Més cafè, cigarretes i alcohol en zones comercials i de restauració, com el Poblenou; major resistència als antibiòtics a Sant Gervasi i el Carmel com el barri amb el consum més sostenible. Són els principals resultats que s’extreuen sobre un estudi a les aigües residuals d’aquests tres barris i que permetrà definir hàbits ambientals i de salut de les diferents zones de Barcelona.
Un projecte pioner a Europa
El projecte, impulsat per SCOREwater i presentat a l’Smart City Expo World Congress, és pioner a Europa i ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Cicle de l’aigua; l’Institut Català de Recerca de l’Aigua; l’Institut Metròpoli; el centre tecnològic EURECAT i l’empresa s::can Iberia.
L’estudi de les aigües residuals ha permès fer el seguiment de la pandèmia de la COVID-19, estimar el consum de medicaments i drogues i conèixer dels gens resistents als antibiòtics. El monitoratge de les aigües s’ha fet a partir de la instal·lació d’estacions, operatives durant un any i que han permès quantificar-ne els volums, analitzar la qualitat a partir de sensors i obtenir-ne mostres representatives d’una comunitat. A més, la realització d’enquestes a ciutadans han ajudat a veure pràctiques de gestió de residus impropis que no s’haurien d’abocar al clavegueram com tovalloletes, olis i greixos i restes de menjar.
El Carmel, el barri amb el consum més sostenible
El Carmel és dels tres barris el més residencial i més sostenible. Genera 109 litres d’aigua residual per habitant al dia envers els 141 de Sant Gervasi o els 183 del Poblenou. A més, és la mostra amb menor presència de plastificants, que “són substàncies que s’afegeixen a determinats materials, com plàstics i recobriments”, que es poden trobar en biberons, carmenyoles o productes tèxtils afirma l’estudi. A més, també és el barri en el que menys utilització de parabens hi ha, que són conservants de medicaments, aliments i cosmètics. I també és el barri en el que menys oli i greixos s’aboquen a la claveguera: 4,4 mil·lilitres per persona i dia, mentre que a Sant Gervasi són 5,6 i al Poblenou 6,1. D’altra banda, el Poblenou disposa de més activitat comercial i de restauració de manera que hi ha un major consum per càpita de cafè, alcohol i cigarretes. Mentre que a Sant Gervasi s’ha detectat una major presència de gens de resistència a antibiòtics, tot i que no vol dir que hi hagi un major consum de medicaments. Pel que fa a la circulació de la COVID-19, els tres barris mostren dades iguals, on els pics de casos clínics diagnosticats han coincidit amb els pics de nivells de COVID-19 en les aigües residuals.
Per als responsables de l’estudi, “les dades que aporten les aigües residuals d’una banda faciliten el disseny de polítiques públiques més eficaces i ajustades al territori i, de l’altra, contribueixen a la transformació digital de la gestió del cicle de l’aigua”. A més, afegeixen que permet “prendre decisions respecte a la gestió del manteniment d’infraestructures públiques urbanes com la xarxa de clavegueram” i “incrementar la resiliència de les ciutats, davant de possibles riscos derivats d’incidents o d’activitats il·lícites (producció de drogues, explosius, etc.) que es poden traçar gràcies a l’anàlisi de les aigües residuals de les estacions de monitoratge i mostreig”.
“Les aigües residuals parlen de tu”
Un dels objectius del projecte és sensibilitzar a la població amb una campanya a partir dels resultats obtinguts mitjançant una pàgina web molt visual. Es pretén conscienciar a la població sobre la utilitat de les aigües residuals i les problemàtiques que se’n poden derivar al clavegueram i al medi ambient per les males pràctiques domèstiques i que comporten males olors, o blocatges deguts a tovalloletes, greixos o altres residus impropis que s’aboquen pel lavabo o per la cuina.
