Quan ja hem votat la composició de les Corts Generals, hem d’analitzar bé el resultat, analitzar quin és l’escenari polític resultant i com hem d’actuar. La dreta política consolida posició, malgrat la injusta i antidemocràtica política i la corrupció dels darrers anys. L’esquerra política no acaba d’atreure el vot suficient per traduir en acció política la proposta de canvi. La consciència que el canvi, avui aquí, requereix aliances, coalicions, pactes, d’eixamplar, en definitiva, una proposta d’acció política que aplegui suports suficients per canviar les coses i trencar la lògica d’una majoria política conservadora i reaccionària instal·lada, gràcies a una hegemonia cultural i política travada fa anys (i panys).
Però que del resultat de la votació caldrà compondre un nou govern i que les polítiques que haurà de realitzar, estaran influenciades (a més de moltes altres qüestions i de la capacitat d’organitzar-nos i pressionar que tinguem) pel que ha estat el resultat del referèndum al Regne Unit. L’escenari polític, que incideix en les condicions de treball i de vida, no s’escriu exclusivament en clau nacional, ja que les interdependències múltiples d’un món global són ben presents. Però no per això hem de deixar-nos abduir pel reclam a la resignació, que poden projectar els poders per autojustificar la seva acció autoritària davant l’incommensurable dels reptes polítics globals, sinó que, al contrari, hem d’exigir als dirigents, nacionals i europeus, un canvi radical en les polítiques d’acord amb els valors democràtics i solidaris del projecte europeu. Actuar local, per acabar amb les polítiques d’austeritat al nostre país, però pensant i actuant en global, establint també aliances globals, per reclamar canvis de fons en el projecte europeu.
El referèndum al Regne Unit, on el poble britànic expressa una decisió legítima, tot i que amb un resultat ajustat, en un procés de normalitat democràtica amb totes les garanties i alta participació, posa de manifest que hi ha un corrent de fons de rebuig a les maneres a com s’està gestionant per la Comissió Europea els efectes de la crisi. El resultat té conseqüències clares per la continuïtat del projecte europeu i té diverses lectures. Unes més polítiques, com la que fa l’extrema dreta, que ho veu com la victòria del procés de renacionalització d’Europa que pot influir en pròximes eleccions polítiques (França…) i en la probable convocatòria d’altres consultes per deixar la UE; o la dels europeistes, que ho veuen com un dia negre que ha d’urgir a la Unió Europea a fer front a la desil·lusió que ha generat l’austeritat, les retallades, l’atur i la incapacitat de fer front a reptes com una política comuna d’asil i d’immigració. Hi ha però, també, conseqüències derivades que no podem obviar, com les que afecten les condicions de treball i l’accés a la protecció social i a les pensions dels treballadors/es europeus al Regne Unit, però també dels treballadors/es anglesos a Europa, que obliga a fer una negociació urgent entre el UK i la UE sobre aquests aspectes per garantir els drets laborals i socials de les persones.
Però la UE no pot negociar amb el Regne Unit sobre el model europeu. Això podria dur-nos a noves devaluacions del projecte europeu, que s’afegirien a les ja acordades el darrer febrer. Necessitem amb urgència un canvi de direcció a Europa, que reverteixi la desafecció generada per les actuals polítiques. Les opcions renacionalitzadores i insolidàries, properes a l’extrema dreta, creixen per l’abandonament del model social i les conseqüències en forma de vulnerabilitat i precarietat de les persones. La ciutadania, i en especial els treballadors i treballadores, s’han anat distanciant d’un projecte europeu on el treball ha perdut tota centralitat, els serveis públics i la seva qualitat han deixat de ser garantits i les decisions econòmiques, tot i les conseqüències socials que comporten, es prenen sense cap legitimitat democràtica
Cal que la UE disposi d’una estratègia per rellançar la cohesió social que s’ha perdut per efecte de les polítiques d’austeritat. Una estratègia que proposi, també, la cohesió a nivell europeu, acabant amb la lògica política i econòmica que provoca guanyadors i perdedors de la crisi. Per fer-ho cal retornar al centre de l’acció política la centralitat dels valors i drets fonamentals europeus, la responsabilitat amb el projecte europeu i la promoció del treball digne i de qualitat com a eix central de la construcció social d’Europa. Els governs de Catalunya, el que resulti a l’Estat espanyol i el de la Unió Europea, han de prendre el resultat del referèndum britànic com una crida urgent i inajornable a construir l’Europa social, a avançar en la democratització de les seves institucions i funcionament, i a recuperar els valors de solidaritat, de justícia i de progrés social que estan a l’origen de la Unió Europea.
Però Europa també es construeix aquí i ara. Per això hem de llegir el resultat de les eleccions generals del 26-J també a la llum del referèndum del Regne Unit i del fracàs del projecte europeu. Cal que urgim a les forces polítiques que configuren el nou Congrés, tot i la difícil aritmètica parlamentària resultant, a promoure i construir una proposta política de govern clarament orientada a canviar les polítiques i, per tant, també a forçar a la UE a un canvi de polítiques, en especial acabar amb la pressió sobre el deute i la consolidació fiscal. Cal que s’estableixin les aliances i pactes que possibilitin un govern que trenqui la lògica imposada aquests darrers anys pel PP, on s’ha instal·lat la pobresa, la desigualtat i la precarietat. Un govern que reverteixi les contrareformes i mesures que estan generant insolidaritat i afebleixen la democràcia. Democratitzar el treball, recuperant drets i la negociació col·lectiva, redistribuir la riquesa en la satisfacció de les necessitats socials i el benestar, amb béns i serveis públics orientats al progrés i la igualtat d’oportunitats, promoure un model de desenvolupament econòmic basat en la producció i no l’especulació, en el coneixement, la innovació i la sostenibilitat, en la plena ocupació i el treball i la vida digna.
