“Busquem persones voluntàries!” anunciava a xarxes socials el Festival Alma que se celebra al Poble Espanyol entre l’11 i el 27 de juliol. L’oferta es publicitava com a una oportunitat per a “conèixer de prop com es gestiona un festival de música” i tot i que recordava que “el voluntariat no és remunerat”, en hores van rebre més de 200 sol·licituds.
Des de Concert Studio, promotora que gestiona el festival, asseguren que la campanya es dirigia a alumnes interessats en la indústria musical, que es presentessin per a dur a terme pràctiques universitàries, tot i que el requisit de ser estudiant no figurava en l’anunci. Les condicions eren ser major d’edat, assistir a “formacions de voluntariat impartides per l’organització” i complir amb els requisits de responsabilitat i puntualitat. En qüestió d’hores, les xarxes es van incendiar i tot i les acusacions, des de la companyia neguen que es volgués substituir els 200 llocs de treball per voluntariat. Però davant la pressió, l’empresa ha acabat per desistir en la cerca de “voluntaris” per treballar en el festival.
He rebut això de Festival Alma Pedralbes, es normal? Demanar voluntaris per cobrir llocs de treball? pic.twitter.com/mtGgflhr2R
— Montse Sanclemente (@montsesancle) May 20, 2023
El formulari oferia com a places disponibles, que els candidats havien de seleccionar: accessos, punts d’informació, taquilla, assistent de producció, assistent de comunicació, merchandising, derivadors de públic, village, assistent de càtering, gestió d’auditori i acomodació i gestió de parking. Feines que es podien desenvolupar durant vuit o quinze dies per les quals no es rebria cap sou sinó “beneficis”. És a dir, invitacions per assistir a actuacions, samarretes, menjar i begudes. L’oferta també assegurava “un excel·lent ambient de treball durant el festival” i “accessos a àrees exclusives com el ‘backstage’ i zones VIP”, afegia com a ganxo. La figura del voluntariat és un habitual en festivals de música, que “cada cop va a més i que s’estén a altres sectors d’estiu com el monitoratge o l’hostaleria”, asseguren des de les joventuts de la UGT, Avalot i lamenten que “són pràctiques que fomenten la precarització dels joves i s’aprofiten del desconeixement, ja que solen ser primeres feines per a molts”.
Els idíl·lics anuncis que fan a les xarxes socials per atraure a voluntaris contrasten amb llargues jornades de treball, amb responsabilitats i que en la majoria de casos són fraus laborals, per estalviar-se el sou i el cost de la Seguretat Social.
Des de la Inspecció de Treball i els sindicats afirmen que si hi ha sospita de frau s’ha de presentar una denúncia que pot fer-se online i de manera anònima. En cas que la Inspecció de Treball acrediti que es tracta de fals voluntari, automàticament es dona d’alta a la Seguretat Social i com a treballador indefinit a temps complet. Altres denúncies sonades han estat la del Saló Eròtic de Barcelona que l’any 2016 es va veure esquitxat per una denúncia de la UGT a Apricots per utilitzar voluntaris per substituir a treballadors a canvi d’accessos gratuïts.
Un antic fenomen amb poques sancions
A Catalunya els voluntaris estan regulats per la llei de voluntariat i foment de l’associacionisme de 2015 i que estableix que la persona ha de dur a terme l’activitat de manera voluntària i que els projectes s’han de desenvolupar per entitats o associacions sense ànim de lucre. La llei estatal, però, és menys clara i cedeix la interpretació als inspectors de treball.
Un sector amb una àmplia plantilla de voluntaris és el dels ‘hostels’ que mitjançant plataformes com Workaway o Worldpachers utilitzen com a excusa l’economia col·laborativa. Ofereixen “una forma de vida” sota l’ombra de la precarietat, una pràctica amb anys d’història. Els anuncis són vacants de voluntariat per a joves “viatgers” per a treballar unes 25 hores setmanals a canvi allotjament gratuït, menjar i descomptes en festes. El Departament de Treball ja ha advertit que es tracta d’una pràctica il·legal que suposa un frau i que requereix contracte i alta a la Seguretat Social. També es confirmava amb la sanció pionera de 43.295€ que va imposar la Generalitat a un ‘hostel’ de Gràcia que oferia llit i menjar a canvi d’una jornada de treball de 25 hores. Des d’Avalot, més enllà de la legalitat, parlen d’una “pràctica immoral”, ja que, “per una feina estructural no es poden oferir hostatge o entrades a festivals, sense contracte ni salari” i denuncien que perpetua “una precarietat que ofega als joves”.
