Els deu homes més rics del món han duplicat amb escreix la seva fortuna durant els primers dos anys de la pandèmia: de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia). Per contra, la pandèmia ha empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i ha empès a la pobresa més de 160 milions de persones. Són dades de Les desigualtats maten, el nou informe d’Oxfam Intermón publicat amb motiu de l’Agenda de Davos del Fòrum Econòmic Mundial.
Aquestes xifres no són fruit de l’atzar: «És el resultat de decisions deliberades. La violència econòmica es produeix quan les decisions polítiques a nivell estructural estan dissenyades per afavorir els més rics i poderosos, cosa que perjudica d’una manera directa el conjunt de la població i, especialment, les persones en més situació de pobresa, les dones i les nenes, i les persones racialitzades», denuncia el document.
L’organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia o, altrament dit, d’una persona cada quatre segons. Es tracta d’estimacions conservadores basades en el nombre de morts causades globalment per la manca d’accés a serveis de salut, la violència de gènere, la fam i la crisi climàtica.
Des de l’inici de la pandèmia, els milmilionaris han augmentat la fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els últims 14 anys acumulats, segons l’informe. Es tracta del major increment de la riquesa dels milmilionaris des que es tenen registres. “Si aquests deu homes perdessin demà el 99,999% de la seva riquesa, continuarien sent més rics que el 99% de les persones del planeta”, explica Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Actualment, acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts”, afegeix.
Oxfam Intermón posa un exemple pràctic per entendre la magnitud d’aquestes dades: si s’apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, serviria per produir suficients vacunes per a tot el món, per finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les necessàries mesures d’adaptació climàtica i reduir la violència de gènere a més de 80 països. I tot i així, aquests homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.
«No ha resultat mai més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegren a l’economia real per salvar vides així», afegeix Franc Cortada.
Ara, l’organització calcula que es trigaran 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys com s’estimava abans de la irrupció de la pandèmia. El 2020, les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos, i hi ha 13 milions menys de dones amb feina ara que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és més gran que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a Àfrica, Amèrica Llatina i el Carib.
«Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe. Mentre els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven bilions de dòlars per salvar l’economia, una gran part sembla haver acabat a les butxaques de les més riques que s’han aprofitat de l’apogeu dels mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns quants i més deute públic per a tots. S’estima que la desigualtat entre països creixerà per primer cop en una generació. Les vacunes són la solució per posar fi a aquesta pandèmia sanitària i social, encara que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi”, prossegueix Cortada.
La crisi sanitària generada per la Covid-19 afecta especialment grups de persones racialitzades. Als Estats Units, 3,4 milions de persones negres estarien vives avui si tinguessin la mateixa esperança de vida que la població blanca del país, cosa que està directament vinculada al llegat històric del racisme i el colonialisme.
Per abordar la crisi climàtica, l’organització considera essencial fer iniciatives per reduir el consum excessiu de les persones més riques. «Els impostos a la riquesa, els impostos sobre el carboni i les restriccions als articles de luxe que generen un gran volum d’emissions són algunes de les mesures necessàries en el marc d’un esforç holístic per abordar la riquesa, el poder i el consum desmesurats», proposa l’informe.
A més, insisteix que els governs dels països rics i les grans empreses han de canviar les metes de zero emissions netes a zero emissions reals per reduir les emissions de manera significativa i justa de cara al 2030: «Així mateix, han d’invertir en l’adaptació al canvi climàtic dels països de renda mitjana i baixa, així com abandonar gradualment lús de combustibles fòssils. A més, han de garantir que els fons d’adaptació al canvi climàtic destinats a donar suport a les iniciatives de supervivència de les comunitats es canalitzin a través de subvencions i no de préstecs. També han de proporcionar suport tècnic i financer tant als països de renda mitjana i baixa com a les comunitats pobres, que ja estan patint els perjudicis i les pèrdues, econòmics i d’una altra índole, derivats de la crisi climàtica».
Igualment, cal impulsar un increment massiu de les inversions en energies netes i una transició justa a llocs de treball baixos en emissions de carboni que siguin accessibles per als grups exclosos, com l’economia de les cures, l’agricultura sostenible i les energies renovables.
A Espanya, la pandèmia plou sobre mullat
A Espanya, durant el primer any de pandèmia més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació de carència material severa. Mentrestant, des del començament de la pandèmia, els 23 principals milmilionaris espanyols han vist créixer la seva riquesa un 29%.
Les polítiques d’austeritat aplicades durant la crisi anterior van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total, denuncia l’organització. Els anys de dinamisme econòmic previ a la Covid no es van traduir en recuperar aquests recursos. Un altre dels principals factors que ha generat l’increment de les desigualtats és el menyscapte dels sindicats i dels drets dels treballadors i treballadores, entre ells el dret a la vaga i a la negociació col·lectiva, que són fonamentals per millorar els salaris i la protecció dels drets laborals a tota la societat. «Cal posar fi a aquest cercle viciós», insisteix Oxfam Intermón. Ara Espanya té al davant la reforma laboral.
L’informe assenyala com les dues economies més grans del món (Estats Units i la Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, inclosa l’aplicació de més tipus impositius a les persones riques i de mesures per acabar amb els monopolis. «Això ens permet albergar una certa esperança que pugui sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Cortada.
En aquest context, l’organització proposa diverses actuacions al Govern espanyol. En primer lloc, aprofitar l’oportunitat que brinda el proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que està elaborant el comitè de persones expertes per avançar en la progressivitat i la suficiència del sistema tributari espanyol en conjunt. En segon lloc, garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguin una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar la població que es troba en més risc de vulnerabilitat.
En tercer lloc, reforçar les polítiques de protecció social, que durant la pandèmia s’han demostrat essencials per reduir les bretxes socials existents al nostre país i que llasten el seu potencial en moments de recuperació econòmica. Oxfam Intermón insta que continuï l’aposta per ampliar la cobertura i reforçar els sistemes de garanties de rendes. I, finalment, continuar millorant la inversió en sanitat i educació, que s’han revelat com a realitats imprescindibles en la materialització dels drets socials, especialment d’aquells grups més vulnerables i que garanteixen que ningú no es quedi enrere amb independència del seu entorn socioeconòmic.
Aquest és un article de La Marea.
