Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Centenars de treballadors i treballadores de Nissan i empreses auxiliars s’han manifestat davant d’un dels grans concessionaris de Renault a Catalunya. En aquest cas un situat a Esplugues de Llobregat. La decisió de les assemblees de treballadors és fer arribar fins a qui consideren responsable de l’anunci de tancament de les instal·lacions del grup japonès a Catalunya.
L’acció de dimarts, 2 de juny ha volgut fer arribar un missatge clar als responsables de la multinacional francesa en el sentit que la reestructuració que han anunciat li suposarà un cost important pel que fa a pèrdua de mercat. En aquest sentit, els treballadors recorden que José Vicente de los Mozos, responsable a Europa de Nissan, és el president de la patronal automobilística Anfac i que havia arribat a acords, que no ha complert, amb els treballadors.
Interessos no productius
Les treballadores i treballadors de Nissan consideren que el repartiment del món en àrees d’influència entre les tres marques de l’aliança Renault, Nissan i Mitsubishi no tingui en compte aspectes com la competitivitat de les fàbriques i dels seus operaris i sí que ha respost a altres interessos. En el cas de Renault al fet que l’Estat francès que és accionista de la marca i que, aprofitant la situació de pandèmia ha injectat 8.000 milions d’euros sota l’argument que pretén preparar el sector automobilístic al pas cap al motor elèctric.
A l’Estat espanyol manifestar-se contra una empresa és una pràctica que el moviment sindical ha fet poques vegades. Hi ha la consideració que en podrien resultar afectats els treballadors d’aquesta companyia. Però el malestar dels treballadors de Nissan, que s’han sentit enganyats primer per la marca japonesa i després pel consorci ha fet saltar aquesta previsió. Fonts sindicals consideren que si els interessos de mercat de Renault i de Nissan, en un moment de gran caiguda de vendes, es veuen perjudicats per un boicot dels compradors, es podria obrir el camí a una negociació que fes que les previsions del grup empresarial s’haguessin de revisar, segons han explicat a Diari del Treball.
Les mobilitzacions decidides pels treballadors de Nissan tenen també a veure amb la vaga indefinida que mantenen des del 4 de maig. L’aturada podria afectar també el subministrament de peces a una fàbrica de Renault a França, on es vol endur la construcció de la furgoneta que fins ara es feia a la Zona Franca. Això, si es manté en el temps, podria fer aturar la producció en el país veí i sumar també pèrdues a la situació, cosa que afectaria l’empresa francesa, a la qual es vincula amb la retirada de Nissan de l’Europa comunitària.
Mentrestant els treballadors segueixen sumant suporta en forma d’aportacions a la caixa de resistència que ha de servir per mantenir un llarg conflicte que podria fer tòrcer el braça a la multinacional francesa.
Empreses auxiliars
Per la seva banda, la potent federació d’Indústria, Construcció i Agro FICA-UGT ha criticat Nissan per no haver comunicat encara a les empreses auxiliars i de components la seva decisió de tancar. En aquest sentit, el sindicat ha creat una comissió de seguiment del procés per reaccionar coordinadament a la situació que es pugui donar.
L’anunci del tancament de les plantes de producció de Nissan a Zona Franca, Montcada i Sant Andreu de la Barca fa perillar 25.000 llocs de treball, entre directes i indirectes, segons el sindicat, cosa que suposa una ona expansiva que podria afectar unes 500 empreses repartides per Catalunya, entre proveïdores i auxiliars que treballen per a la multinacional japonesa. La comarca del Barcelonès serà la que patirà un impacte més gran, perquè és on es troba el gruix de les empreses que subministren a Nissan, amb firmes com Acciona, amb 580 persones, o Calsonic que té 200 treballadors, i on l’afectació pel tancament de Nissan podria arribar pràcticament al 100% de la plantilla. O empreses com Gestamp, on l’afectació seria d’un 75%, segons l’organització sindical.
