A l’escola infantil a més d’acompanyar l’infant en l’adquisició d’hàbits en la seva autonomia personal, potenciem les seves capacitats perquè el seu progrés psicomotor, afectiu, intel·lectual i social es desenvolupi d’una manera integral, consolidant una base que els ajudi a entomar les següents etapes en la seva formació.
Totes les etapes educatives, per poder complir els seus objectius, necessiten unes normes mínimes que són responsabilitat última de les administracions: ràtios adequades, instal·lacions adients i condicions laborals que permetin a les i els professionals centrar-se en la seva feina, sense precarietat i sense patir per la seva subsistència. Al sector del 0-3 i molt especialment als centres privats o municipals de gestió privada, aquestes normes o no existeixen o no es compleixen. Tenim unes ràtios altíssimes (20 infants a I2, 13 a I1 i 8 a I0) i treballadores que fan 1.661 hores de jornada anual (38 hores setmanals d’atenció directa als i les infants, sense temps per reunions ni per preparar les activitats), per un sou que supera de molt poc l’SMI, amb un Conveni Estatal caducat i amb les taules salarials congelades des del 2021.
Aquest novembre, haurem de continuar mobilitzant-nos i protagonitzarem dues jornades més de vaga els dies 8 i 15
Condemnar les professionals del primer cicle educatiu a ser treballadores pobres, segons la definició de la Carta Social Europea, no només és una injustícia cap a elles sinó també un missatge intolerable de quines són les prioritats dels nostres governs.
Cal posar fil a l’agulla tant per part de la patronal que sembla pensar que no fent res ja ens cansarem i tot seguirà igual (espòiler, s’equivoquen), com de les administracions que tenen una responsabilitat global pel que es refereix a les condicions generals del cicle educatiu, com una responsabilitat molt concreta en l’àmbit municipal. La política d’externalització de molts municipis, deixant la gestió del servei en mans d’empreses privades que busquen un benefici econòmic i no de qualitat educativa, repercuteix en les esquenes de les treballadores que veuen com canvien d’empresa cada pocs anys i la seva situació laboral no millora i en molts casos empitjora a cada licitació. Hi ha treballadores d’escoles bressol municipals de gestió indirecta que fa més d’una dècada que tenen el mateix sou.
Les dues jornades de vaga de l’últim mes són la continuïtat de les aturades que es van organitzar durant una setmana abans de l’estiu. No entenem per què les direccions d’alguns sindicats han trencat la unitat i no s’han adherit a les convocatòries d’aquest curs, però el seguiment ha estat massiu, i cada cop més afiliades a altres sindicats han secundat les vagues organitzades per CCOO.
Aquest novembre, haurem de continuar mobilitzant-nos i protagonitzarem dues jornades més de vaga els dies 8 i 15. Ens cal el suport de la resta de treballadores i treballadors de l’educació, de la societat i dels polítics, que no poden continuar abandonant l’educació de la nostra canalla més petita a empreses privades. L’educació no pot ser mai un negoci que deixa de banda la qualitat educativa i el benestar de les treballadores per aconseguir un benefici econòmic a costa de les famílies.
