Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El sociòleg neerlandès Hein de Haas, fundador i codirector de l’International Migration Institute de la Universitat d’Oxford, ha publicat un llibre, ‘Els mites de la immigració’ (Península), que polítics, activistes partidaris i contraris de la migració i també periodistes haurien de considerar la lectura obligatòria si volen conèixer amb honestedat i en profunditat un dels fenòmens que més estan condicionant la vida social, econòmica i política de la gran majoria dels països del món.
El volum, de gairebé 600 pàgines, analitza i desmunta un per un 22 mantres que, segons Hein de Haas, mitjans de comunicació, polítics i organitzacions internacionals especialitzades han estat difonent al llarg de les darreres dècades. Al seu entendre, el sensacionalisme dels uns, els interessos partidistes dels altres i la manca de rigor científic dels de més enllà han polaritzat i dividit l’opinió pública. Amb estadístiques poc conegudes i interpretacions sorprenents, De Haas denuncia la manca d’honestedat de molts d’aquests actors i proposa que s’obri un debat sincer amb dades fonamentades sobre la societat on aspirem a viure. De màxim interès per a periodistes i comunicadors, resumim els 22 falsos mites (i titulars periodístics) sobre la immigració, sempre segons els estudis del catedràtic Hein de Haas.
La migració es troba a màxims històrics. Fals. La migració internacional es manté en xifres baixes i estables des de fa almenys dues dècades: el 3% de la població mundial. L’eurocentrisme fa oblidar que Europa occidental ha passat de ser la principal font d’emigrants (i colons) a continent de destinació. Per exemple, entre el 1869 i el 1940, uns 16,4 milions d’italians (el 50% de la població italiana el 1900) van emigrar a l’Europa septentrional i al continent americà.
Les fronteres s’han descontrolat. Fals. La immensa majoria de la gent migra legalment. A llarg termini, la migració il·legal no està augmentant, encara que la cobertura pels mitjans de comunicació de les arribades i els naufragis de pasteres pugui aparentar un increment de la “invasió de sense papers”. La major part de la immigració procedeix de la contractació activa de mà d’obra.
El món s’enfronta a una crisi de refugiats. Fals. Les xifres de refugiats són relativament baixes i no s’han accelerat. La veritable crisi de refugiats es registra a les regions d’origen. La majoria dels immigrants romanen als països veïns i els fluxos fluctuen segons les guerres. En contra del que afirmen polítics, experts i mitjans de comunicació, no hi ha proves d’un augment de sol·licituds d’asil “falses”.
Les nostres societats són més diverses que mai. Fals. Venim d’un passat molt més divers del que creiem. Per exemple, els Estats Units del segle XIX eren tan ètnicament plurals com ara, si més no (nadius americans, exesclaus afroamericans, colons alemanys, irlandesos, italians, hispans…). De fet, les cultures occidentals han estat menys diverses i més uniformes, a causa de la influència de l’Estat, l’educació, els mitjans de comunicació i, més recentment, internet. Amb tot, no és la diversitat la que amenaça la cohesió social ni la identitat nacional, sinó les ideologies que separen els grups per considerar-los diferents.
El desenvolupament als països pobres reduirà la migració. Fals. Paradoxalment, l’emigració augmenta a mesura que els països es fan més rics. La migració és una part intrínseca del desenvolupament i condueix a un augment de les capacitats i aspiracions. Com millor és la situació econòmica i la formació de les persones, més probabilitats tenen de desplaçar-se a grans distàncies.
L’emigració és una fugida desesperada de la misèria. Fals. La migració és una inversió en un futur millor, és una decisió racional. Les remeses que els immigrants envien als països són bones raons per abandonar els països d’origen. El 2020, aquestes remeses gairebé van triplicar els imports destinats a ajudes al desenvolupament pels principals organismes internacionals.
No necessitem treballadors immigrants. Fals. La demanda creixent de mà d’obra és el principal motor de la migració. I, en contra del que asseguren polítics, mitjans de comunicació i “experts”, sí que es necessiten treballadors poc qualificats.
Els immigrants roben feines i abarateixen salaris. Fals. No roben feines, cobreixen vacants. La immigració augmenta en èpoques de fort creixement i baixa desocupació i disminueix quan creix l’atur. En tot cas, els impactes de la immigració sobre el mercat laboral són insignificants. Els treballadors autòctons no estan preparats per assumir llocs de treball d’immigrants. Són els governs i no els immigrants els culpables d’una economia de salaris baixos, que perjudiquen tots els treballadors de baixa qualificació.
La immigració erosiona l’estat del benestar. Fals. No hi ha proves que els immigrants plantegin una despesa significativa de les finances públiques, ni que representin una amenaça per a la viabilitat dels sistemes assistencials ni que hi hagi un “efecte imant” cap als Estats amb sistemes de benestar social generosos. Els impactes fiscals canvien a mesura que els immigrants s’assenten, s’integren i s’envelleixen. Pel que fa a la crisi d’habitatge social, les polítiques d’austeritat han estat les que l’han causada, no l’augment d’immigrants.
La integració dels immigrants ha fracassat. Fals. A llarg termini, la seva integració és un èxit considerable, encara que subsisteixen discriminacions a les contractacions. La concessió de la ciutadania és la millor política d’integració. D’aquesta manera, “ells” es tornen més com a “nosaltres” que “nosaltres” com a “ells”.
