La pujada del salari mínim interprofessional a 1.000 euros bruts mensuals a 14 pagues beneficiarà al voltant de 1.809.000 persones assalariades, de les quals 1.518.000 treballen a temps complet i 290.000 treballen a temps parcial. Aquestes estimacions qjue presenta CCOO en un informe es realitzen a partir dels salaris de la submostra anual de l’EPA del 2019. Encara que està disponible la submostra de 2020 el sindicat ha preferit emprar la de l’últim any sense pandèmia en tant que els seus resultats, molt probablement, reflecteixen millor la situació laboral el 2022, una vegada recuperada la feina perduda durant la crisi.
L’anàlisi del sindicat es refereix només al temps complet ja que la submostra no ofereix informació detallada sobre les hores treballades. Tot i així, expliquen que amb la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) és possible estimar el nombre de persones assalariades que al llarg d’un any treballen en una feina remunerada amb un salari igual o inferior a l’SMI.
Amb tota la informació extreta, asseguren que el perfil del principal beneficiari de la pujada serà una dona entre 16 i 34 anys amb un contracte temporal que treballa a l’agricultura o el sector serveis i viu a Andalusia o Canàries. Segueixen afirmant que l’augment de l’SMI ajudarà a tancar la bretxa salarial entre gèneres. Del total de beneficiaris de la pujada a temps complet, el 55% són dones i el 45% són homes. La incidència sobre el total de dones que treballen a temps complet és del 14,1% i del 8,5% entre els homes, essent el 10,9% la incidència global en ambdós sexes.
Una altra dada és que els més joves estaran entre els més beneficiats per la pujada. Gairebé el 31% dels joves entre 16 i 24 anys que treballen a jornada completa se’n veuran beneficiats per l’increment del salari mínim. Els segueixen els joves entre 25 i 34 anys amb gairebé un 15% d’incidència.
Per sectors, el 40,5% de les persones assalariades a l’agricultura es veuran beneficiades per la pujada del SMI. La següent incidència s’observa en el sector serveis amb un 11,5% del total d’assalariats en aquest sector. Als serveis es concentra també el 78% dels beneficiats,
Sempre segons les dades que donen des del sindicat CCOO, per tipus de contractació, gairebé el 20% dels assalariats amb contracte temporal es beneficiarà de la pujada davant del 8,2% dels contractats indefinits. El 58% del total de beneficiaris a temps complet són indefinits i el 42% restant temporals.
“La pujada de l’SMI no ha tingut efectes negatius sobre la feina”
El Gabinet Econòmic va realitzar una anàlisi el 2019 sobre la probabilitat de mantenir-se a l’ocupació dels col·lectius més afectats per la pujada de l’SMI aquest any (22,3%), emprant per això les primeres dades que permetia fer una anàlisi amb microdades a partir de l’EPA de Fluxos del primer trimestre del 2019 i anteriors. L’EPA de Fluxos permet seguir-la persones treballadores al llarg de cinc trimestres i conèixer la seva situació laboral.
La conclusió d’aquesta anàlisi va ser que la pujada del salari mínim no havia incrementat la probabilitat de perdre l’ocupació ni disminuït la probabilitat de trobar-ne un de nou als col·lectius més afectats. Ara que ja disposem de les dades corresponents a tots els trimestres de l’any 2019 CCOO ha replicat l’anàlisi i assegura haver comprovat que els resultats es confirmen tots els trimestres de l’any.
En primer lloc, s’ha replicat l’anàlisi corresponent a la probabilitat de mantenir-se a l’ocupació dels assalariats amb estudis primaris o inferiors que, com s’indicava a l’informe del 2019, és un col·lectiu d’alta incidència de l’SMI (14,4%). Expliquen que la probabilitat de mantenir la feina entre trimestres dels assalariats amb estudis primaris o inferiors no va patir modificacions destacables el 2019 pel que fa a la mitjana dels quatre anys anteriors.
En segon lloc, el sindicat ha replicat l’anàlisi corresponent a la probabilitat de trobar ocupació del col·lectiu d’aturats amb estudis primaris o inferiors. Observen com la probabilitat de trobar feina d’aquest col·lectiu s’ha incrementat lleugerament el 2019 pel que fa a la mitjana dels quatre anys anteriors, de manera que tampoc s’aprecia que la pujada de l’SMI hagi empitjorat les possibilitats de trobar feina, sinó més aviat al contrari aquestes van millorar el 2019 per al col·lectiu d’aturat amb molt baixos estudis.
