Actualitat

Unai Sordo: “Les mesures de govern van en la bona direcció, però no tenen prou intensitat”

El secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo (Barakaldo, 1972), creu que l’aixecament del confinament total està evidenciant les conseqüències del coronavirus en el mercat laboral i no dubta en predir una “crisi sense cap tipus de precedent històric”. Sordo parla també sobre les mesures implementades pel Gobierno, com els ERTO o les destinades específicament a autònoms, i sobre què està evidenciant aquest escenari a nivell polític i sindical.

Com valora la reincorporació a la feina d’aquesta setmana? S’estan complint, segons les seves informacions, els protocols de seguretat?

El primer que crida l’atenció és que la recuperació de l’activitat està tenint una incidència menor del que es preveia. L’última dada que m’arriba és dels transports urbans de Barcelona, ​​on la mobilitat és un 6% menor que la que hi havia abans de la paralització de l’activitat de serveis no essencials. Això vol dir que, o bé la tornada s’està fent de forma molt gradual, o estem ja immersos en una crisi de tal calibre que moltes empreses que podrien tenir activitat no la reprenen. Això pot ser perquè ha caigut la demanda o per problemes de subministraments. El gran dubte està en la construcció, que segons la nostra opinió no hauria d’haver tornat a l’activitat.

Pel que fa als protocols, a les empreses amb certa grandària i presència sindical s’estan complint de manera important. També hi ha empreses en què es compleixen, però només perquè estan treballant al 30 o al 40% de la seva capacitat. Però la gran incògnita són aquelles empreses petites i mitjanes, moltes sense representació sindical, on ningú està en disposició d’assegurar que es compleixin els protocols de seguretat.

Ha estat una tornada a la feina precipitada?

Això ho diran les dades d’increment, o no, dels contagis. Cal actuar amb prudència. Jo, sincerament, crec que la tornada a la feina hauria d’haver estat més prudent, tenint en compte el perfil d’empreses que tenim a Espanya. Es pot tenir en compte el que diguin els protocols de seguretat, però no es pot oblidar que no són més que recomanacions que no estan emparades en cap normativa. A més, a Espanya el teixit empresarial no està format per grans companyies a les que potser puguin complir aquests protocols, sinó per centenars de milers d’empreses petites a les quals no s’hi pot saber amb certesa què hi passa.

Parlem ja d’una crisi?

Sí, jo crec que és evident. Una crisi sense cap tipus de precedent. En termes de caiguda de PIB, de destrucció d’ocupació i de paralització d’activitat no hi ha cap precedent històric. Tenim uns 460.000 ERTO sol·licitats, un nombre absurd també sense comparació. És una situació inèdita que requerirà de respostes econòmiques i polítiques absolutament excepcionals.

Creu que es va trigar a paralitzar l’activitat no essencial?

Ens guiem pel principi que són els epidemiòlegs els qui que han d’anar marcant el camí. La veritat és que la caiguda radical en els contagis aparentment ens indiquen que el confinament «civil» ha tingut una part molt important en aquesta reducció. Nosaltres des del principi hem pensat que hauria de parar-se l’activitat en tota empresa que no fos capaç de de complir els protocols.

Com valora les mesures laborals preses pel Gobierno?

Van en la bona direcció però no tenen la intensitat suficient. El Gobierno ha fet una diagnosi que més o menys compartim. Davant d’una crisi d’aquestes característiques cal prendre mesures en tres direccions immediates. Una és tractar d’evitar acomiadaments. Crec que les mesures sobre els ERTO estan donant unes xifres que espanten, amb més de tres milions de persones afectades, però si no s’hagués pres aquesta mesura, la destrucció d’ocupació hagués estat massiva. També s’ha actuat en favor de les rendes de les persones que les perdien i aquí és on jo crec que les mesures són insuficients. Hi ha més d’un 1.200.000 persones a l’atur ara mateix sense prestació.

Són els ERTO la millor sortida, o la menys dolenta, per intentar conservar llocs de treball? Com valora les crítiques d’altres sindicats de no oposar-se a aquest tipus de mesures?

Estic convençut que els ERTO han suposat salvar centenars de milers de llocs de treball. Hi ha sindicats que no tenen cap responsabilitat davant ningú i per tant poden dir el que considerin. Sense ERTO s’haguessin disparat les pèrdues de cotitzacions a la Seguretat Social que han estat, malgrat tot, de gairebé 900.000 del 12 al 31 de març. Els ERTO permeten accedir a la prestació d’atur i a més està garantida la reposició d’aquesta prestació amb l’anomenat ‘comptador a zero’.

Aquesta mesura suposarà una despesa pública de milers de milions d’euros però que salvaran centenars de milers, per no dir milions, de llocs de feina. Qui tingui una altra solució que la posi damunt de la taula. Crec que vivim en un moment en què demagògies barates, les justetes.

Com valora mesures com la prestació per cessament d’activitat o la moratòria tributària cap als autònoms, un col·lectiu de 3 milions de persones?

