doctrina [la del Tribunal Suprem] en tots els treballadors malalts o que pateixen un accident en afavorir la generalització dels acomiadaments per aquesta causa”.