Finalment, el sindicat també ha dut a terme l’anàlisi de la probabilitat de mantenir-se a l’ocupació dels treballadors del sector agrícola, un sector en el qual l’SMI afectava el 2019 el 26,7% dels empleats. En aquest col·lectiu també es va incrementar lleugerament la probabilitat de mantenir l’ocupació l’any 2019 respecte a la mitjana dels quatre anys anteriors. En vista d’aquests resultats, CCOO creu que no sembla que l’important increment de l’SMI el 2019 afectés de manera negativa a la probabilitat de mantenir ocupat o de trobar una feina a aquells col·lectius més afectats per la pujada. La raó, diuen, la manca d’actualització de l’SMI des del 1980.
Per acabar amb aquesta part de l’anàlisi, el sindicat explica que la pujada del salari mínim ha beneficiat més d’un milió de persones assalariades millorant les condicions de treball i la cohesió social del país. A més, celebren que els principals beneficiaris de la millora han estat fonamentalment els joves i les dones, col·lectiu i grup particularment afectat per la precarietat laboral.
Més de 2,2 milions de persones es beneficiaran de la pujada de l’SMI
Com s’ha comentat al principi, la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) permet calcular el nombre de persones que van cobrar un salari en algun moment del 2019 inferior a l’SMI aprovat per al 2022. Això és possible perquè la MCVL inclou dades d’afiliació i cotització al llarg de l’any, i per tant permet veure quan van ser inferiors les bases de cotització a 1.166,67 euros al mes, l’equivalent a 12 pagues a un SMI de 1.000 euros a 14 pagues. Al cas de la MCVL, però, el temps que treballen a la setmana els contractats a temps parcial no està reflectit de manera fiable, ja que la Seguretat Social no utilitza aquesta dada per cap dels seus càlculs, i per tant la MCVL només permet calcular amb exactitud les dades relatius a les persones que hagin treballat a temps complet a l’any corresponent.
Tenint això en compte, el sindicat explica que el primer pas a l’hora de veure quantes persones havien treballat a 2019 per un salari inferior a l’SMI va ser veure quins treballadors per compte aliè han tingut al llarg de tots els mesos que hagin treballat per a una mateixa empresa una base de cotització superior a 1.166,67 euros al mes.
D’una banda, en el cas dels indefinits, s’ha considerat que una persona que va cobrar menys de l’SMI del 2022 en algun moment del 2019 és una persona que va cobrar menys d’aquesta quantitat almenys dos mesos de 2019. D’altra banda, en el cas dels temporals, el primer que es va fer ha estat calcular el temps que han treballat cada mes de l’any en cadascuna de les relacions laborals que hagin tingut a partir de les dades recollides al fitxer d’afiliacions. En el cas dels fixos discontinus, atès que aquests treballadors no treballen necessàriament cada dia que estan afiliats a la seguretat social, no ha estat possible fer una operació similar a la portada a terme amb els temporals per calcular els salaris que haguessin tingut si haguessin treballat tots els mesos de durada del seu contracte al complet. Per aquesta raó, en aquest cas s’ha considerat que aquells treballadors que no van cobrar un salari superior a l’SMI del 2022 en cap moment de l’any 2019 són aquells que van cobrar un salari inferior a aquest salari mínim el citat any. La raó per fer això ha estat que, si una persona cobra un salari superior al SMI de 2022 en algun mes al que estigui contractat com a fix discontinu, el seu salari diari en aquest lloc de treball serà superior a l’SMI diari en tots els mesos, i per tant serà segur que aquesta persona té un sou més gran que aquesta quantitat. Asseguren també que tot i això, en el cas dels fixos discontinus no es pot determinar amb certesa si aquells que han estat comptabilitzats com a persones que cobren menys de 1.166,67 euros al mes realment cobrarien menys d’aquesta quantitat si treballessin el mes complet o si aquest registre estadístic és conseqüència de no haver treballat cap mes complet.
