El sindicat UGT afirma que Catalunya finalitza l’any 2019 amb 388.124 persones en situació d’atur, 4.783 persones menys que fa ara un any (-1,22%) i 2.058 persones menys que el mes passat (-0,53%).
En l’àmbit de l’Estat espanyol, l’atur se situa en 3.163.605 persones, amb una reducció de 38.692 persones en relació amb l’any anterior (-1,21%) i 34.579 persones menys que el mes passat (-1,08%), diu UGT.
Tot i que les dades podrien dur a una conclusió moderadament positiva, UGT les matisa perquè, tossudament fa la comparació amb les darreres dades existents abans de la crisi. En aquest sentit, recorda que a Catalunya hi ha 122.335 persones en situació d’atur que les que hi havia el 2007.
Una altra dada crítica que UGT posa sobre la taula és que durant l’any 2019 s’han signat un total de 3.346.255 contractes, dels quals el 86,64% han estat temporals (2.899.057 contractes) i només el 13,36% indefinits (447.198 contractes). En aquest sentit, interanualment s’han signat més contractes (+16.839 contractes, +0,51%), però menys indefinits (-15.979 contractes, -3,45%) i més temporals (+32.818 contractes, +1,14%).
Davant de tot això, el sindicat recorda quines són les seves alternatives per trobar una sortida progressista a l’actual situació. La sintetitza en 11 punts
- La derogació immediata de les reformes laborals de 2010, 2012 o successives, imposades que han portat a precaritzar encara més el nostre mercat de treball, amb un impacte més negatiu sobre les dones.
- Vetllar pel compliment de les Lleis d’Igualtat, de persones amb discapacitats, de les persones LGBTI, de dependència, de prevenció de riscos laborals, de medi ambient, etc. que afecten i condicionen el nostre mercat de treball.
- Reclamar més inversió pública en sectors generadors d’ocupació de qualitat i benestar social.
- L’ús de la contractació indefinida i la jornada completa, el registre de la jornada i el control horari a les empreses, com a eines de lluita contra el frau de la contractació temporal i les imfracotitzacions, la contractació parcial fraudulenta i involuntària, les hores extraordinàries no compensades i els baixos salaris.
- L’increment de l’SMI per complir amb la Carta Social Europea, arribant al 60% del salari mitjà. Així com traslladar a la negociació col·lectiva dels acords assolits al AENC i l’AIC: cap conveni col·lectiu per sota dels 14.000 euros anuals.
- L’inici el debat sobre la reducció de la jornada de treball amb caràcter universal a 32 hores setmanals sense reducció salarial buscant, a més, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
- Reclamar igualtat de condicions laborals en el treball de les noves formes de treball: plataformes digitals, empreses multiservei i falses cooperatives.
- La lluita contra el risc de pobresa en el treball i l’increment del nombre de persones treballadores que no obtenen ingressos salarials suficients per assegurar-se viure per sobre del llindar de la pobresa, de manera més greu entre dones i persones joves.
- Dotar el servei públic d’ocupació amb més recursos humans i econòmics i impulsar unes polítiques actives d’ocupació públiques de qualitat, que esdevinguin serveis permanents en el temps i no vinculades a convocatòries.
- Fer aposta ferma per la Formació Professional i iniciar el desenvolupament del nou model de Formació Professional al nostre país.
- Reclamar una reforma global, integrada i consensuada de la protecció assistencial per desocupació, dotant-la de major estabilitat, més cobertura i més intensitat protectora, amb l’objectiu de garantir la protecció de les persones que perden la feina, i accelerar el recorregut de la Renda Garantida de Ciutadania.
