L’alumnat d’infermeria que va treballar durant la pandèmia sanitària de la covid-19 va patir ansietat i estrès a causa de l’excés de responsabilitat, manca d’informació sobre els seus contractes, incertesa acadèmica, manca d’equips de protecció individual, por a contagiar-se i també temor a infectar els seus familiars.
Així ho indica un estudi liderat per la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), publicada a Journal of Clinical Nursing, que ha comptat amb finançament del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)- i en el qual també ha pres part personal investigador de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat del País Basc (UPV-EHU), la Universitat de Múrcia i l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la.
L’anàlisi, ‘From students to nurses under pressure: Nursing students’ entry into employment during the first covid-19 wave’ (D’estudiants a infermeres sota pressió: inserció laboral dels estudiants d’infermeria durant la primera onada de la covid-19), ha detectat diferents aspectes negatius en relació a la inserció laboral de l’alumnat abans de finalitzar la carrera i durant una crisi de salut pública.
Així, un 18,5% de les persones que han participat en l’estudi destaca que va patir incertesa, ansietat, estrès i manca de preparació psicològica, mentre que un 17% remarca la manca de suport legal o el fet de no pertànyer a un col·legi oficial d’infermeres i un altre 17% posa de manifest que els seus contractes temporals eren poc definits. La situació sobre l’organització de les contractacions la defineixen com a “caòtica, sobtada i mancada de garanties en algunes ocasions”.
Les mateixes xifres indiquen que el 51% de l’alumnat va ser notificat un dia abans de començar a treballar; el 42% no va rebre cap tipus de formació específica per protegir-se del contagi i el 84% va atendre pacients amb covid-19 confirmat o sospitós.
La por a contagiar
La incertesa laboral va ser un maldecap més dins de l’impacte emocional de la pandèmia, i és que la recerca indica que el 25% de l’alumnat va experimentar estrès, el 15%, ansietat i el 54% es va sentir preocupat amb freqüència o molt sovint.
Entre els símptomes que relaten trobem palpitacions (35%), malsons (30%), mals d’estómac o indigestió (31,5%), problemes per dormir (29%) i dificultats de concentració (26%).
També destaca la preocupació per contagiar-se (75%) i per encomanar el virus a familiars o persones convivents, sempre present per al 34% i freqüent per al 22%.
Emocions positives
L’alumnat ha explicat que treballar enmig d’una crisi sanitària mundial va aportar aspectes positius a nivell laboral i emocional, com l’adquisició d’experiència (28%), l’orgull d’haver pogut ajudar (8%), i l’esperit d’equip (4%).
La recerca apunta que durant la primera onada de la pandèmia de març a maig del 2020 “els estudiants d’infermeria participants van començar a treballar en entorns d’atenció mèdica, en la seva majoria amb contractes d’assistent d’atenció mèdica, amb el desig d’ajudar en aquesta situació d’emergència”.
Professionalitat
Com a conclusió, subratlla que “van exercir un paper important en l’atenció de la salut i van demostrar una gran professionalitat”. “Permetre que els estudiants dels últims anys de les seves carreres accedeixin a feines en entorns d’atenció mèdica, en particular com a auxiliars d’atenció mèdica, va ser beneficiós per a la seva capacitació per respondre les crisis de salut pública, per a les infermeres companyes que van rebre suport enmig de l’escassetat de personal qualitat, per a la resta de l’equip de salut, i per als propis pacients, que comptaven amb més professionals d’infermeria per atendre’ls en un context de carència important”, afegeix.
L’estudi posa de relleu que, si bé l’actitud estudiantil va ser “lloable”, les universitats tenen el “deure moral i legal de protegir la salut i el benestar dels seus estudiants, així com lidiar amb les conseqüències emocionals d’aquesta feina”.
Per a l’elaboració d’aquesta recerca, es va contactar amb un total de 413 estudiants de tercer i quart del grau d’infermeria de la UdL, la UAM i la UPV-EHU, dels quals 92 havien començat a treballar com a auxiliars sanitaris durant la primera onada de la pandèmia. Aquest darrer grup, amb un 83% de dones i un 17% d’homes i una mitjana d’edat, és el que ha respost un qüestionari en línia que contenia escales validades d’ansietat i estrès.
