El sindicat de matriu socialista, UGT, denuncia, a partir d’un estudi presentat en roda de premsa per Camil Ros, secretari de política sindical, que l’ocupació que es crea és cada cop més precària i afecta especialment al sector dels serveis en detriment de la indústria. Així, en xifres rodones l’ocupació als serveis s’ha recuperat respecte a la que hi havia a la crisi, però en relació amb la indústria hi ha un fort dèficit de llocs de treball, si es comparen amb el que hi havia l’any 2007.
Ros posava l’evolució dels últims mesos com a exemple de la tendència citada. Així, ,el 80% dels contractes firmats en el primer semestre de l’any en curs eren de menys de tres mesos de durada. Però si s’analitzen els contractes en relació amb el total dels que són temporals, la proporció esmentada arriba al 91%. Les xifres estan en línia amb les de l’any 2014 i molt per sobre del 68% dels contractes que es firmaven en les mateixes condicions de temporalitat, segons l’informe d’ocupació 2007-2015 fet públic pel sindicat.
Filant més prim, el secretari de política sindical de la UGT de Catalunya afirmava en roda de premsa que el 35,29% dels contractes formalitzats el primer semestre eren de menys d’un més, xifra que contrasta amb el fet que l’any 2007 només el 21,09% dels contractes tenien una durada inferior al mes. Per tant, es podria dir que aquest tipus de temporalitat ha empitjorat catorze punts des d’abans de la crisi.
A més, el 38,73% de la contractació del primer semestre ha estat a temps parcial, un nivell un xic superior al 38,6% de parcialitat registrat en el mateix període de 2014. Si es compara la dada amb la qual hi havia el 2007, l’evolució negativa es palesa amb més força. Fa vuit anys la contractació temporal era del 25,1%, 13,63 punts més baixa que l’actual.
El conjunt de dades referma a UGT en la seva consideració segons la qual treballar ja no és sinònim de sortir de la pobresa. Ros ho diu amb claredat, el retrat de l’empleat que surt de les estadístiques és el «treballador pobre que fa temps que denunciem que es crea. Ara ja tenir ocupació no vol dir poder arribar a finals de mes».
Però, és que l’ocupació indefinida que es crea tampoc ho és generalment a jornada completa. El 32,47% de la feina indefinida és a temps parcial. Molt més alt és l’índex de parcialitat quan l’ocupació és temporal, arriba fins al 39,62%.
Per a Camil Ros, l’anàlisi de les dades mostra amb claredat que hi ha frau, perquè llocs de treball que ho eren a jornada completa i estables són substituïts per feines temporals i per diversos empleats, tot encadenant contractes. A més, es dóna el fenomen denunciat diverses vegades de persones que estan contractades només per una part de la jornada laboral però que per por a perdre la feina fan tota la jornada, o fins i tot hores extres, sense cobrar la feina que fan de més.
Increment de l’afiliació, encara insuficient
L’informe de la UGT mostra que l’afiliació a la Seguretat Social creix des de 2014. No obstant això, encara hi ha a Catalunya 400.000 llocs de treball menys que els que hi havia el 2007; el sector serveis gairebé ha recuperat l’ocupació pre-crisi (està en un -0,98% entre 2007 i 2015), «però la indústria no repunta»,(-26,27%), ha manifestat Ros.
Segons el dirigent sindical, «L’any passat va crear més ocupació la construcció que la indústria», cosa que segons Ros, fa pensar que els serveis estan substituint a la indústria i això no és positiu per al model econòmic ni laboral, perquè el sector serveis és el més precari.
Abundant en les conclusions, la contractació indefinida ha caigut un 34,98% respecte a 2007, mentre que la temporal només s’ha reduït en aquests vuit anys en un esquifit 1,36%, però a més, «el poc que contracta la indústria és ara més temporal que indefinit».
Impuls a la indústria
Per tant, a tall de conclusió, Ros ha sintetitzat: «El que ens està oferint la recuperació són contractes de fins a tres mesos i a temps parcial, i això no és recuperació per als treballadors. Estem substituint els serveis per la indústria i el contracte a temps complet per temps parcial», ha advertit.
Davant d’aquest panorama tan poc galdós, UGT reclama «ajudes i suport a la creació de noves indústries». Considera el sindicat que amb el turisme, com a motor de la recuperació no n’hi ha prou per posar fi a la crisi. I això a causa de les condicions precàries de la seva ocupació. Per tant, el sindicat ha reclamat dignificar les condicions de treball en aquest sector.
En relació amb la necessitat d’impulsar la indústria Camil Ros ha reclamat una política industrial que impulsi aquest sector, que havia estat a Catalunya líder en creació de llocs de treball de qualitat. També, com és habitual en les compareixences de la UGT ha reclamat la derogació total de la reforma laboral com a mitjà per crear ocupació estable.
