Montse porta una botiga de verdures. Un negoci familiar que ha mantingut durant dècades. Manuel té una ferreteria, que va obrir pocs anys abans de la Covid-19. Va utilitzar els estalvis que li quedaven per autoocupar-se davant les dificultats de trobar feina. Nerea va obrir un restaurant al barri de la seva infància. Capitanejar un negoci propi era el somni de la seva vida.
Encara que amb rerefons diferents, s’enfronten al mateix problema: tot i les restriccions horàries i d’aforament, han d’assumir lloguers descompensats amb els seus ingressos. Aquestes històries mostren la irracionalitat de l’economia actual. Aquells que comencen negocis productius s’enfronten a un mar d’obligacions, mentre que aquells que especulen amb un tros de ciutat gaudeixen de tots els privilegis imaginables.
Des d’Ekonomikon hem impartit tallers de lloguer amb diversos Ateneus Cooperatius de Catalunya, per formar al petit comerciant en la defensa dels seus drets. Els dubtes són sempre els mateixos: com eliminar clàusules abusives? Com determinar si és el propietari o el llogater el responsable de les reparacions? Puc negar-me a pagar l’IBI o la taxa d’escombraries? Però sens dubte, la resposta més urgent és com rebaixar el lloguer.
I que no es mal-interpreti aquesta qüestió. En totes les nostres formacions els assistents han mostrat acceptació de les restriccions en nom de la salut pública. El que no comprenen és que sigui tan costós renegociar un lloguer en una situació de confinament. Tinguem en compte les dades de Barcelona Comerç: fins al 7.52% dels comerços han tancat a la ciutat comtal. El que suposa més de 400 negocis tancats i 1.000 persones a l’atur. Hi ha eines per fer front al problema del lloguer. Per exemple, el Decret 34/2020 de la Generalitat de Catalunya.
Aquest decret permet iniciar una negociació de 30 dies durant els quals el propietari no pot enviar cap factura des que rep una petició de rebaixa per burofax. I de no arribar a un acord, després del període de negociació s’aplica una reducció del 50% proporcional a l’espai inutilitzat per raó d’aforament i/o horaris. Amb aquest decret en mà, entitats assessorades per Ekonomikon han aconseguit rebaixes del 35% i del 50%.
Encara que aquest decret funciona mínimament, cal molt més. Mesures més resolutives que puguin aplicar-se en tot l’estat. A curt termini, hauria de primar la lògica que la rebaixa de lloguer ha de ser plenament correlativa a la inutilització del local. És a dir, que si no pots ni obrir el teu negoci, no hauries d’estar obligat a pagar res del local. No una rebaixa de la meitat, sinó una suspensió total mentre durin les restriccions. És el que la bona fe dicta.
I a llarg termini, cal plantejar marcs legislatius que regulin els preus dels lloguers també en matèria de locals. Actualment els moviments d’habitatge estan pressionant per aplicar la regulació del lloguer en habitatges, entre altres mesures. Aquests moviments poden servir d’inspiració per unir als comerciants. Tan sols si ens organitzem, podrem reequilibrar els drets i obligacions que ara mateix estan completament descompensats. Un lloguer just per a un comerç de proximitat.
