Cinc noves dades sobre la bretxa salarial entre dones i homes

L'Institut Nacional d'Estadística assenyala que gairebé el 13% dels treballadors tenen "guanys baixos" i d'ells, el 64% són dones

Ana Requena Aguilar - eldiario.es
 
 
 

Manifestació feminista contra l'atur

Manifestació feminista contra l’atur

El 2014, el sou brut mitjà anual va ser de 22.858 euros. No obstant això, aquesta xifra oscil·la cap amunt o cap avall en funció del sexe: el salari mitjà dels homes va ser de 25.727 euros anuals enfront dels 19.744 euros de les dones. L’última Enquesta d’Estructura Nacional que ha publicat l’INE xifra la bretxa salarial en el 13,3%, tot i que ho fa tenint en compte el guany corrent per hora i no comptabilitza altres plusos i remuneracions extra que augmenten la desigualtat. Altres estudis, com el de l’OIT, l’eleva fins al 17%, o fins al 24% en el cas d’un informe d’UGT amb dades de l’INE.
L’enquesta publicada dilluns 27 de juny mostra que les diferències salarials s’estenen independentment del tipus de contracte, jornada, de l’educació, o la franja d’edat.
1. Formació. Les dades de l’INE mostren que els sous dels treballadors qualificats són, en general, superiors al que dels no qualificats. No obstant això, fins i tot entre les persones amb més formació la bretxa salarial es manté i, fins i tot, s’eixampla. Entre els treballadors amb educació primària, el sou mitjà de les dones és 6.500 euros més baix que el dels homes. Si parlem de persones amb llicenciatures i doctorats, aquesta diferència s’amplia als 9.500 euros.
2. Per sectors. La bretxa existeix en els tres grans sectors d’activitat: indústria, construcció i serveis. No obstant això, és en construcció, on hi ha menys presència femenina, on és més estreta. Contràriament, serveis, un sector molt feminitzat, registra una diferència ostensible entre els salaris d’homes i dones: ells cobren de mitjana 25.198 euros a l’any mentre que elles perceben 19.477 euros. En aquest sector treballen, per exemple, les cambreres d’hotel, la precarietat laboral han denunciat col·lectius de treballadores i sindicats. La bretxa en la indústria és similar a la de la construcció.
3. Edat. És entre les persones més joves on les diferències salarials s’estrenyen. No obstant això, a partir dels 35 anys, quan la presència de fills i d’altres càrregues familiars és més freqüent, les diferències comencen a augmentar. Les treballadores d’entre 35 i 44 anys cobren prop de mil euros menys que els treballadors d’aquesta edat. La bretxa passa a ser de 4.000 euros a la franja i edat que va entre els 45 i els 54 anys i es manté semblant per sobre d’aquesta edat.
4. Més presència als salaris baixos. L’INE assenyala que gairebé el 13% dels treballadors tenen guanys baixes. D’ells, el 64% són dones. Hi ha més dones que home entre els treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (655 euros al mes) i també són més les que ho superen però segueixen sense arribar al salari més freqüent (16.500 euros anuals). La situació s’inverteix entre els salaris alts, que cobren més homes que dones.
5. Antiguitat. El temps en el lloc de treball tampoc evita la bretxa salarial. Independentment de si l’antiguitat és d’un any o de vint, la diferència entre els sous mitjans d’homes i dones ronda els 5.000 euros.