Cal fer dues valoracions, una sobre el contingut i una altra sobre l’operativitat. Part de les crítiques que arriben tenen a veure amb les dificultats de gestió, l’accés als crèdits o a la prestació, que no oblidem que ha estat sol·licitada per 900.000 persones. Mai no hi ha hagut un coll d’ampolla tan gran per al Servei Públic d’Ocupació o la Seguretat Social com el d’ara.

Sobre els autònoms, en contra del que ha dit una associació inclosa a la CEOE, sí que es prenen mesures per a autònoms. Mai s’havien sol·licitat prestacions per desocupació, que s’estan concedint el 98%; els autònoms amb treballadors a càrrec han pogut instar ERTO, i ho han fet d’una manera massiva. Són mesures que poden ser millorables però no es pot dir que no s’hagin pres.

Algunes associacions i partits estan demanant una cosa que no comparteixo: l’exoneració general de cotitzacions, d’impostos. Crec que es pot diferir o analitzar sectors concrets, però no tots els autònoms estan ni estaran en la mateixa situació. Crec que hi ha ja qui està preparant el discurs per al dia després. Amb el que vindrà i davant un país que pot arribar a un 10% de dèficit públic en els propers anys, plantejar que la sortida passi per una baixada generalitzada d’impostos ens porta a la ruïna.

Quin tipus d’escenari veu a mig termini?

Dependrà de les polítiques que es facin. Hi ha moltes incerteses. Qui doni respostes taxatives és un imprudent, un temerari, un ignorant o les tres coses. Estem en un moment en què cal un gran acord polític i social per fer polítiques d’inversió i impuls públic de l’economia. Crec que faran falta palanques d’inversió d’àmbit extra-nacional i Europa està jugant-se el ser o no ser.

Espanya hauria de fer el que gairebé qualificaria d’auditoria: quins han estat els problemes, els recursos que teníem o no, un replantejament de la política industrial, i d’atenció a les persones canalitzat a través de la concertació o la privatització, com residències i ajudes domiciliàries. Al meu entendre, la responsabilitat pública haurà de reforçar-se en el futur. Crec que ens portarà al debat del model fiscal: quina part de la renda que produeix un país posarem en comú.

Arriba un 1 de Maig rar, d’entrada sense manifestacions

L’1 de Maig encara no està dissenyat totalment. En molts terrenys estem escrivint en un full blanc. L’única cosa clara és que no hi haurà manifestacions, però el format definitiu no el tenim tancat. Tractarem de fer alguna cosa per posar en valor el món de la feina en general, ja que s’ha demostrat la seva importància com a motor de la societat, particularment d’aquelles activitats considerades essencials, algunes de les quals, a més, són de les pitjor pagades.

Quines xifres de consulta en l’últim mes maneja el sindicat?

La línia de telèfon 900 que va posar la confederació ha rebut 6.000 consultes, però sumant les que s’han donat a través de correu electrònic, WhatsApp o Telegram segurament parlem de més de 100.000. D’aquestes, gairebé el 80% correspon a persones no afiliades. Estem donant atenció, per l’especificitat de moment, tant a afiliats com a no.

Creu que d’aquest escenari en sortirà reforçada la sindicació?

Ha de fer reconstruir en la nostra societat el valor d’allò sòlid, del coneixement sòlid, d’organitzacions sòlides. A l’hora de la veritat, quan els problemes vénen amb aquesta gravetat, el treballador recorre a qui li dóna respostes. Nosaltres estem trobant una actitud molt positiva en les persones que estan consultant, sense estar afiliades, i troben algú que els escolta en un moment de tensió emocional brutal. Es demostrarà, a més, que les condicions de sortida d’aquesta crisi seran diferents a les empreses on hi ha organització sindical. Sí que espero que surti reforçada la idea d’organització dels treballadors com un dels ensenyaments dramàtics, si es vol, d’aquesta crisi tan brutal. La nostra afiliació no està baixant i crec que és senyal que la gent sap que és útil.

Hi ha un repunt de la legitimitat de la lluita de classes?

S’està demostrant. Més que un reforçament de concepte de lluita de classes, crec que està havent-hi un reforçament de la idea del que és comú, de la importància del servei públic i de l’Estat i del valor de la feina. Durant moltes dècades ha calat aquesta pluja fina del neoliberalisme, d’aquesta no-societat de la qual parlava en el seu dia Margaret Thatcher. S’està demostrant que totes aquestes mentides no serveixen per a res quan vénen els problemes.

Allò comú cobra valor, la gent demana respostes al govern, a les institucions, demanem protegir qui no té res, però també les empreses demanen que se’ls injecti liquiditat dels recursos públics, els neoliberals s’han ficat sota terra, temporalment, i tothom és, com a poc, keynesià. Ve una batalla pel relat polític d’aquesta crisi que serà molt evident perquè les elits no renunciaran a que aquesta hegemonia s’ensorri. Però això serà per al dia després, ara la prioritat és l’emergència sanitària.

Aquesta entrevista va ser publicada originalment a Apuntes de Clase. Llegeix-la en castellà aquí