La migració massiva ha generat una segregació massiva. Fals. Tret d’algunes excepcions, el nivell de segregació als països receptors no és alarmant. Les al·lusions a la segregació racial als EUA han tendit a ser sensacionalistes. A Europa, el trasllat de famílies de classe mitjana a zones residencials perifèriques combinat amb la manca de finançament per a habitatge social van convertir algunes zones en “abocadors socials” on només volien viure les poblacions més pobres, tant autòctones com foranes.
La immigració dispara els índexs de delinqüència. Fals. En general, la immigració fa minvar la criminalitat. Els barris amb altes concentracions d’immigrants presenten uns índexs de criminalitat i violència inferiors que barris comparables de no immigrants. La gent no sol migrar amb l’objectiu de delinquir, sinó treballar, estudiar i/o reunir-se amb familiars. I és gent majoritàriament treballadora, conservadora i partidària de la vida en comunitat. Una altra cosa és que l’assenyalament pels mitjans de comunicació i els prejudicis causin una sobre representació d’alguns grups minoritaris i d’origen estranger.
L’emigració comporta una fugida de cervells. Fals. L’emigració qualificada no és gaire massiva. No es pot culpar els emigrants més ben preparats dels problemes que precisament els van conduir a marxar dels seus països natals. A més, l’emigració pot estimular el creixement dels països d’origen perquè els treballadors qualificats reben més formació a l’estranger.
La immigració és beneficiosa per a tothom. Fals. La immigració no resol les desigualtats globals. En realitat, beneficia sobretot els més rics; fa augmentar més els ingressos més alts i menys els baixos. L’arribada sostinguda d’immigrants poc qualificats allibera un temps i una energia que els que obtenen ingressos més elevats poden dedicar a la feina i al lleure. L’assentament d’immigrant qualificats juntament amb professionals autòctons acomodats en zones urbanes gentrificades pot fer que els residents de tota la vida se sentin cada cop menys a casa seva.
Els immigrants són necessaris per resoldre problemes d’unes societats envellides. Fals. La immigració és massa escassa per resoldre els efectes de l’envelliment massiu dels països receptors. Els immigrants també envelleixen i també tenen menys fills. No és cert que els factors demogràfics causin migració.
Les fronteres s’estan tancant. Fals. La majoria de les polítiques d’immigració s’han liberalitzat. Durant les últimes dècades, els controls fronterers s’han endurit alhora que les barreres legals s’han relaxat, perquè als empresaris els interessa que les fronteres estiguin obertes. Per què els governs miren cap a una altra banda davant les empreses que contracten treballadors sense papers?
Els conservadors són més durs amb la immigració. Fals. No hi ha bretxa esquerra-dreta sobre aquesta qüestió, que causa divisions dins dels partits i els sindicats de treballadors. Els conservadors es debaten entre certa por a un excés de canvi cultural i un impuls humanitari que sol ser d’inspiració religiosa. Els sindicats i l’esquerra es debaten entre, per una banda, entendre la contractació de treballadors immigrants com l’estratègia empresarial per importar mà d’obra barata i dividir la classe obrera entre autòctons i estrangers i, per altra banda, l’ideal de la solidaritat de classe internacional i la defensa dels drets dels immigrants.
L’opinió pública s’ha posat en contra de la immigració. Fals. La tendència a llarg termini a molts països ha estat cap a unes opinions més a favor de la immigració. Hem comprovat que a llarg termini el contacte amb els immigrants redueix la xenofòbia. Tot i que el racisme i els prejudicis continuen sent problemes seriosos, aquests disminueixen a mesura que augmenta la immigració.
El tràfic de persones és la causa de la immigració il·legal. Fals. El tràfic és una reacció als controls de fronteres no la causa de les entrades irregulars. És la prestació d’un servei pel qual els immigrants estan disposats a pagar. En general, té a veure més amb famílies que s’ajuden les unes a les altres i amb operadors locals que amb màfies i organitzacions criminals. Els perills més grans dels immigrants no són els traficants sinó els policies i soldats maltractadors i corruptes a les fronteres. Les polítiques de lluita contra el tràfic de persones estan condemnades al fracàs perquè es troben entre les mateixes causes del fenomen que pretenen combatre.
El tràfic de persones és una forma d’esclavatge modern. Fals. No és el mateix que esclavitud. El tràfic té a veure en l’explotació de treballadors vulnerables. Les estadístiques sobre el tràfic inflen el “perill dels desconeguts”. De fet, hi ha treballadors catalogats erròniament com a víctimes de tràfic que es resisteixen a ser “rescatats” per les autoritats, ja que el rescat comporta la deportació i la consegüent pèrdua d’ingressos al país de destinació.
Les restriccions frontereres redueixen la immigració. Fals. Al contrari, fan créixer la immigració. És una cosa que es coneix com a matalàs d’aigua. Quan premem, per una banda, la pressió fa que altres parts s’elevin i els que tenen pensat marxar del seu país s’obsessionin per l’altre efecte, el d’ara o mai.
El canvi climàtic conduirà a una migració massiva. Fals. L’escalfament global és real. Però al llarg de la història la gent no només no ha fugit de llocs on existien els majors riscos mediambientals sinó que s’hi ha desplaçat; per exemple, a valls de rius i zones costaneres, perquè també són les terres més fèrtils i pròsperes. Són els governs i no el clima els que desplacen la gent.
Aquest article ha estat publicat originalment al bloc de periodisme Paios
