El 26 de maig l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públics els resultats de l’Enquesta de condicions de vida de 2014, que confirmen que el nivell de la pobresa, tant a l’Estat com a Catalunya, ha augmentat el darrer any i de manera preocupant en la població infantil, que ja supera el 30%, 3,4 punts més que el 2013. A l’Estat, amb una renda mitjana per llar de 26.154 €, el 2013, un 2,3% menys que el 2012, la població en risc de pobresa és del 22,2%, 2,2 punts més que l’any anterior (l’ingrés mitjà anual net per persona va dels 14.281 € al País Basc als 7.729 € d’Extremadura, i els 12.205 € de Catalunya). El llindar de pobresa el 2013 se situava en 8.114 €/any i el 2014 passa a ser de 7.961 € per a llars amb una persona, i de 17.040 € a 16.719 € a llars de dos adults i dos infants. L’enquesta ens indica que a Catalunya el 2014 hi ha un 40,8% de llars que no es poden permetre anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any; un 40,2% de llars que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes; un 9,1% de les llars que tenen retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge principal; un 12,2% de llars que tenen molta dificultat per arribar a fi de mes.
Curiosament aquest informe s’ha publicat pocs dies després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. És com si s’haguessin volgut deixar al marge de l’agenda pública i del debat polític els temes socials. Però els resultats electorals mostren com les urnes han expressat un fort rebuig a qui es considera responsable de les polítiques que estan determinant aquesta situació de pobresa i desigualtat. Aquesta realitat no es pot explicar a partir del fatalisme o de la condició humana: la causa de l’augment de la pobresa a Espanya i a Catalunya és el resultat de les retallades socials i de la reforma laboral. Milers de famílies estan sense cap ingrés, per haver quedat a l’atur i no disposar de prestacions, o bé algun o alguns dels seus membres estan treballant amb salaris i condicions precàries. Es necessita un canvi radical en la política, tant del Govern central com del Govern de Catalunya: cal prioritzar les persones i no els interessos dels poders econòmics i financers.
Hi ha propostes per combatre la pobresa i l’exclusió social, i per avançar en una societat cohesionada socialment, i no s’apliquen per manca de voluntat política. Canviar el model fiscal, i avançar en el seu caràcter progressiu, just i solidari, i lluitar contra el frau fiscal, permetria augmentar l’ingrés públic amb el qual poder fer polítiques públiques orientades a redistribuir la riquesa per combatre la pobresa i fer avançar la igualtat. Abolir la reforma laboral, canviar les normes que fomenten la inestabilitat laboral i la precarietat, i reforçar el paper de la negociació col·lectiva permetria disputar la riquesa que el treball crea i millorar les condicions laborals i els salaris (amb efectes derivats de millora en les prestacions). Canviar l’orientació de les polítiques públiques, potenciant l’educació i la formació, la salut, la recerca i la innovació i les inversions amb impacte estratègic, ajudaria a reactivar l’economia i crear ocupació de qualitat i fer avançar la igualtat d’oportunitats.
Posar fi a les desigualtats a la feina, tant les generals com les que encara es produeixen per raó de gènere, és un repte a l’abast. Sens dubte, més enllà de derogar la reforma laboral i establir un marc legal que garanteixi el treball digne i la negociació col·lectiva, cal reforçar la capacitat contractual i el poder sindical i això és també afiliació, representativitat, mobilització i negociació per intervenir en l’impuls de la igualtat i la superació de la pobresa. La reforma fiscal i la lluita contra el frau dotarien els suficients ingressos públics per eliminar la pobresa infantil i la pobresa en família, reduir l’abandonament escolar i invertir el 3% del PIB en recerca i desenvolupament, tal com planteja l’estratègia europea 2020. Hi ha un conjunt de mesures necessàries: recuperar la prestació universal per infant a càrrec; reforçar el sistema de prestacions familiars i per fills i pels infants en general, amb suport addicional a les famílies monoparentals, les nombroses i a aquelles en què els pares són a l’atur; assegurar de forma adequada una nutrició sana i completa als infants, i debatre i aprovar al Parlament de Catalunya les iniciatives legislatives populars (ILP) avui en tràmit, la de la renda garantida de ciutadania i la recent entrada per garantir un habitatge en condicions pel que fa a llum, gas i aigua.
L’informe de l’INE refreda el cofoisme del discurs del Govern sobre la recuperació econòmica, ja que no es pot amagar l’emergència social de la pobresa i l’augment de la desigualtat social. Si el 24 de maig s’han castigat les injustes polítiques que han creat l’actual estat de coses, la pobresa i la desigualtat, les respostes no poden esperar. Les pròximes conteses electorals han de servir per canviar les actuals polítiques, però mentrestant necessitem mesures concretes que lluitin contra l’exclusió social.
