Una de cada tres persones, un 36% en concret, de la Diòcesi de Barcelona, viuen en situació d’exclusió residencial, segons l’informe elaborat per Càritas i presentat dimecres al matí. s’ha elaborat a partir de les entrevistes realitzades a persones ateses per l’entitat en situació d’exclusió residencial, i s’ha complementat amb un avançament de les dades de l’Enquesta d’Integració i Necessitats Socials 2018 de la Fundació Foessa (Einsfoessa), per primera vegada d’àmbit diocesà (amb una mostra de 1.694 persones de la Diòcesi de Barcelona).
La xifra del 36% es refereix a viure en habitatges insegurs, en habitatges inadequats (en condicions d’insalubritat, amuntegament…) o haver de pagar una despesa excessiva en habitatge (una despesa que deixa les famílies sota el llindar de la pobresa severa).
“L’actual model social i econòmic està dificultant la sortida de la situació d’exclusió que pateixen moltes persones”, ha declarat Josep Matías, delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona.
“L’habitatge és més que un sostre i quatre parets, és un dret essencial de la persona i un element relacional i de participació en la societat”, segons Míriam Feu, Cap d’Anàlisi Social i Incidència de Càritas.
L’estudi distingeix entre persones en situació d’exclusió residencial, conegudes també com a sense sostre, i persones en situació de sense llar (persones que viuen en equipaments públics o d’entitats socials, com els pisos d’acollida temporal, els albergs, etc.); i dues formes d’exclusió residencial que potser passen més desapercebudes, com les persones que viuen en una llar insegura (persones que no tenen la titularitat legal del seu habitatge, ja sigui perquè tenen un lloguer sense contracte, paguen un relloguer o estan en procés de desnonament). Però, també hi ha persones que viuen en una llar inadequada (persones que viuen en condicions d’insalubritat, amuntegament o assentaments informals).
Ara bé, Feu ha distingit, i del 36% global, es passa a percentatges molt més elevats quan es miren situacions específiques. Així, 36% augmenta fins al 69% per a les persones en situació d’atur, creix fins al 44% per a les famílies amb menors, i fins al 72%, per a les persones estrangeres no comunitàries, que viuen greus situacions d’exclusió residencial.
Un total de 1.351 places aportades
L’entitat de l’Església aporta dades que impressionen, com que 1 de cada 2 menors pateixen les conseqüències relacionades amb la manca d’un habitatge digne i adequat. De fet Càritas ha posat en marxa una campanya que deixa clar que l’habitatge és un dret humà.
Durant el 2018, Càritas Diocesana de Barcelona ha posat a disposició de les persones més vulnerables 1.351 places repartides en pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials. A més, ha destacat que la tasca de les entitats socials és insuficient si no va acompanyada de mesures urgents i coordinades per part de les administracions competents.
