Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’Estat espanyol a indemnitzar a cinc treballadores del supermercat Mercadona de Sant Celoni, que van ser acomiadades en base a unes gravacions amb càmera oculta, en les quals, presumptament les afectades haurien fet diversos furts. Les treballadores hauran de rebre més 4.000 euros cadascuna perquè van ser fetes fora de la feina en base a unes gravacions obtingudes fraudulentament.
El TEDH considera que els tribunals espanyols no van respectar el contingut de la Convenció Europea de Drets Humans en no apreciar cap violació del dret a la intimitat i a la privacitat, segons informa el col·lectiu Ronda, que ha dut a terme la defensa jurídica de les treballadores.
Cal recordar que la legislació de la Convenció Europea de Drets Humans forma part del corpus legal espanyol en ser aprovada pel tribunal amb seu a Estrasburg. La convenció, diu el Col·lectiu Ronda, estableix l’obligatorietat d’informar a qualsevol persona sotmesa a videovigilància en el seu lloc de treball mitjança t sistemes de càmeres. També obliga a complir amb el deure d’informació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), per garantir entre altres drets, no només el d’intimitat i privacitat, sinó també, “els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició”.
La llei que regula la protecció de dades considera com a principi general que el tractament de qualsevol dada personal només serà possible i licit si té el consentiment previ dels titulars.
Cal dir, afirma Ronda, que en el món laboral, el principi abans esmentat té excepcions. La norma indica que no serà necessari l’acord dels afectats per obtenir qualsevol dada destinada al “manteniment i el compliment del contracte laboral” , així com a constatar la satisfacció de les obligacions laborals derivades de l’esmentat contracte. Quan això passi, s’haurà de constatar que la mesura resulta proporcional a les necessitats de l’empresa. En aquest cas no serà necessari el consentiment del treballador i la vigilància es considerarà lícita. No obstant això, sota cap consideració l’empresa podrà eludir l’obligació d’informar els treballadors de la circumstància d’estar sotmesos a vigilància. I caldrà també especificar quin ús i durant quant temps es conservaran les gravacions obtingudes a través de les càmeres. També caldrà informar davant de qui els afectats podran exercir el seu dret a accés, rectificació, cancel·lació i oposició, diu la sentència.
Ronda recorda que tot i la claredat de la norma vigent, ni el tribunal de Primera Instància, ni el
Superior de Catalunya, ni el Tribunal Suprem ni el Constitucional van apreciar cap vulneració de la llei comunitària ni espanyola, tot i que els acomiadaments es van basar exclusivament en el contingut de les gravacions obtingudes amb càmeres ocultes de les quals no es va informar els treballadors del supermercat i que van enregistrar durant setmanes la totalitat de la plantilla durant la jornada laboral. Les càmeres ocultes se sumaven a les que havien estat instal·lades abans i sobre les quals sí que es va avisar la plantilla, diu la resolució judicial.
Per a José Antonio González Espada, advocat de Col·lectiu Ronda, que va elevar la qüestió al TEDH, «la resolució d’Estrasburg suposa un notori toc d’atenció al sistema judicial espanyol per tal d’actuar amb major contundència en defensa del drets dels treballadors i treballadores a la intimitat i la privacitat en el seu lloc de treball. La legislació permet a les empreses configurar els mecanismes adients per fer efectiu el seu dret de direcció i organització i protegir el seu patrimoni, però sempre amb el màxim respecte als drets fonamentals dels treballadors en el seu lloc de treball”.
