Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Acte solemne de firma del Pacte Nacional per a la Indústria. Els interlocutors socials, sindicats, patronals i el Govern de Catalunya han volgut donar donar el màxim rang a l’acte d’oficialitzar el pacte que ha de permetre enfortir el sector fins al 2020. S’invertiran directament 1.800 milions i indirectament la xifra pot arribar a 3.100 milions. En tres anys es vol que el pes de la indústria a Catalunya arribi al 25% del Producte Interior Brut (PIB). L’objectiu fixat per la Unió Europea és arribar al 20% de la indústria sobre l’economia general, però a Catalunya es vol superar el llindar marcat. El pacte culmina un temps llarg de treball i negociació entre tots els sectors socials i empresarials catalans.
L’acte, presidit pel President de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui acompanyava el conseller d’empresa i coneixement, Santi Vila ha assegut a la mateixa taula als secretaris generals de CCOO, Javier Pacheco i de la UGT de Catalunya, Camil Ros. Al president de la patronal, Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. El president de Pimec, Josep González, i la presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe.
Per ordre d’intervenció, Camil Ros, líder de la UGT de Catalunya ha remarcat la necessitat de l’aposta per la industrialització, perquè “els països que estan més bé, que han resistit millor la crisi són els que tenen un sector industrial fort”. Ros ha afegit: “per nosaltres indústria és equilibri territorial, per a nosaltres és seguretat en el treball. Per tant, per a nosaltres indústria vol dir més qualitat en el treball, més seguretat en el treball i més llocs de feina directes i indirectes”. Ha puntualitzat que un 20% del PIB és industria manufacturera, que al seu torn genera més d’un 50% de l’economia, ha dit. Ha vinculat també l’aposta industrial amb el creixement del consum i per l’ocupació industrial, perquè, ha afegit que Catalunya ha d’apostar alhora pels treballadors de coll blanc i pels treballadors de coll blau. Tot plegat, ha dit Ros, ha de completar-se amb una política que aposti per la inversió pública, perquè així es garantirà un major consum i creixement econòmic, cosa que hauria de garantir l’Estat de Benestar.
Per la seva banda, Javier Pacheco, secretari general de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya (CONC), ha qualificat l’acord de “pacte de país”. Ha destacat que Catalunya se situa a l’avantguarda industrial d’Europa. En aquest sentit ha advocat de què Catalunya hauria d’assolir en un temps mínim un pes industrial del 25% en relació amb el PIB. Per això, ha dit “entenem que és imprescindible millorar el consum intern a la nostra comunitat, per aconseguir donar estabilitat al creixement econòmic”. En el mateix sentit ha reclamat reforçar els àmbits de negociació i de concertació col·lectiva, “incrementant els salaris de les persones treballadores del nostre país, perquè això són instruments per ajudar a enfortir les nostres estratègies i reforçar les propostes d’aquest pacte per a la indústria. Després de felicitar tots els que han participat en la negociació ha fet un toc d’atenció recordant que CCOO mantindrà la seva presència al consell català de l’empresa per fer un seguiment del compliment del pacte signat.
Josep González, president de Pimec, s’ha alegrat de la conclusió del pacte. Al mateix temps ha remarcat algun dels elements que en opinió del representant de la patronal s’haurien de millorar: els preu de l’energia elèctrica. En aquest sentit s’ha solidaritzat amb l’esment fet anteriorment pel conseller d’Empresa Santi Vila, segons el qual a Catalunya les empreses paguen el subministre elèctric, un 50% més car del que es paga en altres països.
Joaquim Gai de Montellà, en nom de Foment, ha remarcat la importància de la indústria en el procés que permet: “pagar impostos que financen l’Estat de Benestar, remunerar el capital i crear llocs de treball”. No obstant això ha destacat una certa crítica en reclamar personal format per poder assumir els reptes de quarta revolució industrial.
Puigdemont ha fet un reconeixement al treball fet anteriorment pel conseller Baiget i el seu equip. Ha destacat el paper fonamental jugat per la indústria en la formació de la Catalunya moderna. De cara al futur ha reblat l’aposta perquè Catalunya segueixi sent un país industrial. Això perquè el treball que crea la indústria és més estable i té més qualitat. En aquest sentit ha dit que les empreses industrials són “més exportadores, més innovadores i més improductives”.
De cara a futur Puigdemont ha defensat que la indústria a Catalunya ha d’afrontar els reptes que suposen la globalització i la digitalització, la sostenibilitat i l’economia verda i les noves tecnologies. Finalment ha recordat que els països que millor han suportat la crisi econòmica i financera han estat els que tenien estructures industrials més sòlides i adaptades als nous temps.
